Els advocats que cacen soldats israelians quan van de vacances
Una fundació palestina intenta detenir militars acusats de crims a Gaza quan aquests viatgen a l'estranger

El CaireA mitjans de gener activistes palestins a Catalunya i a l’estranger van saber que un sergent de l’escamot Retek pertanyent a la Brigada Guivati de l’exèrcit israelià, acusat de violacions sistemàtiques del dret internacional humanitari a Gaza, estava de pas per Barcelona. El soldat, identificat com a Mori Keisar, va ser ràpidament denunciat per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi, i es va instar a la seva detenció, tot i que no es va acabar produint.
Entre les acusacions contra Keisar hi figuraven crims presumptament comesos entre el gener i el març del 2024, incloent-hi l’ús militar d’habitatges civils, l’atac a una escola i la demolició de dues cases a Khan Yunis, al sud de Gaza. També se’l va acusar de disparar indiscriminadament contra cases civils, del desplaçament forçós de civils de Khan Yunis i de l’assalt a un hospital.
Darrere de la denúncia, a més de la comunitat palestina a Catalunya, hi havia la Fundació Hind Rajab, establerta a finals del 2024 amb l’objectiu d’investigar crims de l’exèrcit israelià a Gaza, identificar soldats implicats i esperar que surtin d’Israel per presentar denúncies allà on viatgin. “La missió és acabar amb la impunitat israeliana, fomentar un cert retiment de comptes i buscar justícia”, explica a l’ARA un dels seus fundadors, Dyab Abou Jahjah. L’organització, batejada amb el nom d’una nena de cinc anys assassinada per soldats d’Israel, basteix els seus expedients només amb publicacions dels mateixos soldats i amb el que apareix en mitjans de comunicació i registres públics, explica Jahjah. A partir d’això, investiguen el cas, defineixen una estratègia jurídica, obren un expedient i esperen que el soldat es mogui.
Les investigacions de la Fundació Hind Rajab i altres grups palestins s'aprofiten del fet que soldats israelians que han passat per Gaza no només han deixat grans nivells de destrucció sinó també una comprometedora empremta digital del que hi han fet, inclosos crims de lesa humanitat i de guerra, que molts han compartit a internet malgrat les advertències del seu mateix exèrcit.
Turisme a Tailàndia, el Brasil i Sri Lanka
Jahjah assenyala que defineixen la seva estratègia sobretot d'acord amb la nacionalitat del soldat investigat i el país on es desplaci, molt sovint de vacances. Si tenen una doble nacionalitat construeixen els casos més lentament perquè no necessiten que viatgin, ja que els seus segons països tenen jurisdicció independentment d’on siguin. Però per als que només són israelians intenten esperar-se que es trobin en un estat membre del Tribunal Penal Internacional (TPI), on consideren que tenen més opcions que les seves denúncies acabin prosperant. “En aquests moments sabem que molts soldats [israelians] són a Tailàndia, que molts són a Sri Lanka, que molts són al Brasil. [Però] Probablement no prendrem accions contra ells en un país com Tailàndia, perquè no és [membre del TPI], així que ho deixarem passar fins que vagin a un altre país, sobretot si es tracta d’un expedient molt important”, comenta Jahjah.
L’organització palestina treballa amb tres nivells diferents d’equips legals. D’una banda, hi ha al voltant d’un centenar d’advocats interns repartits per tot el món per investigar els casos; després compten amb una xarxa de centenars d’advocats voluntaris i d’organitzacions aliades arreu del planeta, i, finalment, hi ha advocats externs que poden contractar en casos puntuals. Tot i que encara no han aconseguit que es detingui cap soldat israelià a l’estranger, la fundació ha arribat a estar-hi molt a prop en almenys dues ocasions, la primera a Xipre i després, amb més ressò, al Brasil. En aquest últim país, un jutge del districte federal, que és on es troba la capital, Brasília, va ordenar a finals de l’any passat obrir una investigació contra un soldat que hi estava de viatge i que va haver de ser ajudat per les autoritats israelianes per marxar.
Mitjans israelians han informat que l’exèrcit i el ministeri d’Exteriors ja han format una unitat especial per adreçar casos com el del Brasil, sigui per advertir alguns soldats i oficials que no viatgin a determinats països o per ajudar-los a sortir-ne si s’exposen a arrestos. La falta de rendició de comptes a Israel, però, exposa sobretot els que tinguin doble nacionalitat, ja que molts països podrien considerar que Israel no duu a terme les investigacions pertinents.
Jahjah admet que és difícil que les seves accions siguin ara eficaces. Però afirma que també actuen per fer pedagogia arreu del món i que cada cop més jutges prenguin consciència. Quan el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU es pronunciï sobre el cas de genocidi presentat per Sud-àfrica contra Israel, molts jutges i fiscals, confia, miraran aquests casos d’una altra manera. “Això és només el principi”, constata l’activista palestí. “Volem utilitzar tota la base de dades que tenim, que és enorme. Així que en qualsevol part del món que aquests soldats acabin visitant, intentarem emprendre accions legals contra ells”, avança.