Israel continua bombardejant el Líban, malgrat l'alarma internacional

BarcelonaIsrael ha llançat aquest dimarts nova sèrie d’atacs aeris intensos contra el sud i l’est del Líban, ignorant totes les crides internacionals que alerten del perill d’una guerra oberta a la regió. L’últim balanç és de 569 morts (entre els quals una cinquantena de criatures i un centenar de dones) i més de 1.600 ferits en els dos dies d'atacs més intensos des de la guerra de 2006. L’aviació ha atacat un altre cop els barris del sud de Beirut, on va matar un altre alt dirigent militar de Hezbollah, Ibhrahim Qobeissy, cap de la divisió de míssils i coets. És el tercer comandament abatut en atacs amb drons des de divendres. En el bombardeig al barri de Dahieh, feu de Hezbollah, també han mort 6 persones més i 17 van resultar ferides.

La milícia libanesa proiraniana hi ha respost amb 300 salves de coets cap al nord d’Israel, segons el govern de Netanyahu, que han impactat a l’assentament de Kiryat Shmona, on diversos edificis residencials han quedat malmesos pels projectils. També per segon dia consecutiu ha colpejat amb míssils de llarg abast bases militars i aeròdroms a la regió de Haifa, a més de 60 quilòmetres de la frontera libanesa.

Desenes de milers de persones han fugit aquests dies del sud del Líban cap a Beirut, pels intensos bombardejos i també per la guerra psicològica d’Israel contra la població civil.

Beirut s’ha convertit en una zona de guerra. Totes les escoles i universitats estaran tancades fins a la setmana que ve. Molts libanesos i estrangers han decidit sortir com més aviat millor del país. Però ahir es van trobar amb la majoria de vols cancel·lats. Pràcticament totes les companyies aèries internacionals i regionals han suspès els vols des de i cap a Beirut, a excepció de l’aerolínia nacional libanesa, i milers de passatgers, que han optat per marxar davant el perill d’una guerra total entre Hezbollah i Israel, van quedar atrapats a l’aeroport internacional Rafik Hariri.

Les ambaixades estrangeres han preparat un protocol d’evacuació per als seus ciutadans en previsió d’una escalada. Davant l’arribada massiva a Beirut de libanesos que fugen del sud pels bombardejos, el ministeri d’Afers Socials ha habilitat nous refugis en escoles per acollir centenars de famílies de desplaçats. Gràcies a la solidaritat dels libanesos, molts altres desplaçats estan sent acollits per famílies a Beirut i Sidó, al sud de la capital libanesa.

Sense treva

“No donarem treva a Hezbollah i els atacs s’intensificaran”, ha advertit el cap de l’estat major de l’exèrcit israelià, Herzi Halevi. El govern de Benjamin Netanyahu té com a objectiu el retorn dels més 60.000 desplaçats israelians que han fugit de casa per la violència transfronterera. Tot i això, la campanya d’atacs massius contra el Líban ha suposat el desplaçament de més israelians i ha castigat durament la població civil libanesa.

“Insisteixo i adverteixo la població libanesa que se n’ha anat i s’ha mantingut allunyada de les instal·lacions i cases que contenien o encara contenen armes: no hi tornin. Són llocs perillosos on poden explotar explosius i poden tornar a ser bombardejats després”, ha advertit el portaveu en llengua àrab de l’exèrcit israelià, Avichay Adraee, en un vídeo publicat a X.

Israel envia missatges contradictoris sobre si els bombardejos d’aquests dies poden ser el preparatiu d’una invasió terrestre. Mentre que el seu representant a l’ONU, Danny Danon, assegurava que “preferim una solució diplomàtica”, el ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha visitat una base d’infanteria on es feien exercicis simulant una invasió del Líban. “Hezbollah ara no és el de fa una setmana. La seqüència de cops que han patit en el seu comandament, operatius i armes és molt severa. I tenim més cops preparats: sabem què hem de fer”.

En aquests dos últims dies hi ha hagut intensos esforços diplomàtics, tant internacionals com regionals, per frenar una escalada més gran al Líban, que pot conduir a una guerra total entre Israel i Hezbollah i que amenaçaria amb arrossegar l’Iran a una confrontació regional de conseqüències imprevisibles.

Amb aquest objectiu ha arribat a Beirut l’enviat especial francès, l’exministre d’Exteriors socialista Jean-Yves Le Drian, que es va entrevistar primer amb el primer ministre libanès, Najib Mikati, abans de viatjar a Nova York per assistir a la reunió de l’Assemblea de l’ONU.

França envia un missatge

En realitat, la reunió més important de Le Drian ha estat mb el president del Parlament libanès, Nabih Berri, soci polític de Hezbollah. Reunir-se amb Berri equival en certa manera a reunir-se de manera indirecta amb Hezbollah, perquè és el negociador diplomàtic de la milícia xiïta libanesa. També s'ha reunit amb Berri l’enviat turc i el qatarià per tractar sobre l’agreujament dels combats entre Hezbollah i Israel. Mentrestant, el cap de l’executiu libanès ha buscat contactes més eficaços al marge de l’Assemblea General de l’ONU per rebaixar la tensió al sud del Líban.