Així funciona l'escut que converteix el cel d'Israel en (quasi) impenetrable per als míssils

BarcelonaL'escenari d'una imminent guerra regional, o fins i tot mundial, ha deixat de ser una simple hipòtesi teòrica. L'atac de míssils que ha llançat dimarts l'Iran ha estat el més gran de la història contra Israel. Més de dos-cents projectils han volat sobre ciutats com Tel-Aviv, Jerusalem o Haiffa, però no han causat víctimes ni danys significatius. Com s'explica? Si, de moment, les previsions més funestes no s'ha materialitzat, és sobretot gràcies a l'èxit rotund dels sistemes de defensa antiaeris israelians.

L'escut antimíssils israelià està format per diverses capes, cadascuna dedicada a interceptar un tipus d'amenaça diferent. Probablement, el més conegut dels sistemes de defensa antiaeris és l'anomenat Cúpula de Ferro, que s'activa cada cop que esclaten les hostilitats amb Hamàs o Hizbullà. Ara bé, aquest no és l'únic que va intervenir dissabte a la nit. L'altre sistema principal, que fins ara no s'havia provat mai en un conflicte real, és l'Arrow 3. Tots dos sistemes actuen de forma semblant, però el seu abast és diferent. Mentre que la Cúpula de Ferro té com a objectiu interceptar els projectils de curt abast, normalment llençats a una distància de desenes de kilòmetres, l'Arrow 3 s'encarrega d'abatre els míssils balístics, d'una major potència i disparats a centenars o milers de kilòmetres.

El sistema Cúpula de Ferro, posat en marxa l'any 2011, està pensat per fer front a projectils de poca sofisticació, com els Qassam de Hamàs. D'acord amb el Ministeri de Defensa israelià, durant aquests tretze anys de vida ha mostrat una eficàcia de prop del 90% a l'hora d'interceptar els projectils llençats tant per les milícies de Hamàs com Hezbollah. En total, es calcula que la Cúpula de Ferro ha neutralitzat més de 10.000 projectils, per tant, la seva fiabilitat està garantida. El seu desenvolupament va ser possible gràcies a una inversió de més de 1.000 milions d'euros dels Estats Units, interessats a utilitzar-lo a les seves bases a l'Àsia davant l'amenaça de la Xina.

El funcionament de la cúpula està basat en la coordinació entre un sistema de radars i bateries mòbils de míssils. Quan els radars detecten el llançament d'un coet, fa una estimació d'on impactarà. Si es tracta d'un territori deshabitat, no intervé per estalviar costos. Ara bé, si s'estima que impactarà en algun centre urbà o una base militar, dona una ordre a les bateries perquè llenci un míssil i l'intercepti, a ser possible, en una zona no habitada. Cada bateria disposa d'uns 20 míssils, i el seu abast és d'un màxim de 60 kilòmetres. Atesa la seva eficàcia, el que sol fer Hamàs és disparar desenes de coets Qassam al mateix temps amb l'objectiu de col·lapsar el sistema, ja que el nombre de bateries israelianes és limitat.

Fora de l'atmosfera

Quant a l'Arrow, els míssils israelians tenen un abast més llarg, d'uns 2.400 kilòmetres, i el seu objectiu és interceptar els míssils enemics quan assoleixen la seva màxima altitud i surten fora de l'atmosfera. L'any 2012, el Ministeri de Defensa israelià va començar a provar el nou sistema, i des del 2014 estava ja a punt per a funcionar a ple rendiment. Tanmateix, no va ser fins aquest dissabte que s'ha estrenat amb èxit evitant l'impacte de cap míssil balístic iranià sobre territori israelià. El seu desenvolupament també va ser possible gràcies al suport financer de Washington. 

A banda de la Cúpula de Ferro i l'Arrow 3, a l'abril Israel va fer servir altres estratègies per protegir la seva població. Per exemple, avions caçabombarders, ja fossin propis o dels seus aliats, van interceptar els drons iranians. Aquestes aeronaus viatgen a una velocitat molt més reduïda que els míssils i, sovint, la principal dificultat és detectar-les, perquè solen volar a una baixa altura per evitar els radars. Un cop detectats, abatre els drons no representa una gran dificultat tècnica. Una altra de les estratègies, per bé que vàlida només pels míssils guiats, és bloquejar el seu sistema de comunicació amb la base de comandament, la qual cosa provoca que es desorienti i en la majoria de casos caigui lluny del seu objectiu.