La proposta de pau de la Xina, una oportunitat que s’obre

L'esperat pla de pau de la Xina per a Ucraïna ha resultat ser una mera recopilació del que el govern xinès ha estat dient aquest darrer any, amb elements de la seva tradicional política exterior i de seguretat. Frustrant per als qui esperaven alguna cosa més nova, però tot i així cal considerar els avantatges i les debilitats del pla proposat.

El primer punt de pla, que conté 12 propostes, és el més important i el més difícil de dur a terme: respectar la sobirania de tots els pobles, seguint els principis de la Carta de les Nacions Unides, molt clara pel que fa a la defensa de la integritat territorial de tots els països. Tot i que la Xina ho repeteix contínuament des de fa anys, no aclareix mai si això implica la retirada de les tropes russes per preservar la integritat territorial d'Ucraïna, un país membre de les Nacions Unides i amb 603.628 km² reconeguts. Com que no ho fa, queda el dubte de si considera que els territoris que el Kremlin es va annexar el 2014 o el 2022 són part de Rússia, una cosa inacceptable per a Ucraïna i que impediria qualsevol tipus de negociació. La Xina hauria de ser més explícita sobre això, i explicar si cal tornar a les fronteres anteriors a l'ocupació del 2014 o del 2022. Això no ha de ser obstacle perquè, en una eventual negociació, es discuteixi el futur d'aquesta regió ocupada. Cal no oblidar que, a la primera volta de les eleccions del 2019, hi ha províncies de l'est que van votar pel candidat pro-rus. Una dificultat addicional és que, a causa de la població desplaçada o refugiada, qualsevol consulta no serà gens fàcil ni immediata, i pel tipus de guerra desfermada, la convivència serà impossible.

Rússia no es pot limitar a rebutjar-lo

El pla proposa un cessament d'hostilitats i el reinici de negociacions, però em sembla poc viable si abans no s'aclareix mínimament el punt anterior. En canvi, hi ha dos punts interessants. El primer fa referència a evitar atacar instal·lacions civils, un dels aspectes més terribles d'aquesta guerra i molt practicat per Rússia. El segon és l'oposició a l'amenaça o a l'ús de les armes nuclears, una estirada d'orelles en tota regla al xantatge de Putin. Tot i que la Xina està modernitzant i ampliant el seu propi arsenal nuclear, posa molt èmfasi en la necessitat de reduir els riscos estratègics i, per tant, fer ús de les armes nuclears.

Pel que fa als altres punts, fan referència a abandonar la mentalitat de la Guerra Freda i forjar, en canvi, una arquitectura de seguretat europea equilibrada, eficaç i sostenible, una cosa certament difícil en aquests moments; resoldre la crisi humanitària, mantenir segures les centrals nuclears, aturar les sancions unilaterals, promoure la reconstrucció després del conflicte i mantenir estables les cadenes industrials i de subministrament. Totes són qüestions negociables. L'últim punt posa en relleu l'interès de la Xina per mitigar els efectes indirectes de la crisi, de vital importància per a un país que travessa un moment delicat en la seva economia, que està en procés de transició.

Encara que el pla té moltes deficiències, Rússia no es pot limitar a rebutjar-lo, ja que la seva dependència de la Xina és enorme. És més, si Xi Jinping el proposés de manera exigent, l'alto el foc podria ser immediat, i fins i tot podria obligar Moscou a replegar-se. Amb independència del contingut, el fet que la Xina hagi posat sobre la taula una proposta ja és per ell mateix molt positiu. Tot i les limitacions, esperem que les respostes estiguin a l'altura de l'oportunitat que s'obre.