Espanya intervindrà en el procediment del Tribunal de la Haia contra Israel
Almenys 40 morts pel bombardeig israelià d'una escola de l'ONU a Gaza
BarcelonaEspanya intervindrà en el procediment que el Tribunal Internacional de Justícia ha obert contra Israel per un possible genocidi a Gaza. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha comparegut aquest dijous per anunciar la incorporació en aquest procés, que va iniciar Sud-àfrica. "Prenem aquesta decisió davant la continuació de l’operació militar a Gaza. És urgent que donem suport al tribunal perquè es respectin les mesures cautelars, d’obligat compliment, i que ha ordenat amb l’objectiu d'aturar l’operació militar", ha argumentat el ministre. El tribunal de l'ONU, la màxima instància judicial mundial, va ordenar a Israel aturar l'ofensiva contra Rafah, al sud de Gaza, cosa que les autoritats israelianes han ignorat. Precisament, aquesta matinada l'exèrcit israelià ha atacat una escola de l'ONU i ha causat almenys 40 morts, incloent-hi cinc infants, i desenes de ferits. L'edifici es feia servir com a refugi per a persones desplaçades al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja.
Albares ha posat l'accent en el fet que continuen els atacs a Rafah, que es mantenen els obstacles a l'arribada de l'ajuda humanitària i que no s'han aturat els bombardejos contra infraestructures civils. "L'objectiu és posar fi a la guerra i afavorir la solució dels dos estats", ha afegit. A la pràctica, què implica la decisió? Albares ha explicat que es tracta de "donar suport al tribunal", però no prendre partit per cap de les parts ni pronunciar-se sobre el delicte. Sud-àfrica va iniciar el procés per genocidi contra l'estat d'Israel, tot i que el ministre espanyol no ha volgut fer servir aquest terme, que sí que havia utilitzat la ministra de Defensa, Margarita Robles. El soci de govern a l'Estat, Sumar, ha celebrat la decisió, si bé la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha insistit en reclamar la retirada de l'ambaixadora espanyola i l'embargament d'armes a Israel després del darrer atac israelià en una escola a Gaza.
Un precedent a Europa
L'entrada d'Espanya al procediment iniciat per Sud-àfrica és important perquè es tracta del primer govern occidental que ha decidit fer el pas. Fins ara, només havien demanat sumar-se al procés Mèxic, Colòmbia, Nicaragua, Xile, Líbia, Egipte i l'Autoritat Palestina, que estan pendents de la resposta del tribunal. Tampoc queda clar que el govern espanyol es posicioni en la causa de la mateixa manera que els altres països, sobretot perquè evita avalar l'acusació de Sud-àfrica de genocidi. Contactat per l'ARA, el ministeri d'Exteriors ha dit que no farà públic l'escrit que el govern ha presentat al Tribunal per personar-se en el procés. Albares ha dit que Irlanda i Bèlgica estan disposades també a personar-s'hi.
La professora de dret internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Claudia Jiménez, aclareix a l'ARA les implicacions de la decisió del govern Sánchez: "Personar-s'hi, tal com sembla que vol fer Espanya (només hem sentit les paraules del ministre, però no el text formal), és un pas més del que ha fet fins ara la Unió Europea". I afegeix: "Però no deixa de ser bàsicament retòric, perquè a diferència dels altres països que també han demanat intervenir per secundar la posició de Sud-àfrica, Espanya pretén personar-s'hi, però declarant-se equidistant. A mi em costa molt personalment veure com humanament es pot defensar l'equidistància en un cas com aquest, amb tantíssimes víctimes innocents. Espero que dins el respecte a la legalitat internacional també hi entri la cooperació espanyola amb el Tribunal Penal Internacional i les seves ordres de detenció".
En paral·lel, hi ha un procediment obert a la justícia espanyola. Fa alguns dies la Comunitat Palestina de Catalunya va presentar una demanda contra el govern espanyol a l'Audiència Nacional per aturar la compravenda d'armes amb Israel. La demanda argumenta que la legislació espanyola, europea i internacional prohibeix vendre armes a països sospitosos de cometre un genocidi o crims de guerra. L'Audiència ha de dictaminar mesures cautelars els pròxims dies.
Tot el procediment és independent del que s'està dirimint al Tribunal Penal Internacional (TPI), que jutja persones acusades de crims de guerra. El fiscal del TPI va sol·licitar fa poques setmanes que el tribunal cursi ordres de detenció internacionals contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, a més de tres dirigents de Hamàs. Aquestes ordres les ha de tramitar els pròxims dies la sala corresponent, que encara no s'hi ha pronunciat. Si finalment es cursen, Netanyahu i Gallant no podran viatjar a cap dels 124 estats signants de l'Estatut de Roma, si no volen arriscar-se que un jutge n'ordeni la detenció. Els Estats Units (que no és signant de la convenció, però sí que va celebrar l'ordre de detenció del mateix tribunal contra el president rus Vladímir Putin per crims de guerra a Ucraïna) han amenaçat amb sancions els jutges perquè no tirin endavant aquestes ordres. El tribunal també ha denunciat més pressions.
Nou atac d'Israel
Un avió de combat israelià ha disparat a la matinada dos míssils contra les aules d'una escola al centre de Gaza, que segons ha pogut comprovar la cadena Al-Jazeera eren míssils guiats de precisió. "L'exèrcit d'ocupació israelià ha comès una matança horrible bombardejant diverses habitacions que acollien desenes de persones desplaçades a l'escola preparatòria per a nens de Nuseirat", ha denunciat el govern de Gaza. "És un crim que avergonyeix la humanitat. La contínua perpetració d'aquestes massacres per part de l'ocupació israeliana és una prova clara de la continuació del crim de genocidi i neteja ètnica contra civils i persones desplaçades a la Franja", ha denunciat a través del seu canal de Telegram. També ha responsabilitzat els Estats Units "d'aquests crims contra la humanitat i contra el dret internacional" pel seu suport a Israel. L'atac ha matat quaranta persones, entre les quals hi ha catorze criatures, segons l'últim balanç de les autoritats de Gaza.
L'exèrcit israelià assegura que es tracta d'un "atac precís contra una base de Hamàs dins l'escola de Nuseirat", però les autoritats de la Franja neguen que hi hagués combatents. Segons Tel-Aviv, a l'escola hi havia "terroristes de Hamàs" que van assaltar Israel el 7 octubre. Les Forces de Defensa d'Israel acusen els milicians de Hamàs de fer servir l'edifici com a base per "dirigir el terror", alhora que es feia servir de refugi per als civils.
"Abans de l'atac es van prendre moltes mesures per reduir la possibilitat d'afectar les persones no implicades. Com a part d'aquests esforços es van fer inspeccions des de l'aire i es van fer servir contactes precisos i informació d'intel·ligència addicional", afegeix l'exèrcit israelià. L'ONU ha considerat l'atac una "violació flagrant del dret internacional".
D'altra banda, els governs dels Estats Units, França, Alemanya, Espanya, Dinamarca, Àustria, Bulgària, Polònia, Portugal i Romania, a més del Brasil, l'Argentina, Colòmbia, el Canadà, Sèrbia i Tailàndia, han emès un comunicat conjunt en què donen suport al pla de pau presentat pel president estatunidenc Joe Biden.