Les primeres deportacions de la UE a Turquia, a trenc d'alba

Enviada especial a LesbosDe matinada. Les primeres deportacions des de l’illa grega de Lesbos a Turquia, en virtut de l’acord de la UE amb Ankara per blindar Europa dels refugiats, s'han fet aquest dilluns a trenc d’alba, hores abans del que s’havia anunciat.Dos ferris llogats per Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres, han portat 136 persones –la majoria pakistanesos, bangladeshians i marroquins que segons les autoritats no havien demanat asil– fins al port turc de Dikili, a Esmirna. També hi havia dos sirians a bord, que segons Atenes tampoc havien demanat protecció internacional.

Un trajecte de menys de 30 km que separa dos mons i que els ja retornats havien creuat en direcció inversa arriscant la vida, amb més sort que les 620 persones que s’han ofegat a l’Egeu intentant arribar a la seguretat d’Europa.

Cap a quarts de deu del matí un home baixava del vaixell a sòl turc escortat per policies: amb la mà alçada apuntava el polze cap avall, amb al gest de la condemna a mort pel Cèsar.

Era la foto simbòlica que volia dir al món que l’Egeu deixarà de ser una porta d’entrada a Europa per a la gent que fuig de la guerra o la misèria.

Gairebé al mateix moment, arribaven a Alemanya, procedents de camps de refugiats de Turquia, 32 sirians, i 11 més ho feien a Finlàndia, en el marc de l’acord entre la UE i Turquia que preveu que, per cada refugiat sirià retornat per l’Egeu n’arribarà un altre per una via legal a Europa. La UE només es compromet a reubicar 72.000 sirians.

Els primers expulsats van sortir ordenadament escortats per agents de policia de paisà, i ni tan sols van aixecar la mirada davant els pocs fotògrafs que cobrien l’escena al port de Mitilene, la capital de l’illa. No es van veure incidents: “No m’agrada dir-ho així, però eren els casos fàcils”, va reconèixer la portaveu de Frontex, Eva Moncure, que assegurava que no hi havia criatures entre els expulsats.

Els deportats haurien sigut retornats també sense l’acord, per haver entrat al país sense permís, com passa amb centenars de sensepapers a Espanya cada any.

Desenes de voluntaris, com els que s’han arremangat des de fa mesos per acollir les famílies que arribaven en precàries barcasses inflables a la petita illa grega, han protestat per les expulsions. “Vergonya de la UE. Cap frontera, cap estat, aturem les deportacions brutes”, van cridar davant del port. Els cooperants dubten que els retornats hagin sigut informats dels seus drets pel que fa a la sol·licitud de protecció. Un altre vaixell, amb 66 persones més, va sortir de l’illa de Quios en les mateixes circumstàncies.

Malgrat la imatge d’ordre, grups pro drets humans alerten que els drets dels expulsats no s’estan respectant. “Hem demanat un altre cop poder entrar al camp de Mòria, on els que van arribar a l’illa en pastera des del 20 de març són retinguts, per comprovar en quines condicions estaven i si hi ha totes les garanties per al procediment de petició d’asil, però les autoritats gregues no ens ho permeten”, explicava al port de Mitilene Conor Fortune, portaveu d’Amnistia Internacional. Tampoc cap periodista ha pogut accedir al centre.

Les deportacions d'aquest dilluns no permeten preveure, doncs, què passarà quan comencin les expulsions forçades de sirians, afganesos o iraquians, refugiats de guerra que fins ara eren acollits a Europa i que des del dia 20 poden ser retornats a Turquia, considerat ara un tercer país "segur" pels governs de la UE. Al centre de Mòria, que ha passat de ser un camp de registre a una presó per a migrants, hi ha uns 3.300 detinguts, dels quals el 90% ha sol·licitat asil perquè no volen haver de tornar a Síria, l’Afganistan o l’Iraq.

Aliens al rebombori de mitjans de comunicació que es van concentrar ahir al port de Mitilene per cobrir les primeres expulsions, una parella de joves sirians d’Alep, el Fahed i l’Ewa, amb la seva filla de set mesos, miraven els seus mòbils asseguts en un banc davant l’aigua: “Vam arribar fa un mes i ens estem en una pensió. Volem viure a Europa, a Alemanya, a Malta o allà on sigui. Tota la nostra família ja ha marxat d’Alep, i ara estem escampats en molts països. Només busquem un lloc segur per tenir una vida normal, i donar un futur a la nostra filla”.

El tancament de fronteres a la ruta dels Balcans ha deixat 52.000 homes, dones i criatures atrapats a Grècia, un país en bancarrota. El govern d’Alexis Tsipras vol evitar fer servir la força policial contra els refugiats, però l’acumulació de gent i la falta de perspectives per continuar el camí fan que la situació als camps(els oficials i els espo ntanis) degeneri cada dia. A Quios i al port d’Atenes ja s’han produït aldarulls. Ara Grècia i la UE volen enviar un missatge clar als navegants: aquesta porta s’ha tancat. I aquí ningú s’explica com es podrà fer sense violència.