Més d'un milió de persones fan la manifestació més gran del Xile democràtic

BarcelonaMés d'un milió de persones (alguns recomptes eleven la xifra fins als dos milions) han recorregut els carrers de Santiago de Xile en la manifestació contra les polítiques neoliberals de Sebastián Piñera i l'augment de la desigualtat social. La multitudinària concentració és ja la més gran que ha viscut Xile des de les protestes del 1988 contra la dictadura caduca del general Augusto Pinochet.

La gran plaça d'Itàlia de la capital xilena es va quedar petita divendres per acollir tots els manifestants que hi estaven convocats a les cinc de la tarda. Mitja hora abans, de fet, ja no hi havia espai per a ningú més i la resta de manifestants es van quedar a les avingudes veïnes sense poder-hi accedir. La concentració suposa la resposta més contundent de la ciutadania en contra de la bretxa social que s'eixampla cada cop més a causa de la gestió del govern de dretes de Piñera, un dels alumnes avantatjats de la liberal Escola de Chicago, que ha impulsat retallades de serveis socials bàsics i ha plantejat un paquet d'augments de preus.

A diferència de les protestes contra l'anomenat paquetazo de Piñera, en aquesta ocasió, la policia no va carregar i la marxa va transcórrer sense incidents en un ambient gairebé festiu on els presents van cridar lemes contra el govern i van instar els ciutadans a despertar. "No estem en guerra", van corejar en resposta a les paraules del president, que posteriorment va matisar, però en què va acusar els manifestants de ser terroristes de l'estat.

El president, que ha retirat en part les mesures que han sigut el detonant de les protestes de l'última setmana, va assegurar haver escoltat el missatge de l'"alegre i pacífica" marxa on, va dir, els xilens "demanen un Xile més just i solidari".

El moment més emotiu va ser quan es va desplegar una bandera xilena gegant amb el lema "Xile es desperta", mentre des d'un dels edificis de la plaça apareixia un altre cartell enorme que deia "Per la dignitat del nostre poble, al carrer sense por", informa l'agència Efe.

Indignació contra la repressió

A les reivindicacions de millores salarials i de les pensions i preus més justos de la llum, el gas, l'educació universitària i els serveis de salut, ara s'hi suma la indignació contra el govern per la repressió i els excessos presumptament comesos per les forces de l'ordre contra la població. El to pacífic va durar unes dues hores, quan els antiavalots van començar a actuar amb el llançament de gasos lacrimògens a la massa. La manifestació es va dispersar ràpidament i la majoria dels participants van tornar cap a casa abans que comencés la vuitena nit de toc de queda a la capital.

En aquell moment el vandalisme va entrar en joc i alguns encaputxats van calar foc a les entrades de l'estació Baquedano, del metro de Santiago, on a les concentracions de dies enrere l'Institut Nacional de Drets Humans (INDH) havia denunciat que hi havia un presumpte centre de tortures.

La confusió va ser aprofitada per un altre grup per saquejar un supermercat veí, i ja en són almenys 330 des de divendres passat.

Fins ara l'onada de protestes ha deixat almenys 19 morts, sis dels quals estrangers –cinc presumptament a mans d'agents de l'estat–. Hi ha almenys 600 ferits i els detinguts superen els 6.000, segons la Fiscalia. Les pèrdues comercials en aquests vuit dies de disturbis arriben als 1.400 milions de dòlars, segons la Cambra de Comerç de Santiago (CCS): 900 milions per destrosses i saquejos en 25.000 locals comercials, i 500 milions deixats de facturar.