Almenys 100 morts i 300 ferits en un bombardeig al camp de refugiats de Jabalia, segons les autoritats palestines

BarcelonaLes forces aèries israelianes han atacat diversos blocs de pisos al camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja, i han provocat més d'un centenar de morts i uns 300 ferits, segons les autoritats locals, que temen que hi hagi desenes de cossos sota la runa i que la xifra de víctimes sigui molt més elevada. Fonts hospitalàries han confirmat a l'agència Efe que com a mínim hi ha 145 morts. Les imatges distribuïdes per la cadena Al-Jazeera i l'agència Reuters mostren un enorme cràter provocat per les explosions i una gran àrea al voltant totalment escombrada per les bombes.

Un dels barris del camp de Jabalia, que és el més gran i un dels més densament poblats de la Franja, ha quedat "completament destruït", segons ha assegurat el portaveu del govern de Gaza, Iyad al-Bazum, que ha qualificat l'acció de "massacre". El portaveu ha detallat que les forces israelianes han llançat sis bombes de fabricació estatunidenca carregades amb una tona d'explosius. "La comunitat internacional ha d'actuar immediatament per aturar Israel abans que sigui massa tard", ha insistit.

El portaveu de les Forces de Defensa d'Israel, Daniel Hagari, ha confirmat l'atac a Jabalia i ha assegurat que l'exèrcit ha pres el control d'un "bastió" de Hamàs a l'oest del camp i que ha matat el comandant Ebarahim Biari, líder d'un batalló que controlava la lluita a tot el nord de Gaza. Hagari ha afegit que les forces hebrees han matat uns 50 membres de Hamàs durant aquest dimarts. El grup islamista, que controla la Franja, ha negat que un dels seus comandants fos a Jabalia en el moment de l'atac. En un comunicat difós per Telegram, ha assegurat que l'afirmació d'Israel és "una mentida sense fonament".

Ragheb Aqal, un veí de Jabalia, ha descrit el bombardeig "com un terratrèmol" que ha fet tremolar tot el camp. "He sortit i he vist la destrucció... Cases enterrades sota la runa i parts de cossos i morts i ferits en quantitats enormes", ha relatat a l'agència AFP. "No exageren quan parlen de centenars de morts i ferits", ha afirmat.

Hospitals desbordats

Les imatges d'Al-Jazeera del camp de refugiats mostraven desenes d'homes joves intentant rescatar persones de sota els edificis enderrocats, furgant amb les mans a les enormes quantitats de runa. També arriben imatges de l'Hospital Indonesi del nord de Gaza, proper a Jabalia, on a fora s'acumulen desenes de cadàvers embolcallats en llençols blancs i a dins el personal mèdic intenta atendre els ferits enmig del caos, amb els pacients estirats a terra.

Aquest centre mèdic és totalment insuficient per donar resposta als centenars de ferits que arriben, però la resta d'hospitals de la Franja també estan desbordats i amb greus problemes d'abastiment de productes essencials. "La situació és absolutament espantosa", ha afirmat Nebal Farsakh, portaveu de la Societat de la Mitja Lluna Roja Palestina, que ha assenyalat que els equips de l'organització a Gaza estan treballant per intentar traslladar els ferits a altres centres mèdics. "Els hospitals ja estan sobrepassats, i amb prou feines poden fer front al nombre creixent de víctimes que estan tractant cada hora", ha dit a la cadena Al-Jazeera. "I això [l'atac a Jabalia] arriba al mateix moment que els hospitals estan col·lapsats, literalment, per l'escassetat de medicines i altres subministraments mèdics, i també s'estan quedant sense combustible, que es necessita urgentment", ha insistit.

"Si hem de morir, serà dignament a casa nostra"

El camp de refugiats de Jabalia és al nord de la franja de Gaza, molt a prop de la tanca que separa el territori palestí d’Israel. Abans del 7 d’octubre hi vivien més de 100.000 persones, en una àrea de menys d’1,4 kilòmetres quadrats: és el més gran de Palestina i un dels llocs més densament poblats del món. És impossible saber quanta gent continuava vivint al camp en el moment de l’atac, però moltes famílies havien rebutjat l’ordre d’evacuació del nord de la Franja, dictada per l’exèrcit israelià, per por de no poder tornar mai a casa o senzillament perquè no tenien enlloc on anar. Moltes s’havien desplaçat al sud de la Franja, a casa de familiars, a l’inici de la guerra, però havien decidit tornar perquè no hi havia cap lloc segur on refugiar-se dels bombardejos. “Hem decidit tornar a casa de la meva mare a Jabalia, perquè al sud no hi havia cap lloc segur. Si hem de morir, serà dignament a casa nostra”, explicava diumenge a l’ARA Fayez Elemare, un treballador metal·lúrgic de la Franja. 

La zona que ha patit l’atac és al cor del camp, el Bloc 6, un barri d'habitatges amuntegats els uns al costat dels altres, amb carrerons molt estrets, on les cases han crescut en alçada amb els anys per acollir els fills, els nets i els besnets dels refugiats del 1948: el camp es va construir aleshores per acollir 35.000 refugiats desplaçats del sud de la Palestina històrica, quan es va crear l’estat d’Israel. 

Abans de la guerra, els carrers estaven plens de gent, sobretot de criatures que quan no eren a l’escola buscaven un espai obert fora dels petitíssims habitatges: l’únic moment d’esbarjo era anar a la platja, a pocs quilòmetres. Habitualment, la gent no sortia del camp si no era per anar al metge o a treballar i feien vida en aquests carrers i compraven a les petites botigues de queviures. L’atur és un problema massiu i crònic des que Israel va imposar el bloqueig de la Franja el 2006, i una gran part de la població depèn de l’ajuda alimentària i financera de les Nacions Unides.

L’aigua és un dels altres grans problemes, perquè el 90% del subministrament no és apte per al consum a causa de la salinització i la contaminació per manca d’infraestructures de sanejament i de gestió dels residus. Per la seva proximitat al pas fronterer d’Eretz, molts homes del camp treballaven a Israel, tot i que el nombre de permisos de treball també havia caigut en picat des de la Segona Intifada, l’any 2001. Altres sobreviuen en petits tallers de reparació de cotxes o motocicletes, o de recuperació de ferralla.

El camp de Jabalia és molt conegut pels palestins, no només per les seves dimensions i condicions de vida, sinó també per la seva història. La Primera Intifada, l’aixecament popular contra l’ocupació israeliana, va esclatar després que el 8 de desembre del 1987 un camió militar israelià envestís un vehicle que transportava treballadors palestins. No és el primer cop que el camp és objectiu d’atacs israelians: el 2002 un míssil llançat des d’un helicòpter va destruir un taller metal·lúrgic i després hi va haver diverses incursions militars –el 2004, 24 menors van morir per trets de soldats israelians al camp– fins que les tropes israelianes van abandonar la Franja el 2005.

Després van venir les quatre guerres a Gaza, on també es van produir bombardejos a Jabalia, inclòs del de l’escola Al-Fakhura dins del campament, on van morir almenys 30 persones. El govern israelià va dir que havien respost a trets des de dins l’escola, però una investigació de l’ONU va desmentir que hi hagués combatents ni arsenals amagats. A la guerra del 2014 l’exèrcit israelià va atacar amb artilleria una altra escola de l’ONU dins del campament, on van morir 15 persones que s’hi havien refugiat. Un portaveu de l’organisme internacional va dir que havien avisat en 17 ocasions les autoritats israelianes de la localització de l’escola i que a dins hi havia civils, i va declarar que l'atac d'Israel era "un motiu de vergonya universal".

Des del 7 d'octubre, l'exèrcit hebreu ha atacat el camp de Jabalia almenys en cinc ocasions i ha provocat centenars de víctimes, entre morts i ferits. Jabalia acull tres escoles gestionades per les Nacions Unides, que s'han convertit en refugis per a desplaçats que s'han quedat sense casa. Després del bombardeig d'aquest dimarts, el secretari general de l'ONU, António Guterres, s'ha mostrat "profundament alarmat" per la intensificació del conflicte, i ha recordat que el dret internacional humanitari "no és un menú a la carta i no es pot aplicar de manera selectiva".