Israel i Hamàs acorden un alto el foc a Gaza

El pacte es començarà a implantar diumenge i hauria de conduir a la "fi permanent" de la guerra a l'enclavament palestí

Celebració a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, per l'acord d'alto el foc.
15/01/2025
6 min
5
Regala aquest article

El CaireDesprés d’una darrera jornada de negociacions marcada per esperes angoixants i converses frenètiques per polir els últims detalls, Israel i Hamàs han tancat finalment aquest dimecres un acord d’alto el foc i d’intercanvi d’ostatges a Gaza, segons ha anunciat el primer ministre de Qatar, Mohammed bin Abdulrahman al-Thani, en una roda de premsa a última hora de la tarda. El president dels Estats Units, Joe Biden, també ha comparegut per confirmar el pacte. L'acord, que està previst que entri en vigor diumenge i ha estat mediat per Qatar, Estats Units i Egipte, estableix un full de ruta de tres fases que, si es completa amb èxit, portaria a la fi de la guerra després de més de 15 mesos, que ha deixat més de 46.700 morts a l'enclavament palestí.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'acord preveu l'alliberament dels ostatges israelians que van ser segrestats per Hamàs el 7 d'octubre del 2023 a canvi de l'excarceració de més d'un miler de presos palestins tancats a presons israelianes. Hamàs i altres grups de Gaza van capturar 251 ostatges i encara en mantenen prop d'un centenar, tot i que Israel creu que només entorn de la meitat són vius.

En un comunicat difós després de l'anunci de Doha, Hamàs ha considerat l'acord com un "triomf" i ha afirmat que l'han aprovat per detenir “les massacres i la guerra d’extermini” d’Israel contra el poble de Gaza.

Celebració a Tel-Aviv després de l'acord d'alto el foc a Gaza per permetre l'alliberament d'ostatges.
Celebració a Deir Al-Balah, a la Franja de Gaza, per l'acord d'alto el foc.

Al-Thani ha afirmat que el rol de Doha i el Caire se centra a bastir ponts entre Israel i Hamàs i apropar les seves posicions, però ha admès que aconseguir "una solució definitiva" dependrà principalment en última instància d'ambdues parts, tot i que s'ha mostrat esperançat amb què l'acord serveixi per posar punt final "per complet" a la guerra i que obri "la porta a un futur de pau i estabilitat".

Acord en tres fases

Segons els detalls filtrats a diversos mitjans, l’acord està dividit en tres fases. Durant la primera, que duraria sis setmanes, Hamàs alliberarà de forma gradual 33 ostatges considerats vulnerables, incloent-hi criatures, dones i homes de més de 50 anys o ferits i malalts. Segons Reuters, el grup islamista alliberarà tres ostatges cada setmana. A canvi, Israel es compromet a un alto el foc i a alliberar a centenars de presos palestins, inclosos condemnats a cadena perpètua. Segons la Comissió d'Afers dels Detinguts i la Societat de Presos Palestins, hi ha més de 10.400 palestins a presons israelianes, dels quals més de 600 han rebut sentències de cadena perpètua.

Segons l'acord, Israel també permetrà des del primer dia un augment substancial de l’ajuda humanitària que entra a Gaza, 600 camions diaris, inclosos enviaments de combustible, que han estat restringits durant la guerra.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sembla disposat a acceptar que l’exèrcit es retiri de dos corredors al centre i al sud de Gaza cap a una zona coixí prop de la frontera amb Israel, on es quedaria fins a completar tot l’acord. Segons diverses informacions, l'anunci s'ha retardat precisament per acabar de tancar els detalls respecte a la retirada de les tropes i la seva presència al corredor de Philadelphi, que fa frontera amb Egipte. Hamàs exigia a Israel els mapes i els terminis de retirada de les tropes de la Franja, ja que denunciava que Tel-Aviv havia fet un plantejament massa ambigu. Israel també permetrà el retorn de palestins al nord de la Franja, tot i que no està clar sota quines condicions ni on, perquè l’extrem nord ha estat totalment devastat.

Qatar, Egipte i els Estats Units seran responsables de garantir la implementació de l'acord. Dues setmanes després de l'inici de la primera fase s'hauran de començar a negociar els detalls de la segona, en la qual s'espera el retorn de tota la resta d'ostatges vius, un alto el foc permanent i la completa retirada dels soldats israelians de Gaza. Biden ha assegurat que l'alto el foc es mantindrà el temps que calgui en cas que les negociacions per a la segona fase, que han de conduir a "la fi permanent de la guerra", s'allarguin més del previst. A la tercera fase s'espera el retorn dels cossos dels ostatges que han mort en captivitat i l'inici de la reconstrucció de l'enclavament palestí.

Trump s'avança a l'anunci i s'atribueix el mèrit

Els esforços per polir els detalls de la primera fase es van accelerar durant el cap de setmana, després d’un temps en què les negociacions semblaven tan estancades com en els últims mesos. Des de dissabte, però, les converses s’han elevat al màxim nivell, i en un grau o un altre s’hi han involucrat Netanyahu i el cap negociador de Hamàs, Khalil Al Haya, així com els caps d’estat dels Estats Units, Qatar i Egipte i un enviat de Donald Trump.

Un dels principals motius que semblen haver empès Netanyahu a acceptar ara un acord és precisament la pressió exercida per Trump i el seu entorn, que tornaran a la Casa Blanca el dilluns que ve. El futur president dels Estats Units ha expressat diverses vegades, fins i tot amb amenaces dirigides aparentment a Hamàs, que vol que s’alliberin tots els ostatges israelians i que acabi la guerra quan prengui possessió del càrrec. En aquesta línia, l’acord entre Israel i Hamàs és molt similar a versions anteriors que Netanyahu havia considerat inadmissibles.

Justament Trump ha sigut el primer líder polític a anunciar el pacte: "Tenim un acord per als ostatges al Pròxim Orient. Seran alliberats aviat", ha dit en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social. També se n'ha atribuït el mèrit: "Hem aconseguit molt sense ni tan sols ser a la Casa Blanca. Imagineu totes les coses meravelloses que passaran quan hi torni".

Durant la roda de premsa de Biden, ha tret pit de la implicació de la seva administració: "Aquest és l'esborrany de l'acord exacte que vaig proposar al maig". I quan li han preguntat qui mereix més crèdit, si ell o Trump, ha reaccionat amb una pregunta retòrica: "És una broma?"

Una altra clau que ha facilitat que s'hagin desencallat les negociacions és que s’han deixat bona part de les desavinences entre Israel i Hamàs sense resoldre i pendents d’abordar durant la primera fase. Els mediadors semblen confiar que, un cop anunciat l’alto el foc, el cost per a Israel de reprendre la guerra serà massa alt, però aquesta jugada ja va fallar en una breu treva el novembre del 2023.

L'extrema dreta israeliana, en hores baixes

Alhora, l’equilibri de forces al govern israelià també dona ara més marge de maniobra a Netanyahu. Els dos partits més escorats a l’extrema dreta de l’executiu han amenaçat amb fer-lo caure si s’arriba a un acord amb Hamàs, però les opcions de revalidar l’actual govern en el futur són mínimes i les enquestes deixen un dels partits d’extrema dreta pràcticament fora del Parlament si se celebren eleccions avui, així que el cost de dimitir seria molt elevat. La seva oposició a l’acord es dona per feta, però no necessàriament una sortida del govern.

Paral·lelament, un dels líders de l’oposició, Yair Lapid, ha tornat a oferir estabilitat a Netanyahu per implementar l’acord encara que abandonin l’executiu els dos líders d’extrema dreta, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i el de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir. A més, fins i tot sense un acord amb Hamàs, l’estabilitat del govern tampoc està garantida a curt i mitjà termini per desavinences profundes amb el sector ultraortodox de l’executiu, així que l’acord podria arribar a oferir ara a Netanyahu una sortida temporal.

D’altra banda, l’ofensiva militar d’Israel a Gaza ja fa un temps que està instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva sense objectius tangibles a la vista, una situació que han estat aprofitant sectors extremistes dins i fora de l’exèrcit per avançar amb fets consumats la seva agenda de neteja ètnica i ambicions colonials a la Franja, començant per l’extrem nord. A més, l’aposta de Netanyahu d’aniquilar Hamàs, obtenir una victòria total i alliberar ostatges per mitjà de la pressió militar també s’ha demostrat cada cop més insubsistent i insostenible.

La implementació irregular de l’acord d’alto el foc signat a finals de novembre entre Israel i el moviment libanès Hezbollah també deixa entreveure que un acord amb Hamàs a Gaza no serà senzill d’aplicar. Segons el full de ruta previst al Líban, l’exèrcit israelià hauria d’haver-se retirat del país el 26 de gener, però en les últimes setmanes s’ha estat preparant per allargar el termini més enllà dels 60 dies pactats i ha seguit fet atacs aeris i operacions terrestres al sud país sota el pretext que l’exèrcit libanès no ha pres el control de la regió.

stats