Les protestes a l'Iran ja deixen almenys 106 morts, segons Amnistia Internacional

Les manifestacions s'encomanen a més d'un centenar de ciutats, incloses totes les principals urbs

Un banc cremat pels manifestants contra l'augment del preu del combustible,  a la ciutat de Shahriar, a l'oest de l'Iran.
Cristina Mas
20/11/2019
3 min

BarcelonaLa pujada del preu de la gasolina que el govern de l'Iran va decretar divendres (del 50% per a la subvencionada i del 400% en el combustible no racionat) ha desencadenat una nova onada de protestes al país que, segons Amnistia Internacional, ha deixat ja 106 morts. La crisi econòmica, l'impacte de les sancions nord-americanes i el rebuig d'una part de la població al sistema polític teocràtic de la República Islàmica estan al darrere de les protestes. El president iranià, Hassan Rouhani, ha elevat aquest dimecres el to contra els manifestants assegurant que "el poble iranià no deixarà que els seus enemics es beneficiïn d'aquesta situació, encara que puguin tenir queixes sobre la gestió del país". El líder suprem Ali Khamenei ha acusat "grups contrarevolucionaris" lligats als Estats Units, l'Aràbia Saudita i Israel d'instigar els disturbis amb l'objectiu de deslegitimar les protestes. El règim ha bloquejat internet per impedir l'extensió de les protestes i silenciar fora del país l'abast de la repressió.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Mai havíem vist protestes d'aquesta intensitat: és la crisi més greu de la República Islàmica, per l'abast a tot el país, amb un centenar de ciutats implicades, incloses totes les grans urbs, i la violència dels dos costats. Algunes fonts parlen de més de 200 morts i entre 3.000 i 5.000 ferits. I sembla que la majoria de víctimes es concentren a les zones àrabs i kurdes", explica Massoud Sharifi Dryaz, professor de la UAB.

La clau és l'esgotament d'una classe mitjana que ha vist com el seu nivell de vida ha caigut en picat a causa de les sancions nord-americanes. Tot i que l'Iran és un dels països on la gasolina és més barata i subvencionada (ara costa uns 14 cèntims d'euro el litre fins als 60 litres mensuals), la pujada, que ha sigut inesperada, ha inflamat el malestar latent entre un sector important de la població iraniana, que pateix una forta crisi econòmica. A més, la xarxa de transport públic iraniana és molt deficient, i el preu de la gasolina acaba repercutint sobre tots els productes bàsics.

I és que les sancions imposades per l'administració de Donald Trump, que es va despenjar unilateralment de l'acord nuclear amb l'Iran del 2015 avalat per les grans potències, han posat molts iranians contra les cordes: la inflació supera el 36% i el Fons Monetari Internacional preveu que l'economia iraniana caigui un 10% a finals d'aquest any. A més, la patacada és ploure sobre mullat: el 2017 ja hi va haver protestes arreu de l'Iran contra l'encariment del cost de la vida.

Deriva política

Ràpidament les protestes s'han girat contra el sistema polític teocràtic que regeix el país des de la revolució del 1979 que va enderrocar el règim del xa. Els manifestants han cremat sucursals bancàries, oficines dels representants de l'aiatol·là Ali Khamenei o seminaris xiïtes. El règim s'ha desprestigiat molt en els últims anys, amb els escàndols de corrupció que han emergit en la pugna entre el sector conservador i l'ultraconservador, que es retreien mútuament els draps bruts.

Les protestes que han esclatat en els últims mesos a l'Iraq i al Líban, on els xiïtes han sortit a qüestionar la dominació iraniana, també han afeblit la posició regional i interna de Teheran. L'amenaça que la desestabilització del país podria conduir a una guerra civil com a Síria ha quedat en no res perquè han sigut precisament els xiïtes, teòrics beneficiats de la política de l'Iran sobre els seus veïns, els que han sortit als carrers de Bagdad o de Beirut. Després de l'esclat social de l'hivern del 2018, la protesta s'ha reprès amb més força. "Els iranians es pregunten per què els seus governants han invertit tants diners fora del país, sense aconseguir res, mentre a dins no paraven d'empobrir-se i només viuen bé les classes altes lligades al règim", explica Sharifi Dryaz. I la promesa de preservar el gruix de la població de l'impacte de les sancions nord-americanes ha quedat en no res.

stats