Almenys 100 manifestants s'enfronten a la pena de mort a l'Iran

BarcelonaEl pare de Mohammad Ghodablou fa una crida desesperada en un vídeo a les xarxes socials per salvar el seu fill, de 22 anys, que espera al corredor de la mort d'una presó de Teheran. Condemnat en un judici sense garanties pels delictes de "corrupció a la terra" i d'haver matat un policia en una manifestació, el pare assegura que "va cometre un gran error", que el noi pateix problemes de salut mental i recorda que no tenia antecedents. És una de les tantes confessions forçades a què el règim sol obligar les famílies dels detinguts o assassinats per participar a les protestes.

Almenys 100 iranians detinguts arran de les últimes protestes estan acusats de càrrecs que es castiguen amb la pena de mort. Onze ja han estat condemnats (en dos casos s'ha acceptat l'apel·lació) i dos d'ells ja han estat penjats a la forca. És la macabra estadística que ha difós aquest dimecres Iran Human Rights (IHR), una ONG amb seu a Oslo. L'onada de protestes a causa de l'assassinat sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini acaba de superar els 100 dies i s'ha convertit en un desafiament inèdit al règim dels aiatol·làs.

El règim de Teheran és el segon després de la Xina en el rànquing mundial d'aplicació de la pena capital, fins i tot per delictes que no són de sang, com el tràfic de drogues. Impotents davant el creixement de les mobilitzacions al país, que han superat les barreres socials, ètniques i religioses, la teocràcia ha optat per utilitzar la pena de mort com una arma de repressió: terror d'estat per fer silenciar el descontentament. "Amb les sentències de mort i les execucions, les autoritats volen que la gent se'n torni a casa", diu Mahmood Amiry-Moghaddam, director de l'organització. L'entitat ha identificat també 476 manifestants morts des de l'inici de les protestes, mentre que el règim assegura que en són 200, amb policies inclosos. L'ONU dona per bona la xifra de 14.000 detinguts per la seva implicació en les manifestacions amb el lema "Dona, vida, llibertat".

Cinc dels 100 detinguts que poden ser condemnats a mort són dones, segons la llista de l'organització, que també denuncia que no tenen accés a advocats amb garanties. Per a l'activista, els aiatol·làs s'estan equivocant: les condemnes a mort "han tingut un cert impacte, però el que veiem en general és més ràbia contra les autoritats, l'estratègia d'escampar la por amb les execucions ha fracassat".

Les dues execucions dutes a terme fins ara van ser el 8 i el 12 de desembre. Primer Mohsen Shekari i després Masjidreza Rahnaard van ser penjats, el segon des d'una grua en una plaça pública. Tots dos tenien 23 anys i van ser acusats d'haver atacat les forces de seguretat. En el cas de Rahnaard, les autoritats van permetre a la seva mare visitar-lo a la presó i li van donar a entendre que aviat seria posat en llibertat.