Ban Ki Moon i Laurent Fabius urgeixen els estats a arribar a un acord pel clima dissabte

Enviada especial a ParísLes negociacions per a un acord global contra el canvi climàtic s'allargaran fins dissabte, un dia més tard del que estava previst, segons ha informat el ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, que presideix la cimera del COP 21 a París. Després d'una nit d'intenses negociacions fins a les 6 del matí, tan Fabius com el secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, han fet una crida als negociadors perquè "facin un últim esforç per l'acord". Per a Ban Ki Moon, el text que hi ha sobre la taula "aquest matí és molt més clar" i "és una bona base per a l'acord".

L'última proposta d'acord presentada per Fabius dijous a la nit ha rebaixat l'ambició de l'acord per tractar de sumar tothom, però tot i així es manté la discussió en diversos punts. Si dijous a la nit, a la llum del nou text, moltes delegacions expressaven el seu optimisme i pensaven que s'havia aconseguit un llenguatge prou ambigu com per acontentar tothom, l'allargament avui de les negociacions demostrava que no era ben bé així. Amb tot, Fabius confiava tenir un text final demà dissabte a les 9 del matí, per poder segellar l'acord.

El nou esborrany, de 27 pàgines, elimina ja la majoria dels claudàtors (el senyal d'allò que encara no està clar), però encara és només una proposta: "Res no està tancat fins que tot està tancat", advertia Fabius.

Ambició

Inclou l'objectiu d'1,5ºC però cap percentatge de reducció de CO2

El nou text elimina ja els percentatges concrets de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i fixa només com a objectiu "arribar a un pic d'emissions el més aviat possible, reconeixent que aquest pic prendrà més temps per als estats en vies de desenvolupament". Per a la responsable de Greenpeace, Tatiana Nuño, això és una "pèrdua inacceptable, que acaba amb l'oportunitat històrica que teníem de fer un acord realment ambiciós per salvar el planeta."

S'elimina també la paraula "descarbonització", tal com reclamaven els països productors de petroli, i es substitueix per l'objectiu d'arribar a la "neutralitat en les emissions a la segona meitat del segle". Això vol dir que caldrà procurar que la quantitat de CO2 a l'atmosfera no superi els límits marcats, però no cal que això passi necessàriament per la via de la reducció dels combustibles fòssils sinó que pot contemplar mesures tecnològiques de captura del carboni, per exemple.

Tot i així, l'objectiu de temperatura fixat és finalment el de 2ºC però també s'inclou la previsió de "fer esforços per limitar l'augment de temperatura als 1,5ºC". Aquest era un reclam dels països més vulnerables al canvi climàtic, que pers obre d'1,5ºC corren el risc de fins i tot desaparèixer, com algunes illes-estat, tot i que només s'ha inclòs com un referent i no com un límit.

Reduccions estatals de CO2

Fixa revisions dels plans estatals cada 5 anys, però la primera arriba tard

Sobre els compromisos estatals, que el nou text encara no anomena oficialment de cap manera, per reservar-se encara el dret a establir el grau d'obligatorietat, diu que "hauran de ser comunicats cada cinc anys" i que cada nou pla presentat "haurien de suposar una progressió" respecte a l'anterior.

Tot i no expressar-ho com una obligació, l'ex secretària d'estat de Canvi Climàtic i assessora de la delegació francesa a la COP21, Teresa Ribera, va considerar que, en el seu conjunt, les diverses provisions de l'acord "garanteixen que hi haurà revisions a l'alça". Els negociadors se senten confiats per la voluntat d'acció demostrada per gairebé tots els estats, donat que 186 (de 196) han presentat els seus compromisos nacionals ja en aquesta cimera quan tampoc estaven obligats a fer-ho.

Però una de les parts del text més dèbils són les previsions anteriors al 2020, que és l'any en que entrarà en vigor el tractat. Donat que els plans estatals presentats fins ara no són suficients per evitar l'augment de 2ºC, la UE i altres parts reclamaven un revisió a l'alça d'aquests objectius el més aviat possible. Però l'últim esborrany d'acord només preveu convocar "un diàleg" per fer balanç del que s'ha presentat de cara a l'objectiu de 2ºC l'any 2019, sense forçar cap revisió a l'alça.

Un cop el tractat entri en vigor, només es fixa l'any 2023 per fer un primer "balanç" o recompte global de totes les aportacions, "i cada cinc anys a partir de llavors".

Finançament

Els 100.000 milions garantits, amb l'obligació d'aportar només per als països rics

En l'apartat de finançament, es confirma la tendència apuntada en l'anterior esborrany, i es proposa de forma clara que siguin els països desenvolupats els que aportin diners obligatòriament, mentre la resta de països només ho facin "de forma voluntària i complementària". Aquesta era la postura defensada per la Xina, a més d'altres com l'Índia, a qui la UE i altres països demanava un major esforç en funció de la seva capacitat econòmica (és la segona potència mundial).

Com havia explicat Ribera, els estats han considerat finalment que la Xina ja disposa dels seus propis mecanismes d'ajuda al desenvolupament, com el seu nou Banc Asiàtic d'Infraestructures "i obligar-la a incloure aquestes iniciatives de forma obligatòria en l'acord climàtic podria desincentivar futurs projectes d'aquest tipus".

L'última versió del text finalment garanteix que el 2020 hi haurà els 100.000 milions de dòlars anuals promesos, però detalla que sortiran de la "mobilització" de recursos de tot tipus, és a dir, que també contempla inversions privades. En aquesta mobilització es precisa que els països desenvolupats "prendran el lideratge" però no es tanca que siguin els únics a aportar. Tot i així, tampoc no hi ha cap obligació per als països emergents.

Responsabilitats diferenciades

L'aportació de les potències emergents, un punt difícil de tancar

Tot i que en l'àmbit del finançament, la Xina ha aconseguit mantenir el principi de "responsabilitat comuna però diferenciada" tal com reclamava, en altres parts del text sí que es demanen esforços "en funció de les capacitats" de cada estat i del seu "nivell de desenvolupament".

La part positiva és que s'elimina finalment el llenguatge heretat del protocol de Kioto, que dividia clarament els països en desenvolupats i no desenvolupats, però les opcions encara estan obertes en aquest punt, especialment pel que fa als esforços en la reducció d'emissions. Els països desenvolupats busquen una fórmula que deixi clara la responsabilitat d'aquels que, com la Xina, hagin esdevingut -o puguin esdevenir en el futur- estats amb gran capacitat econòmica i grans emissors de CO2.

Però països com l'Índia, avui tercer emissor mundial, han aconseguit introduir al text una clàusula, encara no tancada, que diria que els seus esforços en reducció d'emissions "dependran del suport que rebin" econòmicament per part dels països desenvolupats. L'Índia, que té encara més de 300 milions de persones sense electricitat, reclama 2,5 bilions de dòlars d'ajuda per poder seguir desenvolupant-se amb energies netes.

Pèrdues i danys

Encallats en la compensació pels efectes irreparables del canvi climàtic

Un dels pocs punts que encara manté diverses opcions, revelant una major dificultat, és la de fixar un mecanisme de compensació o "assegurances" per les "pèrdues i danys" ocasionats pel canvi climàtic i que ja són impossibles d'evitar.

Tot i que el text inclou per primer cop la previsió de crear un sistema "d'assegurances", els estats rics es resisteixen a cedir als reclams de països com Tuvalu, Bolívia i Nicaragua que reclamava un fons de "compensació pel deute històric" que els països desenvolupats, responsables de les emissions que han escalfat el planeta, tenen amb aquests estats que han sortit perjudicats.