Primera demanda contra Trump pel seu paper en l'assalt al Capitoli

Després de culpar de paraula Donald Trump de ser responsable "en termes pràctics i morals" de l'assalt al Capitoli el 6 gener, però haver votat per exculpar-lo escudant-se en una teòrica falta de competències del Senat, el republicà Mitch McConnell advertia dissabte que Trump "encara no s'ha sortit amb la seva". El líder conservador a la cambra alta va apuntar a la via judicial. "Tenim plets civils i els antics presidents no són immunes", va dir. Només tres dies després, un congressista demòcrata ha fet el primer pas.

Trump ha rebut aquest dimarts, en un tribunal federal de Washington, la primera de probablement diverses demandes destinades a responsabilitzar-lo pel seu paper en la fallida insurrecció del gener passat. L' Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP), una de les principals organitzacions de defensa dels drets civils del país, ha presentat una demanda en nom del demòcrata Bennie Thompson, a la qual està previst que se sumin altres congressistes els pròxims dies.

S'hi acusa Donald Trump, el seu advocat personal Rudy Giuliani i dos grups racistes d'extrema dreta, els Proud Boys i la milícia dels Oath Keepers, de conspirar per incitar els disturbis al Capitoli amb l'objectiu d'impedir que el Congrés certifiqués el resultat de les eleccions del novembre i, per tant, la derrota de Trump davant Joe Biden. Asseguren que els acusats van actuar de manera coordinada.

Al text s'argumenta que els quatre acusats van violar la llei Ku Klux Klan, aprovada el 1871, que tenia com a propòsit original protegir els drets civils de milions d'esclaus afroamericans alliberats després de la Guerra de Secessió. De fet, a la demanda s'esmenta unes quantes vegades que tant Trump com Rudy Giuliani van intentar durant setmanes anul·lar els vots de ciutats de majoria afroamericana. Un exemple és Detroit, on el 78% de la població és negra, ciutat on els seguidors del president van intentar interrompre el recompte de vots.

La demanda invoca igualment una de les seccions d'aquesta llei, que considera il·legal "conspirar per impedir, per la força, la intimidació o l'amenaça" que un càrrec públic compleixi les seves obligacions. En aquest cas, la certificació dels resultats de les eleccions presidencials per part dels legisladors.

Encara que s'ha protegit històricament els presidents de les demandes contra accions que hagin dut a terme mentre ocupaven el càrrec, la demanda presentada aquest dimarts assenyala Trump a títol personal, no com a mandatari. S'hi al·lega que el comportament pel qual se'l denuncia no té relació amb les seves responsabilitats com a president.

Guerra civil republicana

En una entrevista al Wall Street Journal, el mateix Mitch McConnell que va insinuar problemes legals per a Donald Trump assegura que no descarta que l'expresident sigui "una part constructiva del procés" en la campanya per a les eleccions de mig mandat que es faran la tardor del 2022, en què McConnell aspira a recuperar el control del Senat. El líder de la minoria republicana en aquesta cambra va aclarir que la seva única preocupació era "l'electabilitat" dels candidats, no tant la seva proximitat o no amb Trump, amb qui el senador no ha parlat des de mitjans de desembre.

Els equilibrismes de McConnell són una mostra més de la guerra interna del Partit Republicà entre els fidels a l'expresident i els que intenten deixar Trump en el passat. Ara per ara, les delegacions del Partit Republicà als diferents estats del país estan amb les bases. És a dir, aclaparadorament al costat de Donald Trump. El senador Richard Burr, un dels set republicans que van votar contra l'expresident en l'impeachment, va ser l'últim en ser formalment censurat pel seu partit, com abans ho havien estat la majoria de congressistes que van defensar l'impeachment. Alguns fins i tot han patit la censura dels seus familiars. Per exemple Adam Kinzinger, que va rebre una carta signada per onze familiars en què l'acusaven de conspirar amb "l'exèrcit del diable".