La prohibició de les corrides de toros a la Catalunya Nord divideix França

ParísA Nimes, a Occitània, cada any se celebren dues ferias, una festa popular inspirada en les fires d'Andalusia en què els toros i les corrides són els protagonistes. Forma part del reclam turístic de la ciutat i, segons l'Ajuntament, la tauromàquia suposa uns ingressos per al municipi de 60 milions d'euros anuals. A França, les corrides de toros –i qualsevol altre espectacle que impliqui maltractament animal– estan prohibides, però la llei fa una excepció per a les "tradicions locals ininterrompudes", com és el cas de les corrides al sud de França, sobretot a Nimes, Arles i Besiers, però també en ciutats de la Catalunya Nord com ara Ceret o Perpinyà. L'excepció genera molta controvèrsia política i en els últims mesos s'havia gestat una proposició de llei per prohibir les corrides a tot el territori francès. Finalment la iniciativa ha fracassat aquest dijous, cosa que ha posat en evidència la divisió que genera a França la qüestió dels toros.

L'Assemblea Nacional havia de votar el text de La França Insubmisa (LFI) per eliminar l'excepció però el ponent, Aymeric Caron, diputat d'un partit ecologista radical adscrit a LFI, ha decidit a l'inici del debat retirar-la davant el volum d'esmenes presentades per la resta de grups polítics: més de 600. Caron ha denunciat, entre crits i xiulets d'alguns diputats en una sessió en què hi ha hagut molta brega, el boicot i l'obstrucció dels grups amb esmenes absurdes per allargar el debat i evitar la votació per falta de temps. "Les 600 esmenes representen 24 hores de debat. Cal que els francesos ho sàpiguen", ha lamentat el diputat abans d'anunciar que retirava la proposta i que ho tornarà a intentar més endavant. "La corrida serà abolida a França –ha proclamat Caron–. És una excepció intolerable i indigna del nostre país".

La diputada insubmisa que ha intervingut a l'inici del debat, Anne Stambach-Terrenoir, ha demanat "seguir l'exemple de Catalunya" per abolir les corrides del sud de França. De fet, Caron va buscar l'assessorament de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per elaborar la seva proposta.

Patrimoni cultural

L'espectacle d'origen espanyol compta cada vegada amb menys públic i més oposició ciutadana, però genera una profunda divisió política entre els qui defensen que l'excepció no té cap sentit i els qui creuen que cal preservar les corrides. Els seus defensors asseguren que també són patrimoni cultural del país. Encara que el fet històric no és gaire conegut, les corrides les va introduir a França el 1853 una espanyola, Eugenia de Montijo, nascuda a Granada, dona de Napoleó III.

La proposta va ser rebutjada a la comissió de lleis la setmana passada, però el sentit del vot en comissió no implicava necessàriament que hagués de ser tombada al ple, sobretot perquè la majoria de formacions han donat llibertat de vot als seus diputats. La divisió és tan gran que partits com LFI, impulsora de la proposta, o l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, han estat incapaços de posar-se d'acord internament.

Macron, en contra de la prohibició

El govern francès ja havia deixat clar que no donava suport a la proposta, i el president de la República, Emmanuel Macron, havia assegurat dimecres que no és el moment d'abolir els toros a tot el territori: "No és una prioritat ara mateix". Tot i les paraules de Macron, la qüestió genera una certa divisió al carrer –en els últims dies hi ha hagut en diferents ciutats protestes a favor i en contra de les corrides–, però les enquestes revelen que una gran majoria de francesos, set de cada deu, no volen corrides a França.