Les protestes per la mort de George Floyd s'estenen arreu dels Estats Units

WashingtonLluny d'apagar-se, la protesta s'encén. Més d'una setmana després de la mort per asfíxia de George Floyd a Minneapolis, les manifestacions de dolor han anat prenent oxigen i s'han expandit per tota la geografia nord-americana en un contagi de ràbia i frustració com no havien vist els Estats Units en mig segle, des que es van produir les revoltes per l'assassinat de Martin Luther King. Des de l'inici de les protestes fa una setmana, més de 250 ciutats i poblacions han acollit manifestacions, vigílies i actes en memòria de Floyd, el nou màrtir involuntari de la causa afroamericana. La majoria han sigut pacífiques, però els esclats de violència, tant per part de manifestants com de policia, així com els saquejos de comerços, han desviat parcialment l'atenció de l'element central d'aquestes protestes: el racisme institucional i la violència policial. I el primer a ignorar els motius centrals ha sigut el president Donald Trump.

"Sense justícia no hi ha pau", es coreja en moltes manifestacions, però la interpretació d'aquesta pau és diferent en funció dels col·lectius implicats. L'aposta majoritària és per la protesta no-violenta, però al carrer conviuen agendes diferents. Els Estats Units es pregunten qui hi ha darrere dels altercats més greus. La Casa Blanca assenyala el moviment antifeixista, al qual Trump vol declarar com a organització terrorista, però també s'han vist escenes que fan pensar en la participació de grups de supremacistes blancs. De vegades sembla que es tracta simplement d'oportunistes i vàndals que aprofiten el caos per robar o destruir. Una barreja variada que amenaça amb usurpar un dret més a la castigada comunitat negra dels Estats Units: el de liderar la seva protesta.

L'alcalde de Seattle, Jenny Durkan, va eximir de responsabilitat la de la seva ciutat. "Crida l'atenció que moltes de les persones que van robar i saquejar durant el cap de setmana eren homes blancs i joves", va apuntar. Les autoritats de Minneapolis, la ciutat on va morir Floyd, van passar de culpar persones vingudes d'altres estats a reconèixer que el problema era dins de casa.

Tocs de queda

Però resoldre el conflicte pot derivar en la supressió del dret de manifestació. Més de 60 milions de nord-americans que viuen en més de 200 ciutats i en almenys 27 estats es troben ara sota toc de queda. A Washington, l'alcaldessa Muriel Bowser l'aplica des de diumenge, precisament la nit en què es van produir els incidents més greus, inclòs un petit incendi a l'església davant de la qual havia posat dilluns Donald Trump subjectant una Bíblia.

A la capital, el toc de queda entra en vigor a les 7 de la tarda. Mitja hora abans que comencés va ser quan van començar les càrregues ordenades per la Casa Blanca per permetre que el president sortís de l'edifici i pogués fer-se la fotografia. No hi va haver avís previ i la repressió, amb gasos lacrimògens i granades atordidores, en què va participar la policia militar, es va produir contra una concentració que s'havia comportat de manera absolutament pacífica. Un exercici abusiu de poder que entra en conflicte amb la Primera Esmena de la Constitució.

Discurs de Joe Biden

Joe Biden, presumible rival de Trump en les eleccions del mes de novembre, va recomanar al president que precisament es llegís la Constitució per comprovar que protegeix "el dret de la gent a reunir-se de manera pacífica i a demanar al govern la reparació de greuges". Ho va fer durant un discurs a l'Ajuntament de Filadèlfia, en el qual es va sumar al cor de veus que han criticat el que va passar dilluns davant la Casa Blanca. "No permetrem que cap president silenciï les nostres veus", va advertir l'exnúmero dos de Barack Obama, i va retreure que Trump "utilitzés l'exèrcit contra els nord-americans" per poder fer-se una foto amb una Bíblia, la qual li va aconsellar llegir "perquè aprengui alguna cosa". Al contrari que Donald Trump, Biden va reconèixer que "és el moment que la nació afronti el racisme sistèmic", així com "la desigualtat econòmica", tot i que va anticipar que "es tracta de la feina d'una generació" i no d'una presidència. "No atiaré les flames de l'odi", es va comprometre en cas de ser elegit president.

Les crítiques per la violència emprada per aconseguir fer-se la foto amb la Bíblia davant l'església de Saint John li van arribar a Trump no només de l'espectre polític, sinó també de l'eclesiàstic. L'arquebisbe de Washington, Wilton Gregory, va emetre ahir un comunicat en què va descriure com a "incomprensible i reprovable" que el president hagués utilitzat l'església "violant els principis religiosos, que ens interpel·len a defensar els drets de totes les persones, fins i tot d'aquelles amb les quals podríem estar en desacord". Per a l'arquebisbe, l'acció de la Casa Blanca va buscar "silenciar, dispersar i intimidar" amb l'objectiu de posar-se "davant d'un lloc d'oració i pau".

Fent com si sentís ploure, Donald Trump va celebrar ahir a Twitter que la capital "no va tenir problemes" durant la nit i es va felicitar ell mateix per això, per les "moltes detencions", per "la força aclaparadora" i per la "dominació" que suggereix que cal aplicar a tot el país. La veritat és que els veïns de Washington es van retirar majoritàriament un cop va entrar en vigor el toc de queda decretat per l'Ajuntament. Això sí, els pocs manifestants que es van dispersar per la ciutat van veure amb els seus propis ulls els primers efectes del desplegament militar a la capital que el president ha amenaçat amb estendre a la resta del país. Dos helicòpters militars van fer vols a poca alçada, posant en pràctica una tàctica habitual en zones de guerra per dispersar insurgents.