La primera víctima de la Constituent

CaracasEls 545 diputats de l’Assemblea Nacional Constituent es van posar drets, van aplaudir i van cridar: “Justícia, justícia!” Aquesta és la imatge que va transcendir de la votació unànime amb què el nou òrgan legislatiu va decidir ahir destituir la fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega Díaz. L’advocada s’havia convertit en objectiu del govern després d’haver-se pronunciat en contra de les eleccions de diumenge passat per elegir una Assemblea Constituent i d’haver criticat durament la repressió exercida per les forces militars en les protestes dels últims mesos protagonitzades per l’oposició.

Va ser un dels homes forts del govern de Nicolás Maduro, Diosdado Cabello, que és també un dels principals enemics d’Ortega, qui va proposar als diputats de la Constituent destituir immediatament la fiscal general. De fet, la seva proposta es basava en la decisió que havia pres anteriorment el Tribunal Suprem de Justícia. La institució havia ordenat la inhabilitació de la fiscal per exercir qualsevol càrrec públic, però també havia pres altres mesures, com prohibir que sortís del país i demanar que es congelessin els seus béns i comptes públics.

L’executiu veneçolà va acusar la ja exfiscal de trair la revolució bolivariana, perquè havia adoptat una actitud passiva davant dels fets violents que s’han produït al país durant els últims tres mesos. A més, Ortega va ser acusada de ser una de les principals promotores de les concentracions de l’oposició.

El mateix Maduro va atacar directament l’exfiscal divendres, quan va responsabilitzar-la de la “insurgència armada” que ha viscut el país des que va començar l’onada de protestes contra el seu govern, l’1 d’abril. L’Assemblea Nacional Constituent no va trigar a designar una altra persona en el càrrec de fiscal general: Tarek William Saab, que fins aleshores era Defensor del Poble. Els moviments del nou legislatiu, però, no s’acaben aquí. Ahir al matí, la seu de la fiscalia, situada al centre de Caracas, va despertar-se militaritzada i els treballadors no van poder accedir a les oficines perquè estaven envoltades d’agents militars. La mateixa Ortega, com va manifestar a través del seu compte de Twitter, va denunciar que la policia va agredir-la. Fins i tot, hores més tard, els agents van detenir un integrant de l’equip de seguretat d’Ortega. L’exfiscal va assegurar que “no temia pel seu lloc de treball, sinó pel país”, i va manifestar que la seva destitució obeïa a “l’interès del govern per amagar els casos de corrupció de Maduro i els seus aliats”.

De chavista a antimadurista

En una entrevista el 2012 a la BBC, Ortega havia manifestat que no militava en cap organització política: “No ho he fet mai perquè la Constitució m’ho prohibeix, però considero que l’home més humanista del planeta es diu Hugo Chávez”. Luisa Ortega Díaz havia sigut una de les figures clau durant els últims deu anys del govern de Chávez. De fet, en el funeral de l’expresident, Ortega va plorar davant les càmeres de la televisió pública.

La ruptura amb el govern nacional, però, va començar a principis del 2015. El primer fet destacat va produir-se quan duia vuit anys al càrrec: l’exfiscal va revelar les xifres d’homicidis en el seu informe del 2015. Des d’aleshores, van anar-se succeint diversos episodis i, per exemple, el juliol de l’any passat, va advertir que la policia creada per Maduro amb l’objectiu de frenar la delinqüència estava violant els drets humans.

La gota que va fer vessar el got i va situar Ortega en el punt de mira de l’executiu veneçolà va ser l’esmentada crítica a la Constituent: “No és necessària, convenient ni pertinent”. En canvi, l’exfiscal havia defensat la Constitució del 1999 perquè és “immillorable” i “el millor llegat de Chávez”.

Depurar responsabilitats

En la sessió d’ahir, l’Assemblea Constituent va posar en marxa la comissió de la veritat i la justícia, que preveu exigir responsabilitats pels actes de violència que s’han produït al país en els últims mesos. La comissió serà dirigida per la mateixa presidenta del nou legislatiu, Delcy Rodríguez, i exercirà com a principal òrgan de justícia de Veneçuela, a petició de Maduro.

Els diputats de l’oposició seran els primers investigats de la Comissió. És un procediment similar al que ja es va dur a terme l’any 2014, quan una protesta de l’oposició contra l’elecció de Maduro com a president va acabar amb més de 45 morts. El govern va responsabilitzar d’aquells fets el principal líder de l’oposició, Leopoldo López, que va ser detingut i ha estat a la presó o sota arrest domiciliari des d’aleshores.