El preu de protestar a Bielorússia: cossos masegats amb blaus i cremades

BarcelonaCossos masegats, amb blaus i cremades. Així van sortir molts dels detinguts que les autoritats bielorusses van començar a deixar en llibertat divendres a la nit. I així ho mostren imatges difoses a través de les xarxes socials i ho corroboren voluntaris que van anar a l’entrada del tristament conegut centre de detenció d’Okrestina, a Minsk, la capital, per ajudar els que sortien d'allí.

"Tots sortien demanant aigua perquè gairebé no els han donat res per beure aquests dies", explica un espanyol que fa anys que viu a Bielorússia i que va ser una de les moltes persones que va anar-hi a ajudar. Perquè els que sortien en llibertat sortien sense res: sense telèfon mòbil ni diners, ni tan sols les claus de casa. Tots havien sigut detinguts per protestar contra el frau electoral o per simplement ser en el lloc erroni en el moment equivocat.

Aquest divendres, precisament, la Comissió Electoral bielorussa ha anunciat els resultats definitius de les eleccions: victòria aclaparadora per a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, que fa 26 anys que és al poder i que, segons la versió oficial, va aconseguir el 80,1% dels vots davant el 10,12% de la líder opositora, Svetlana Tijanóvskaya. Amb tot, els carrers continuen plens de manifestants que demanen a Lukaixenko que marxi i, curiosament, no hi ha ningú que surti per expressar-li el seu suport.

"La gent fa sonar el clàxon per queixar-se dels resultats o en solidaritat pels que protesten", aclareix per telèfon l'espanyol que viu a Bielorússia –i que prefereix mantenir l'anonimat per raons òbvies–, mentre s'intenta fer sentir al centre de Minsk entre el soroll de clàxons que no deixen de sonar. Segons explica, el divendres a la nit va rebre un missatge per Telegram –l'aplicació a través de la qual s'estan organitzant els manifestants– que deia que es necessitaven conductors voluntaris per portar a casa els detinguts que sortien en llibertat. I allà es va plantar ell, al centre de detenció d’Okrestina, a la una de la matinada. Hi havia molta gent més, assegura: uns 500 voluntaris. Perquè no només es demanaven conductors, sinó també serrallers que poguessin obrir la porta del domicili dels detinguts, als quals van deixar en llibertat sense ni tan sols les claus de casa.

L'espanyol explica que ell va poder veure mitja dotzena de dones que van sortir del centre de detenció amb cara d'espantades i totalment desorientades. Relataven que gairebé no havien pogut dormir perquè les havien ficat en una cel·la amb capacitat per a quatre persones però on n'hi havia més d'una vintena, i que amb prou feines havien menjat durant aquests dies, perquè els donaven mitja barra de pa per a tota la jornada. "Una d'elles es va queixar, i li van donar una pallissa i van amenaçar amb violar-la", relata l'espanyol.

També explica que la societat civil bielorussa ha passat de mostrar-se completament apàtica a estar molt ben organitzada. D'un moment a l'altre es convoca una manifestació a qualsevol punt de la capital a través de les xarxes socials. Aquest divendres milers de persones es van concentrar a la plaça de la Independència, on s'aixeca majestuosa una gran estàtua de Lenin. "Vés-te'n, vés-te'n", cridaven. No es dirigien a Lenin, sinó a Lukaixenko. La líder opositora, Svetlana Tijanóvskaya, ha difós aquest divendres un vídeo des de Lituània –on està refugiada– en què demana que les protestes pacífiques continuïn aquest cap de setmana. Es preveu, per tant, que els carrers es tornin a omplir de gent.