L'exèrcit de Birmània imposa la llei marcial a diverses ciutats davant l'auge de les protestes

SabadellLa junta militar que governa Birmània des del cop d'estat de fa una setmana ha imposat aquest dilluns la llei marcial com a mínim en sis ciutats del país. És la seva resposta a les manifestacions que, per tercer dia consecutiu, han omplert aquest dilluns els carrers del país per mostrar el rebuig de la població al cop i a la detenció de les principals autoritats civils del país, entre les quals la cap del govern, Aung San Suu Kyi. A les localitats afectades per la mesura (entre les quals hi ha Rangun, l'antiga capital i principal ciutat del país) s'hi ha imposat un toc de queda nocturn i s'hi han prohibit les reunions de més de cinc persones i els discursos públics, segons informa Efe.

L'endemà que el país visqués la manifestació més multitudinària des del 2007, aquest dilluns milers de treballadors han respost a la crida a una vaga general i han tornat a omplir els carrers de ciutats com Nay Pyi Taw (la capital), Rangun i Mandalay. Si durant el cap de setmana les protestes van estar protagonitzades sobretot per joves, aquest dilluns s'hi han sumat professionals d'àmbits molt diversos, com bombers, mestres, advocats o empleats de la banca. "Avui nosaltres, els professionals, especialment treballadors públics com metges, enginyers i professors, hem sortit per demostrar que estem tots junts en això. El nostre objectiu és el mateix: feu caure la dictadura", ha dit, en declaracions a la BBC, un metge que es manifestava a la capital del país. De fet, els professionals sanitaris van ser els primers a rebel·lar-se obertament contra la junta militar: l'endemà del cop, molts d'ells es van negar a treballar a les ordres de l'exèrcit.

A Rangun la marxa l'han encapçalat un grup de monjos budistes, que fa catorze anys ja van liderar les protestes que marcarien l'inici de la fi del règim militar. A més, alguns treballadors públics també s'han sumat a les protestes. Segons Efe, la vaga ha tingut una incidència notable entre els funcionaris i alguns càrrecs intermedis de ministeris com el d'Afers Exteriors. A les protestes s'hi han pogut veure també banderes LGBTI i de minories ètniques.

"Els manifestants de Birmània continuen inspirant el món a mesura que les mobilitzacions s'estenen per tot el país. Birmània s'ha alçat per alliberar tots els que han sigut detinguts i per rebutjar la dictadura militar d'una vegada per totes", ha dit el relator especial de l'ONU, Tom Andrews, sobre la situació dels drets humans al país.

Avís per televisió

A Nay Pyi Taw, on els manifestants s'han concentrat a la zona dels ministeris, la policia ha intentat dispersar la protesta disparant canons d'aigua durant uns 30 minuts "sense previ avís", segons ha explicat a la BBC un testimoni, Kyaw Zeyar Oo, que assegura que els manifestants protestaven "pacíficament" davant dels agents. Segons Reuters, alguns dels ciutadans s'havien dirigit als agents per demanar-los que es posessin al costat del poble. La policia ha avisat mitjançant un cartell que podria disparar foc real si es trencaven els tres cordons de seguretat, tot i que no es té constància d'episodis rellevants de violència.

Fins ara, les forces de seguretat havien evitat carregar contra els manifestants, però aquest dilluns la televisió pública birmana (ara controlada pels militars) ha començat a emetre un missatge per avisar la població que s'emprendran accions contra els manifestants. L'avís s'ha pogut llegir sobreimpressionat durant la programació regular de la cadena, però no s'ha atribuït explícitament a ningú. Es preveu que a partir d'ara la situació canviï i la repressió policial s'intensifiqui.

Les manifestacions dels últims tres dies han transcorregut de manera majoritàriament pacífica, però, segons Efe, l'Associació d'Assistència per a Presos Polítics informa que, des que es va produir el cop d'estat, ara fa una setmana, com a mínim 163 persones han sigut detingudes, dues de les quals sentenciades a dos anys de presó per càrrecs que no s'han precisat, i tretze més han quedat en llibertat. Entre els arrestats hi ha com a mínim un ciutadà estranger, l'australià Sean Turnell, que era assessor de Suu Kyi i va ser detingut dissabte. El govern australià ha demanat aquest dilluns el seu alliberament.

El cop va ser "inevitable"

Per primera vegada des que va prendre el poder, el cap de l'exèrcit, el general Min Aung Hlaing, s'ha adreçat a la població en un discurs televisat en què ha qualificat l'alçament militar d'"inevitable" a causa del suposat frau a les eleccions del novembre passat, en què la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) d'Aung San Suu Kyi va aconseguir una contundent victòria. El líder colpista ha reiterat el seu compromís de celebrar unes eleccions "multipartidistes" i a cedir el poder a qui les guanyi, "d'acord amb les normes de la democràcia", tot i que no ha fixat cap calendari. Després del cop, l'exèrcit va decretar l'estat d'emergència durant un any. Hlaing també ha assegurat que la seva intenció és crear una "democràcia certa i disciplinada" i ha demanat als birmans que es mantinguin "units com a país" i que es fixin "en els fets i no en les emocions".

Per la seva banda, la LND ha demanat a la comunitat internacional que només reconegui el govern sorgit de les urnes i que no mantingui cap "col·laboració ni cooperació" amb la junta militar. Un membre del partit ha escrit una carta al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, per demanar-li l'ús de "tots els mitjans disponibles" per "assegurar una revocació ràpida del cop". Mentrestant, Suu Kyi continua incomunicada i el seu advocat assegura que no l'ha pogut veure des del cop d'estat.

Aquest dilluns mateix, en el seu discurs anual davant de representants diplomàtics de més de 180 països, el papa Francesc ha lamentat que "el camí cap a la democràcia emprès en els últims anys [a Birmània] va quedar interromput bruscament pel cop d'estat de la setmana passada". "Això ha comportat l'empresonament de diversos líders polítics, que espero que siguin alliberats ràpidament com a mostra de suport a un diàleg sincer orientat al bé del país", ha afegit el pontífex.