Primeres detencions a Hong Kong per l'assalt al Parlament

BarcelonaLa batuda policial que les autoritats de Hong Kong ha activat com a reacció a l'assalt del Parlament per part de grups pro democràcia i en contra de la sobirania xinesa de l'excolònia britànica ha provocat ja les primeres detencions. De moment hi ha 15 persones arrestades, a qui se'ls imputa, entre altres delictes, els de reunió il·legal, atacs a agents policials i possessió d'armes. El més gran té 36 anys i el més jove és un adolescent de 14, segons fonts de la premsa local, que apunten que s'enfronten a penes que poden superar els 10 anys de presó. No es descarta que hi hagi més ràtzies i que la xifra de detencions creixi perquè els agents tindrien identificades desenes de persones més involucrades en els aldarulls de l'1 de juliol.

La majoria dels detinguts, però, no tenen relació amb l'entrada al Parlament sinó amb les manifestacions que es van fer amb anterioritat i en què van participar milers de persones, en les mobilitzacions més nombroses que es recorden a Hong Kong.

Entre els detinguts hi ha un artista de 31 anys conegut com el 'pintor d'Occupy Mong Kok' en referència al barri que va estar ocupat per activistes en la Revolució dels Paraigües del 2014 pel "dany criminal" causat en l'assalt de la caserna principal de Hong Kong del 21 de juny.

Hong Kong viu un dels moments més convulsos d'ençà que el 1997 el Regne Unit va lliurar la ciutat a la Xina amb el conegut lema "Un país, dos sistemes", que no ha acabat de convèncer una part important de la població, que ha crescut en una societat occidentalitzada durant els anys colonials i ara tem perdre els drets socials i civils guanyats. Després de la Revolució dels Paraigües, que reclamava més democràcia, el projecte de llei d'extradició a la Xina ha sigut la nova guspira que ha tornat a encendre els ànims. Ni la suspensió del text per part de la cap de l'executiu local, Carrie Lam, que té el suport de Pequín, ha calmat els ànims, perquè la protesta s'ha convertit en un clam contra l'asfíxia de les llibertats.

Les imatges de l'assalt al Parlament de Hong Kong, en què desenes de persones van destrossar les dependències oficials després d'hores d'envoltar l'edifici, han donat al govern de la Xina certa legitimitat per a la repressió de cara a la comunitat internacional, malgrat que Londres, l'antiga colònia, ja li ha advertit que no s'excedeixi si no vol que li apliquin sancions diplomàtiques en una petita crisi diplomàtica entre els dos països.

La policia s'ha bolcat, però, a enviar un missatge potent que l'assalt no quedarà impune després que amb anterioritat haguessin tolerat les mobilitzacions al carrer. En els últims dies un exèrcit d'inspectors i forenses s'han desplegat sobre el terreny per recollir qualsevol prova o empremta dactilar a l'interior del Parlament que serveixi per trobar els manifestants. Paradoxalment, les màscares i els cascos amb què els activistes es van protegir dels gasos lacrimògens llançats, així com les pancartes o bastons utilitzats i que van quedar escampats per l'interior de l'edifici, serviran als investigadors per trobar rastres de l'ADN.

En aquest sentit, Bonnie Leung, portaveu del Front Civil de Drets Humans, que ha convocat bona part de les manifestacions, ha rebutjat les versions oficials de Hong Kong i de Pequín, que han parlat de protestes vandàliques, i ha incidit en el fet que es tracta de mobilitzacions a favor d'una millor representativitat. En declaracions a Efe, l'activista ha subratllat la gran presència a les protestes de joves i adolescents, que, "en lloc de jugar a la Play o de llegir novel·les i còmics, tenen la valentia de prendre la decisió de sumar-se a la protesta i afrontar conseqüències legals molt greus, potser de deu anys de presó".

La joventut s'ha sumat a primera línia de les mobilitzacions en la lluita per les llibertats civils però també en la protesta per la frustració que pateixen a causa, principalment, de l'elevat preu dels pisos, que els impedeix independitzar-se dels pares i crear la seva pròpia família.

Per la seva banda, Carrie Lam intenta controlar de nou la situació i ha ofert diàleg a diferents col·lectius. Però els estudiants, un dels grans grups que s'han mobilitzat, han rebutjat la invitació si abans no atura la investigació sobre l'assalt al Parlament i les trobades no es fan de manera pública. La governant havia demanat que fossin converses a porta tancada per tenir un "intercanvi sincer" d'opinions.