Aliments, medicaments i taüts: l’ajuda humanitària comença a fluir cap a Gaza en comptagotes

El CaireDesprés de 12 dies de bloqueig total a Gaza imposat per Israel, el primer comboi d’ajuda humanitària, format només per una vintena de camions, ha rebut llum verda per entrar a la franja a través del pas fronterer de Rafah que la connecta amb Egipte aquest dissabte al matí. L’obertura momentània del pas s'ha produït després d’una setmana d’intensos esforços diplomàtics al més alt nivell, que han involucrat tant el president dels Estats Units, Joe Biden, com el secretari general de l’ONU, António Guterres, per tal de pressionar Israel perquè oferís garanties de seguretat a l’accés de l’ajuda humanitària, per ara encara molt limitada.

Els camions que han entrat a Gaza, que portaven diversos dies aturats al costat egipci del pas de Rafah esperant poder creuar, anaven carregats principalment de subministraments vitals de medicines i una petita quantitat de menjar, segons ha explicat a l’ARA el director de la Fundació Sinaí pels Drets Humans, Ahmed Salem. La BBC confirmava que un dels combois també anava ple de taüts per enterrar als cadàvers que s'acumulen a la Franja, assetjada des de fa dues setmanes per les forces israelianes.

L’ajuda l'ha proporcionat la Mitja Lluna Roja egípcia i diverses agències de l’ONU. Tanmateix, entre els productes que han entrat a Gaza no hi havia combustible, malgrat que la Franja pateix una greu escassetat des de fa dies que està afectant greument l’accés a aigua i l’activitat dels centres mèdics de l’enclavament palestí.

Tampoc s'ha permès que passessin a Egipte els centenars de persones amb passaport estranger que esperen des de fa dies a la terminal palestina del pas de Rafah per marxar de Gaza. L’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem ha informat a primera hora del matí que la frontera s’obriria i que no se sabia quant de temps estaria oberta perquè els ciutadans estrangers sortissin de la Franja, però al final no s'ha permès la sortida a ningú. A hores d’ara segueix sense estar clar quan està previst que torni a obrir-se el pas.

Martin Griffiths, el responsable d’afers humanitaris i ajuda d’emergència de l’ONU, s'ha mostrat "confiat" que el primer comboi d’ajuda humanitària marcarà “l’inici d’un esforç sostenible per proporcionar subministraments essencials –inclosos aliments, aigua, medicaments i combustible– a la població de Gaza de manera segura, fiable, incondicional i sense obstacles”, segons un comunicat difós per la seva oficina. El pas de Rafah havia estat tancat per la falta de garanties de seguretat d’Israel, que des de l’inici de l’ofensiva militar a Gaza ha bombardejat almenys quatre vegades la terminal palestina de la frontera. Rafah connecta directament la franja amb Egipte, i és l’únic pas que no controla Israel.

Després de dues setmanes del bloqueig total i una devastadora ofensiva militar israeliana sobre Gaza, es calcula que entorn del 30% de tots els habitatges de la Franja han estat destruïts o danyats, segons el ministeri d’habitatge local. L’enclavament palestí també ha passat ja 10 dies amb una apagada total d’electricitat que, sumada a l’escassetat de combustible, està tenint greus conseqüències per a l’accés a l’assistència mèdica i a l'aigua potable, segons l’oficina de l’ONU per a la coordinació d’afers humanitaris. També hi escasseja el menjar.

Tot i que el primer enviament d’ajuda ja ha arribat a Gaza, Israel no ha accedit a declarar un alto el foc geogràficament delimitat perquè es pugui distribuir de forma segura, la qual cosa exposa els treballadors humanitaris als atacs israelians. En aquest sentit, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA) assegura que 16 membres del seu personal i 16 treballadors sanitaris més han mort des de l’inici de l’ofensiva militar, tot i que la xifra real és possible que sigui superior.

Una cimera sense resultat

En paral·lel a l’obertura del pas de Rafah, aquest dissabte també ha tingut lloc a Egipte una cimera internacional que ha reunit prop d’una vintena de representants de països sobretot àrabs i europeus per abordar la crisi a Gaza i debatre fórmules per contenir la situació i frenar l’escalada militar. Tanmateix, la trobada ha conclòs sense cap acord i només hi ha hagut sintonia en les crides a rellançar els esforços de la comunitat internacional per avançar cap a una resolució duradora del conflicte basada en l’establiment d’un estat palestí.

Les expectatives sobre la reunió eren baixes des del principi perquè els principals actors de la crisi o bé no hi han assistit, com Israel, l'Iran i Hamàs, o hi han enviat representants de càrrecs menors, com els Estats Units. Alhora, les posicions de Washington i Brussel·les, que defensen el dret d’Israel a defensar-se d’una amenaça terrorista, està molt allunyada de la de la majoria de capitals àrabs, que insisteixen que l’escalada s’emmarca en un context d’ocupació, accions unilaterals d’Israel i falta de perspectives per al poble palestí.