El príncep hereu saudita, escridassat en públic

TunisGairebé dos mesos després del seu assassinat, l’allargada ombra de Jamal Khashoggi persegueix el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman. A Tunis, la societat civil es va mobilitzar ahir per expressar el seu rebuig a la visita de l’home fort de la monarquia saudita, que està de gira per diversos països àrabs aliats. A Buenos Aires, l’acollida que l’espera divendres a la cimera del G-20 pot ser també agitada, sobretot des del punt de vista legal. La justícia argentina estudia si accepta una demanda presentada per l’ONG Human Rights Watch que l’acusa de tortures a activistes saudites i crims contra la humanitat per la intervenció militar al Iemen.

Tant dilluns com ahir, centenars de persones, la majoria joves, es van manifestar a la cèntrica avinguda Bourguiba de Tunis convocades per diverses organitzacions de la societat civil, entre les quals el Sindicat de Periodistes i la històrica agrupació feminista ATFD. Entre crits d’“El poble vol l’expulsió de Bin Salman” i “Bin Salman, assassí”, ben envoltats de banderes de Tunísia, Palestina i el Iemen, els manifestants van desplegar una gran pancarta amb un dibuix del president del país, Béji Caïd Essebsi, rentant les mans ensangonades al príncep saudita. D’altres sostenien la foto del governant amb una bandera d’Israel de fons.

“Tunísia, com a país que va fer una revolució i que creu en els drets i les llibertats, no hauria d’acollir un carnisser com Bin Salman”, va dir Wael Mejri, un jove activista. Entre els assistents hi havia gent d’ideologies diverses, de comunistes a islamistes, passant per nacionalistes àrabs. Una activista feminista repartia uns tríptics en què es llegia: “El botxí de les dones no és benvingut”. La setmana passada, un informe d’Amnistia Internacional denunciava que diverses defensores dels drets de la dona arrestades durant els últims mesos havien sigut víctimes de tortures i agressions sexuals.

Bin Salman es va reunir al vespre amb el president Essebsi en una visita de perfil baix, que no va incloure cap roda de premsa, ni tan sols una declaració conjunta. Tunísia compta amb un govern de coalició format per dues formacions antagòniques. Si bé els conservadors laics de Nidaa Tunis, liderats per Essebsi, són aliats de Riad i Abu Dhabi, els islamistes d’Ennahda es decanten per Qatar. Per això, la posició oficial del país magribí és més aviat de neutralitat en relació al conflicte intraàrab del golf Pèrsic. Tanmateix, havent rebut l’assistència econòmica del règim saudita, el ministeri d’Afers Estrangers va emetre un comunicat a l’octubre en el qual condemnava l’execució de Khashoggi però alhora apel·lava a “preservar l’estabilitat” de la petromonarquia saudita.

El governant saudita de facto -el rei Salman està delicat de salut- va iniciar la seva gira als Emirats Àrabs la setmana passada, per dirigir-se després a Bahrain i Egipte. En cap d’aquests països, tot ells fèrries dictadures, va registrar-se cap protesta. Dilluns el mariscal Al-Sissi va rebre’l a l’aeroport en una catifa vermella, una mostra d’agraïment al generós suport econòmic que va oferir-li Riad després del seu cop d’estat del 2013, quan el nou ordre encara estava consolidant-se.

Si amb la seva primera gira internacional després de l’execució de Khashoggi el príncep Bin Salman volia transmetre una imatge de normalitat, li haurà sortit el tret per la culata. “Serà molt difícil que no pagui un preu per tot el que ha fet. L’opinió pública internacional, també la dels països àrabs, tot i no poder-se manifestar amb llibertat, té clar que ell n’és el responsable, i tard o d’hora s’imposaran sancions”, sosté l’analista tunisià Radwan Masmudi. El seu primer maldecap legal seriós pot ser a l’Argentina, ja que la seva Constitució reconeix als tribunals la capacitat d’investigar crims contra la humanitat comesos més enllà de les seves fronteres.