Birmània perd la por i celebra les protestes més massives

SabadellLes amenaces de la junta militar no han fet efecte i aquest dilluns els birmans han tornat a sortir al carrer en una de les jornades de protesta més massives des del cop d'estat de fa exactament tres setmanes. Un gran nombre d'empreses i establiments comercials han abaixat la persiana per sumar-se a una nova convocatòria de vaga general i desenes de milers de persones han omplert els carrers de ciutats com Rangun, Mandalay o Nay Pyi Taw, la capital, des de primera hora del matí. Les protestes s'han repetit en ciutats més petites i en zones rurals d'arreu del país.

Els opositors al cop presentaven aquesta nova jornada de protestes (la dissetena consecutiva) com la "revolució dels cinc dosos", en referència a la data d'aquest dilluns (22.2.2021), i la comparaven amb l'anomenada Revolta 8888, un altre alçament popular massiu contra el règim militar que va esclatar el 8 d'agost del 1988 i que va ser durament reprimit per les forces armades. En aquest sentit, el relator especial de l'ONU per a Birmània, Tom Andrews, ha avisat la junta militar que, "a diferència del 1988, les accions de les forces de seguretat estan sent enregistrades" i n'hauran d'assumir la responsabilitat.

L'amenaça de la junta

L'advertència de l'enviat de l'ONU ha arribat després que aquest diumenge a la nit la televisió estatal birmana, MRTV, emetés un missatge de la junta en què amenaçava de mort els participants en les protestes. "Els manifestants estan incitant la gent, especialment els adolescents i joves sensibles, a un camí de confrontació en què patiran pèrdues de vides", va dir la cadena.

Arran d'aquest fet, aquest dilluns Facebook ha clausurat els dos perfils que MRTV tenia a la xarxa social per "repetides violacions" de les seves condicions d'ús, "incloent-hi la política de violència i incitació", segons un portaveu de la companyia.

Tot i les amenaces, els ciutadans no s'han fet enrere. I això malgrat que en els últims dies tres persones han perdut la vida a causa de la repressió policial contra les manifestacions: divendres va morir la noia de 20 anys que havia quedat ferida crítica fa dues setmanes a Nay Pyi Taw, i dissabte els trets de la policia van matar dues persones més a Mandalay. Segons recull Reuters, l'exèrcit assegura que un policia també ha mort a causa de les ferides que havia patit durant una manifestació.

Durant les protestes d'aquest dilluns, caracteritzades per un ambient majoritàriament pacífic i festiu, s'han registrat enfrontaments entre manifestants i agents de les forces de l'ordre, i s'han produït persecucions i detencions, principalment a Nay Pyi Taw, però no hi ha constància de noves víctimes mortals. Tant a la capital com a Rangun, els cossos de seguretat han bloquejat el pas en alguns carrers principals per impedir l'accés a les zones on se solen concentrar els manifestants. A més, aquesta nit s'ha tallat l'accés a internet i durant el dia s'ha permès només de manera restringida, en un intent de dificultar l'organització de les protestes.

"No m'importen les seves lleis i normes. No són el nostre govern i, per tant, no els hem d'obeir, ni els tocs de queda ni el que sigui. Sortirem al carrer cada dia fins que no puguem caminar", ha dit a Efe una estudiant de 18 anys a Rangun. No volem la junta, volem democràcia. Volem crear el nostre propi futur", ha assenyalat a Reuters Htet Htet Hlaing, una noia de 22 anys que també es manifestava a la principal ciutat birmana.

La resolució pacífica es complica

Malgrat les insistents protestes als carrers, la junta militar no sembla disposada a abandonar el poder que va obtenir per la força l'1 de febrer, i això amenaça el futur del país. A través de Twitter, l'escriptor i historiador birmà Thant Myint-U, net de l'ex secretari general de l'ONU U Thant, ha lamentat que "amb l'increment de les detencions i de l'ús de la força letal, la finestra per a una resolució pacífica s'està tancant ràpidament". En la seva opinió, dos elements determinaran com evoluciona la crisi en les pròximes setmanes: d'una banda, "la voluntat d'un exèrcit que ja ha esclafat moltes protestes abans" i, de l'altra, "l'habilitat i determinació dels manifestants (gran part de la societat)".

En aquest context, el Consell de la Unió Europea ha condemnat aquest dilluns el cop d'estat "en els termes més enèrgics", s'ha posicionat al costat de la ciutadania i ha avisat que la UE està "disposada a adoptar mesures restrictives dirigides directament als responsables del cop militar i als seus interessos econòmics", segons una declaració conjunta dels ministres d'Exteriors dels Vint-i-set. La Unió assegura que "revisarà totes les seves eines polítiques a mesura que evolucioni la situació", però deixa clar que no retirarà l'enviament d'ajuda humanitària al país i que evitarà adoptar mesures que "puguin afectar negativament la població" birmana.

En el mateix sentit s'ha manifestat novament el secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, que ha advertit en un tuit que el seu país continuarà actuant fermament contra els que utilitzen la violència contra els manifestants. "Som al costat del poble de Birmània", ha remarcat.

Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha reclamat l'alliberament dels presoners, la fi de la violència i el respecte pels drets humans i per la voluntat de la gent expressada a les eleccions del novembre, en què la Lliga Nacional per la Democràcia d'Aung San Suu Kyi va aconseguir un triomf aclaparador. Precisament aquest resultat, que els colpistes consideren fraudulent, és l'excusa de què s'ha valgut la junta militar per justificar el cop d'estat. Des de l’1 de febrer, més de 640 persones han sigut detingudes per la seva oposició al cop.