Els pro democràcia desafien la prohibició de manifestar-se a Hong Kong
La policia carrega amb gasos lacrimògens i canons d'aigua en una de les jornades més tenses
Hong KongNi la persistent pluja ni les prohibicions decretades han fet tirar enrere els plans dels moviments pro democràtics de Hong Kong. Centenars de persones han sortit als carrers desafiant l'ordre de les autoritats i han envoltat les seus del govern civil i militar de l'excolònia britànica, en la que ja és la jornada més intensa de la crisi que va esclatar al mes de juny en contra de la llei d'extradició a la Xina continental dels delinqüents i que ha acabat convertint-se en una protesta multitudinària contra la sobirania i el sistema de Pequín a l'illa.
Vestits de negre i protegits amb paraigües i màscares antigàs, els manifestants s'han enfrontat al dispositiu policial desplegat, que no ha dubtat en fer servir gasos lacrimògens i canons d'aigua tintada de blau per tal de facilitar posteriorment la localització i identificació dels que protesten. Les autoritats havien prohibit les marxes d'avui, especialment perquè es tracta d'un dia marcat en el calendari de l'activisme pro democràtic de la ciutat, ja que es commemoren els cinc anys de la reforma electoral que restringeix el sufragi universal d'una ciutadania que ha crescut sota la tutela britànica i que el 1997 va passar a tenir nacionalitat xinesa. Aquest dia es considera l'inici del que es va batejar com a Revolució dels Paraigües, un moviment que durant la tardor del 2014 va ocupar el districte financer de la capital.
Cinc anys després, la indignació i la frustració són evidents, sobretot entre els joves i estudiants. L'actual crisi va esclatar el mes de juny passat, quan la delegada del govern, Carrie Lam, va anunciar una llei per facilitar l'extradició de detinguts per ser jutjats a la Xina continental. Tot i que el projecte es va suspendre, les protestes s'han multiplicat, perquè els manifestants exigeixen la retirada permanent i s'han convertit en un moviment antigovernamental. De fet, les protestes actuals ja duren més que les de fa cinc anys i són un desafiament en tota regla contra el govern de Pequín.
"Esteu incomplint la llei", es llegia en un cartell en blanc i negre que un agent de la policia mostrava als manifestants. "Podeu ser jutjats". Però, a l'altra banda, entre els que protestaven regnava la determinació de continuar amb la lluita. "Aquesta és l'última guerra", deia Jess Chan, un professor d'educació infantil de 23 anys, mentre els helicòpters de la policia sobrevolaven la ciutat i els antiavalots actuaven. Alguns dels manifestants també han llançat pots incendiaris.
Si bé al principi de la crisi la policia deixava fer als manifestants, en les últimes setmanes han deixat clar que no toleraran més desafiaments als carrers i han intensificat la campanya de detencions contra activistes i antics líders de la revolta del 2014, en un clar avís que no hi ha marge per a les protestes. Malgrat tot, un dels arrestats, Joshua Wong, en llibertat provisional i amb una ordre de toc de queda, s'ha deixat caure per la manifestació.
La tensió ha augmentat per aquestes últimes detencions i ha animant a participar en la protesta Vincent Ho, un treballador de la banca de 40 anys que hi ha anat precisament amb el fill de 10 anys, pensant en el menor, perquè no té clar si vol que creixi en una societat com la que vol el govern de Carrie Lam. "Ens estan robant la nostra llibertat", lamenta aquest ciutadà, que diu que ja no reconeix Hong Kong.
Els mitjans de comunicació de la Xina han subratllat últimament les advertències del Partit Comunista que se'ls està acabant la paciència, i han mostrat el trasllat d'unitats militars i de la Policia Armada Popular a Shenzhen, la ciutat xinesa fronterera amb Hong Kong. De moment, Pequín justifica el moviment com a exercicis d'entrenament, però en un vídeo de només 30 segons que s'ha filtrat es mostren camions i autobusos plens d'agents antiavalots de camí cap a l'excolònia.
'People's Daily', el principal diari del Partit Comunista Xinès, ha advertit en la seva edició d'avui que Pequín actuarà si el govern de Hong Kong queda superat per l'"agitació" i ha assegurat que el govern xinès no toleraria desafiaments al seu lideratge. Aquests missatges són rebuts a Hong Kong amb cert temor entre els activistes i els moviments pro drets humans, ja que l'augment de la tensió i de la repressió pot fer que s'entri en una espiral de violència que podria deixar víctimes mortals.
Pregària pels 'pecadors'
El Front Civil de Drets Humans, que ha estat al darrere de les manifestacions més multitudinàries de les últimes setmanes a Hong Kong, ha tirat d'ingeni per evitar caure en la il·legalitat i, davant de l'ordre de prohibició, ha canviat els plans de manifestació per una concentració que ha batejat com la 'llum de la democràcia'. Es tractava d'il·luminar la nit de Hong Kong amb la llum de les pantalles dels mòbils, però finalment ha acabat sent una 'pregària pels pecadors' de l'excolònia. La iniciativa ha sorgit de les xarxes i el centre de la ciutat s'ha omplert de creus cristianes i símbols religiosos.
¿La raó? Que a Hong Kong, les marxes religioses no necessiten permís de la policia, segons informa l'agència Efe. No obstant això, les forces de la llei havien advertit ahir que considerarien manifestació il·legal qualsevol aglomeració de més de 30 persones a les zones designades per a la marxa originalment convocada, sense tenir en compte si els manifestants asseguraven formar part d'un esdeveniment religiós.
Copyright The New York Times