El principal front independentista de Nova Caledònia diu que la "unitat" a Catalunya l'1-O els ha donat "molta força"

BarcelonaMickael Forrest, responsable de relacions internacionals del Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS, en la sigla en francès), assegura que la "unitat" a Catalunya al voltant de l'1-O els ha donat "molta força i coratge" en la reivindicació de la independència de Nova Caledònia. En declaracions a l'ACN, Forrest admet que la votació de l'1 d'octubre del 2017 va ser "molt important" i lamenta que l'estat espanyol no la respectés. L'arxipèlag del Pacífic vota aquest diumenge en un referèndum acordat amb París si s'independitza de França.

Els ciutadans de les illes que formen l'arxipèlag podran votar entre les 8 del matí i les 6 de la tarda (hora local), i hauran de respondre 'sí' o 'no' a la pregunta següent: "Voleu que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?"

Segons informació oficial facilitada per l'Alt Comissariat de la República de França a Nova Caledònia, s'han inscrit al registre electoral especial per poder votar en el referèndum d'independència 174.154 electors –l'arxipèlag té prop de 269.000 habitants, segons el cens del 2014.

Segons l'últim sondeig fet per Harris Interactive per a France.tv al setembre, un 66% de la població s'inclinaria pel 'no' davant d'un 34% favorable a la independència.

Estatus de Nova Caledònia

Nova Caledònia va ser colonitzada per l'estat francès durant la primera meitat del segle XIX. Primer va ser annexionada el 1853 i gairebé un segle després, el 1946, França va convertir Nova Caledònia en un territori d'ultramar amb autonomia limitada. El 1986 l'Assemblea General de les Nacions Unides va considerar-lo un 'territori no autònom' i, per tant, subjecte a la descolonització.

Des del 1998, i arran de la signatura de l'Acord de Nouméa, Nova Caledònia és una col·lectivitat 'sui generis' dins la República Francesa, un estatus únic que es mou entre un país independent i un departament ultramarí de França.

Trencament del vincle colonial

"El que esperem amb el referèndum és poder confirmar aquest pas de la història colonial que s'ha allargat 165 anys, que en són molts; esperem dir què és el nostre poble i la nostra regió avui", afirma Forrest. Segons ell, els paral·lelismes amb Catalunya són "naturals", perquè defensa que el dret de l'autodeterminació és un dret de "tots" els pobles, "del canac però també del català i del basc". Admet que l'aspecte socioeconòmic té "molt de pes" però confia a trobar vies per "innovar" i satisfer les "necessitats de la població".

Per la seva banda, els partits unionistes, com Calédonie Ensemble i els Républicains Calédoniens, defensors del 'no' en la campanya, argumenten que els últims 30 anys hi ha hagut molt de progrés econòmic i social. A més, neguen que votar 'no' sigui mantenir el vincle colonial amb França, perquè segons el seu parer el referèndum ja permetrà triar als ciutadans de Nova Caledònia quina és la relació que volen mantenir amb París. En aquest sentit, entenen que la consulta ja implica la descolonització i creuen que continuar sent part de França els garanteix un futur econòmic millor.

L'Acord de Nouméa

Mitjançant la signatura de l'Acord de Nouméa, França es va comprometre a traspassar certes competències a Nova Caledònia, exceptuant-ne els poders sobirans –àrees com defensa i justícia–, entre el 1998 i el 2018.

En l'acord s'estipulava també la celebració d'un referèndum d'autodeterminació abans que s'acabés el 2018 sobre el traspàs dels poders sobirans, l'accés a un estatut internacional de responsabilitat plena i la transició de la ciutadania a una nacionalitat. La data finalment fixada en el calendari, el 4 de novembre, va ser acordada fa alguns mesos. "El referèndum s'inscriu en un acord polític", remarca Forrest.

El moviment independentista

El moviment independentista canac es va originar durant els anys 70 com a resposta als processos de descolonització a l'Àfrica i Oceania. El 1984 es va fundar el Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS), que aglutina els partits favorables a la independència.