Així afecta la teva butxaca l'amistat de Putin i Bin Salman

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, i el líder de facto de l'Aràbia Saudita, el príncep hereu Mohamed bin Salman tenen, moltes coses en comú: fan la guerra a països veïns, no els tremola el pols a l'hora d'exterminar les veus que els critiquen i tenen a la butxaca la clau d'uns combustibles fòssils que són vitals per a Occident. Si en l'època de l'URSS, Riad i Moscou eren enemics acèrrims, avui, vuit mesos després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, la seva relació és més forta que mai. Ho va demostrar la decisió de dimecres de l'OPEP i Rússia de retallar la producció de petroli de dos milions de barrils diaris per frenar la caiguda dels preus. Males notícies sobretot per a una Europa que es prepara per a un hivern incert. Al darrere hi ha la lògica del mercat energètic, però també una dimensió política i geoestratègica.

Per a Ignacio Álvarez Ossorio, catedràtic de la Complutense de Madrid, la decisió de l'OPEP és "una bufetada als Estats Units i a Europa, perquè tradicionalment l'Aràbia Saudita en moments de crisi s'havia alineat amb els països occidentals, i ara ha deixat clar que la invasió d'Ucraïna no ha afectat el seu apropament amb Rússia". "Com han fet també els Emirats Àrabs Units", afegeix.

"D'una banda, és la lògica de la política del petroli: els països productors intenten allargar tant com poden l'episodi de preus alts. Actuen com un càrtel que controla el mercat, encara que menys que abans, perquè els Estats Units ara són un productor rival. I per això no tenen gens d'interès a fer-li favors", explica a l'ARA Eduard Soler, professor de relacions internacionals de la UAB i investigador associat del CIDOB.

Bin Salman i Putin han exhibit també una bona connexió personal, que ja van mostrar als ulls del món el 2018 a la cimera del G-20 de Buenos Aires amb encaixades de mans i gestos de complicitat quan el príncep, acusat formalment per la CIA d'haver ordenat l'assassinat del periodista i opositor Jamal Kashoggi al consolat saudita d'Istanbul, era apartat per la resta de líders mundials. També és sabuda l'admiració personal del príncep hereu pel cap del Kremlin: el 2016 va convocar un grup de diplomàtics britànics a Riad només per preguntar-los com havia de tractar el cap del Kremlin. "N'estava totalment fascinat", assegura un dels presents al Guardian.

Distanciament dels Estats Units

Si els Estats Units i l'Aràbia Saudita havien estat grans aliats des de l'època de la Guerra Freda, la relació es va començar a refredar des del 2001, amb els atemptats de l'11-S, perpetrats i ideats per saudites. El distanciament es va aprofundir durant la presidència de Barack Obama, que va intentar l'acord nuclear amb l'Iran, arxienemic de Riad, i va ordenar la retirada de les tropes nord-americanes de l'Iraq. "Es va instal·lar al Golf la idea que els Estats Units ja no eren una garantia de seguretat, com havia passat a la primera guerra del Golf, i aquests països van començar a buscar altres aliances i a diversificar els subministradors d'armament i les relacions polítiques per ser menys dependents de Washington", aclareix Soler.

Per a Álvarez Ossorio "la relació entre Riad i Washington, que abans s'emmarcava en el binomi seguretat a canvi de petroli, va canviar amb Obama, quan les petromonarquies van percebre la negociació amb l'Iran com una traïció perquè donava oxigen al règim de Teheran, que estava molt debilitat". Aleshores Obama buscava el suport de Teheran a l'Iraq per fer possible la retirada. "Amb Trump les relacions van millorar, perquè a Riad veuen les administracions republicanes com un soci més fiable que les demòcrates", diu.

Després vindria l'episodi de l'assassinat de Kashoggi i la campanya electoral en què Joe Biden va prometre tractar els saudites, aliats de Trump, com un "estat pària", unes paraules que al juliol es va haver d'empassar en visitar Riad en plena crisi energètica. Però, d'acord amb la decisió d'ahir, sembla que de poc li ha servit l'oferiment de reconciliació: a un mes de les eleccions de mig termini hi haurà alça de preus i, el que encara pot ser pitjor per a Biden, això possiblement donarà més aire a Putin per finançar la seva maquinària de guerra.

I en aquest context, Rússia entrava en escena a la regió, sobretot intervenint en la guerra de Síria al rescat del règim de Baixar al-Assad, acorralat per una revolució que Putin va ajudar de manera decisiva a esclafar a sang i foc. Com els saudites, altres aliats tradicionals dels Estats Units –com Israel o Turquia– van obrir la porta a Moscou, un nou actor i una potència militar en una regió que s'ha transformat en un aparador de la indústria militar. Amb Síria convertida en un protectorat rus, les relacions dels països del Pròxim Orient amb Moscou ja són de veïnatge. En un ordre internacional més multipolar, les monarquies del Golf han fet més estrets els vincles amb Rússia i la Xina, amb qui han ampliat la relació comercial. En clau interna també hi ha un missatge clar que Ossorio defineix com "un front contrarevolucionari i autoritari per frenar les aspiracions democràtiques: els règims àrabs saben que en això poden comptar amb Rússia i amb la Xina".

Un regal de Putin

Bin Salman també rep les seves compensacions, com emergir a primera línia de la diplomàcia mundial: el mes passat Riad va anunciar un intercanvi de presoners capturats a Ucraïna, entre els quals alguns occidentals: tot un regal al príncep hereu saudita, que està en ple procés per ocupar el lloc del seu pare, el rei Salman, que té 86 anys. Bin Salman ja ha fet detenir quatre prínceps rivals, incloent-hi el seu tiet i germà del rei. El jove monarca vol posicionar el seu regne com una potència regional i un motor global. Moscou no ha condemnat la invasió saudita del Iemen ni Riad l'atac rus a Ucraïna.

¿El jove monarca saudita forma part de la visió del món a la qual aspira Putin? Per a Soler, "Putin donarà preferència a qualsevol actor autoritari que tingui greuges amb els Estats Units, però això no vol dir que l'Aràbia Saudita es converteixi en un aliat preferent de Moscou: només el veu com un interlocutor vàlid". La rivalitat regional entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, que sí que és un aliat històric de Rússia, s'imposa.