El partit governant a Algèria els últims 50 anys guanya les eleccions
Algèria ha declarat que el partit governant des de la independència ha guanyat els comicis. Els islamistes moderats, favorits a les enquestes, han quedat tercers. El govern situa la participació al 42,9%. El record de la guerra civil i la impressió que el control del país està en mans de les forces de seguretat desmobilitzen l'electorat
BarcelonaEl ministre de l'Interior algerià, Daho Ould Kablia, ha presentat els resultats definitius de les eleccions algerianes aquest divendres a la tarda: el partit del govern, el Front Nacional d'Alliberament (FLN), ha guanyat els comicis enduent-se 220 dels 262 escons del Parlament. L'Assemblea Nacional Democràtica (RND) manté el segon lloc a la cambra amb 68 escons, i els islamistes moderats de l'Aliança Verda han quedat tercers amb 48.
La participació a les eleccions va ser del 42,9%, set punts per sobre de les legislatives del 2007. A la capital, Alger, l'abstenció va superar el 69% i a la regió de la Cabília van votar menys del 20% dels inscrits. Les taxes més altes de participació es van registrar a les zones desèrtiques del sud.
Les autoritats asseguren que els comicis obriran el camí de la reforma democràtica, en un país que fins ara no ha viscut l'onada de canvi de la Primavera Àrab. Però l'escassa participació (més baixa encara que a les últimes legislatives del Marroc) denota l'escepticisme de la majoria de la població. Les revoltes a Tunísia, Líbia i Egipte, així com el conflicte secessionista al nord de Malí, pressionen el règim algerià, encara dominat per l'elit político-militar que va portar el país a la independència.
Les autoritats d'aquest país exportador de gas intenten evitar el contagi de les revoltes amb subsidis i promeses d'obertura democràtica. El president, Abdelaziz Bouteflika, que encapçala l'històric Front d'Nacional d'Alliberament (FLN) va aixecar l'any passat l'estat d'emergència davant l'esclat de protestes juvenils contra l'atur i l'alça de preus dels productes bàsics. Els diputats electes en aquests comicis s'encarregaran de reformar la constitució, en un procés de reforma tutelat des de dalt.
Islamistes sense Primavera
Els resultats no han complert els pronòstics, que apuntaven que per primera vegada podien guanyar els islamistes moderats de l'Aliança Verda, en la línia del que ha passat a Tunísia, Egipte i el Marroc.
Alguns grups destacats havien cridat al boicot electoral, denunciant maniobres de frau, com el fet que els militars votin dues vegades: a la seva ciutat d'origen i al lloc on estat destinats. Els opositors també denuncien que el cens no s'ha fet públic i asseguren que el règim "fa votar els morts". La missió d'observadors de la UE, encapçalada per l'espanyol José Ignacio Salafranca, ha assenyalat el problema dels militars i ha reclamat accés al cens. Salafranca ha donat per bones, en canvi, les dades oficials de participació.
L'escàs interès pels comicis es deriva de l'opinió generalitzada que el poder real no sorgeix de la decisió de les urnes sinó d'una xarxa informal, coneguda popularment amb el terme francès 'le pouvoir' (el poder), basada en les forces armades. 'Apatia' és l'altra paraula que s'usa per descriure el comportament polític d'un poble on encara és molt present el record de la guerra civil (1991-2001), en què més de 200.000 persones van morir en l'enfrontament entre el règim i grups islamistes, als quals es va prohibir governar després que el Front Islàmic de Salvació (FIS) guanyés clarament les eleccions.
Els dirigents islamistes d'aquell període són morts, a l'exili, a la presó o bé han renunciat a la política. L'Aliança Verda, en canvi, encapçalada per una nova generació, propugna una línia pragmàtica, que ja l'ha portat a ocupar diversos ministeris.
Després d'aquests comicis començarà un nou conflicte de resultat molt més incert. Bouteflika, de 75 anys, acaba el mandat el 2014 (va reformar la constitució per fer una quarta legislatura) i molts pensen que per la seva avançada edat hauria de dimitir abans.