Així són els jueus ultraortodoxos que s'oposen a la guerra de Gaza... i a l'existència d'Israel

JerusalemL'última cosa que qualsevol s'esperaria trobar al barri de Mea Sharim, l'epicentre de la comunitat jueva ultraortodoxa de Jerusalem, és una bandera palestina. Però n'hi ha. I unes quantes. A les balconades, pintades a les parets, en pancartes... i al coll d'alguns ultraortodoxos que, per motius religiosos, defensen la desaparició pacífica de l'estat d'Israel i la primacia dels palestins sobre la terra. "No és legal que Israel tingui un estat. Els sionistes no poden ni tan sols utilitzar el nom d'Israel", sosté el rabí Shimon Roth, mentre passeja pel barri empenyent el cotxet del seu fill petit.

En conversa amb l'ARA, Roth resumeix el posicionament de la seva comunitat religiosa, Neturei Karta, que es defineixen com a antisionistes, exigeixen tornar als palestins tot el territori entre el mar i el riu Jordà i, davant l'actual escalada bèl·lica, demanen aturar la guerra a Gaza. "L'estat i les lleis sionistes són il·legals segons la Torà", diu.

Les posicions antisionistes no són una excepció entre les comunitats ultraortodoxes jueves. Moltes són contràries a l'existència de l'estat d'Israel, la majoria eviten fer el servei militar (i, de fet, n'estan exempts), no participen en les eleccions, s'oposen a les lleis laiques i són contraris a l'ús de l'hebreu com a llengua comuna, perquè consideren que s'ha de reservar per a l'àmbit religiós.

"Treballar per a Déu"

Però els membres de Neturei Karta, a més de coincidir en totes aquestes idees, van més enllà: simpatitzen amb la causa palestina fins al punt que alguns dels seus líders s'han reunit, en el passat, amb l'Autoritat Nacional Palestina, el govern iranià o Hamàs. Roth, que és un membre destacat de la comunitat, explica que ell no "treballa" per a Hamàs, sinó per a Déu, i lamenta la massacre perpetrada pel grup islamista al sud d'Israel el 7 d'octubre, però assegura també que "si no hi hagués sionistes, no hi hauria el problema que hi ha a Gaza", i que "mentre no es posi fi a l'estat d'Israel hi haurà més 7 d'octubres". "Nosaltres fa temps que avisàvem que les polítiques sionistes portarien al que ha acabat passant amb Hamàs", afegeix.

"No és normal el que els sionistes fan a Gaza, ni la manera com es va fundar el país. El món ha de saber que els sionistes no representen els jueus", diu Roth. Com altres membres de la seva comunitat, ha estat arrestat unes quantes vegades per les autoritats a causa del seu posicionament. "M'acusaven d'haver portat una bandera palestina en una manifestació, però al final no van poder demostrar-ho", explica. Des de l'inici de la guerra, més d'una desena d'ultraortodoxos de diverses comunitats han estat arrestats a Israel en manifestacions contra el reclutament forçós dins la comunitat, que el govern de Benjamin Netanyahu s'està començant a plantejar. Tot i que la majoria de jueus religiosos consideren que els postulats de Roth i Naturei Karta són massa radicals, sí que hi ha un gran consens en el fet que ells han de dedicar-se a l'estudi de la Torà i no s'han d'enrolar a l'exèrcit.

Una societat paral·lela

Els ultraortodoxos viuen, en molts àmbits, d'esquena a la resta de la societat israeliana: tenen els seus propis barris, estudien en escoles segregades i no es relacionen amb gent de fora de la comunitat. Actualment, suposen poc més del 13% de la població, però es calcula que, a causa del ràpid creixement demogràfic, un quart dels israelians serà ultraortodox l'any 2050. El seu pes polític també creix. A diferència de Neturei Karta, molts ultraortodoxos participen en les eleccions. I els seus partits, que formen part de l'executiu de Netanyahu, dirigeixen cada cop més el destí d'Israel i guanyen cada vegada més seients al Parlament.

Generalment, els seus líders polítics es limiten a lluitar per blindar l'exempció al servei militar, el finançament a l'escola religiosa i les prerrogatives econòmiques de la comunitat, però també estan començant a marcar l'agenda en àmbits que afecten els laics o els ciutadans d'altres religions, com el transport, el matrimoni civil (que no existeix a Israel), la sanitat i la llibertat religiosa.

Roth, en canvi, explica que el seu grup és contrari a participar en les eleccions i que no vol dictar les lleis del país. I afegeix que els membres de Neturei Karta no reben ni demanen finançament estatal per a les seves escoles. "No volem diners de l'estat sionista per als nostres nens", afirma el rabí, que considera que tots els ultraortodoxos que reben subsidis o participen en el joc democràtic traeixen la Torà. "Els jueus normals, ultraortodoxos, entenen que els sionistes no són jueus de veritat", diu.

Convençut, Roth assegura també que preferiria viure en un estat governat pels palestins: "Aquesta no és la terra dels sionistes. Aquesta terra pertany als palestins. Tots aquests problemes que tenim són culpa dels sionistes. El meu avi vivia a la ciutat antiga de Jerusalem, amb palestins, i tot era normal. En el moment que van venir els sionistes amb la seva propaganda és quan va començar el perill", conclou.