Acord històric entre el Líban i Israel per repartir-se dos nous jaciments de gas
Hezbol·lah accepta el compromís, amb mediació dels EUA, que suposarà l'establiment d'una nova frontera marítima i una important injecció de recursos
JerusalemEl Líban i Israel, dos països formalment en guerra, han arribat aquest dimarts a un acord històric per delimitar les seves fronteres marítimes. El pacte entre els dos arxienemics respon a un interès mutu: explorar les reserves de gas de dos nous jaciments, anomenats Karish i Qana, al Mediterrani oriental. Les negociacions, que han durat quinze mesos i s'han dut a terme amb mediació nord-americana, suposen la primera demarcació de fronteres entre els dos països des de la creació de l'estat d'Israel el 1948 i es reparteixen una àrea de 860 quilòmetres quadrats llargament disputada.
"És una fita històrica que reforçarà la seguretat d'Israel i injectarà milers de milions a la nostra economia, a més de garantir l'estabilitat a la nostra frontera nord", ha dit el primer ministre israelià, Yair Lapid.
Per la seva banda, el president libanès, Michel Aoun, ha assegurat en un missatge a Twitter que "la versió final de l'oferta satisfà el Líban, satisfà les seves demandes i preserva els seus drets a la seva riquesa natural". Segons diverses fonts, la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah, aliada de l'Iran, ha acceptat el compromís. El seu líder, Hassan Nasrallah, que havia amenaçat amb atacs si Israel iniciava la producció al jaciment de Karish, ha celebrat l'acord, però ha advertit que Israel "pot canviar d'opinió a cada moment". "Si em pregunten on és el nostre mar, diré que s'estén fins a Gaza", ha afegit.
El repartiment de les reserves de gas podria ser un baló d'oxigen per al Líban, que travessa una terrible crisi financera des del 2019, cosa que s'ha traduït en talls de llum constants per a la població, que ha de viure amb generadors. Al mateix temps, l'explotació de dos nous jaciments de gas al Mediterrani arriba en un moment de greu crisi energètica a causa de la guerra entre Rússia i Ucraïna. En aquest sentit, el primer ministre Lapid ha defensat que Israel pot ser una solució per a la falta de gas al Vell Continent. "Serem part de l'esforç per substituir el gas rus a Europa", va dir Lapid el 12 de setembre després d'una reunió a Berlín amb el canceller alemany Olaf Scholz, en la qual va assegurar que el seu país podia lliurar al voltant del 10% del gas que Europa va rebre de Rússia l'any passat.
La línia 23
Tot i que els detalls de l'acord no s'han publicat formalment, fonts del govern israelià han indicat que la nova frontera marítima se situaria al voltant de l'anomenada Línia 23: a mig camí entre la frontera reclamada pel Líban (la línia 29) i la frontera registrada per Israel davant l'ONU. Aquest repartiment deixaria en mans d'Israel el jaciment de Karish, que és més petit, però era una de les condicions sine qua non d'Israel per signar el tractat. El Líban, per la seva banda, controlaria i explotaria la reserva gasística de Qana. Segons un alt funcionari israelià, Tel Aviv obtindria una compensació econòmica per cedir els drets que li pertocarien sobre aquest jaciment, perquè una petita part se situa en aigües israelianes, segons l'acord.
Les negociacions han resultat molt polèmiques a Israel, on se celebraran eleccions l'1 de novembre, les cinquenes en tres anys, en plena crisi política al país. El cap de l'oposició, l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, va arribar a acusar el govern d'apostar per un acord "il·legal" que cedia "territori sobirà d'Israel"; i la ministra d'Interior, Ayelet Shaked, que podria unir-se a Netanyahu la legislatura vinent, s'hi va mostrar obertament en contra. La cessió del jaciment de Qana ha estat vista per alguns com una renúncia del govern, raó per la qual el director del ministeri d'Energia d'Israel va afanyar-se a dir, la setmana passada, que la reserva que ara controlarà el Líban "podria estar del tot seca".
La francesa Total explotarà el jaciment
El mitjà especialitzat The Marker va calcular els beneficis potencials del jaciment en uns 20.000 milions de dòlars, que es repartirien entre Israel, el Líban i la companyia energètica Total. L'empresa francesa, que ha rebut la licitació per fer les prospeccions, va deixar clar fa unes setmanes que les operacions no podrien començar fins que les parts no arribessin a un acord. On sembla que ja hi ha hagut moviment és al jaciment de Karish. Dissabte passat, les autoritats israelianes van donar llum verda a l'empresa londinenca Energean per començar les proves per construir un gasoducte entre el jaciment i la costa israeliana.