El primer ministre del Líban cedeix davant les protestes i anuncia la dimissió en bloc del seu govern

BEIRUTLa dimissió del primer ministre libanès, Saad Hariri, és el primer pas per al canvi que exigeixen els manifestants que des de fa 13 dies omplen la plaça dels Màrtirs de Beirut i les principals ciutats del país per exigir la renúncia de la cúpula del poder: des del mateix Hariri fins als ministres, els presidents del país i del Parlament i els diputats. “Hem arribat a un punt mort”, va reconèixer Hariri ahir en un missatge televisat per anunciar la seva renúncia. “Els càrrecs van i venen, però la dignitat i la seguretat del nostre país són més importants”, va afirmar, en unes paraules que els que seguien les protestes van rebre com una victòria.

“¿En quin país del món amb cinc milions d’habitants hi ha 30 ministeris? La corrupció política del Líban no té nom. No ens conformem amb la renúncia del govern de Hariri. Per curar aquest país cal un nou govern de tecnòcrates i acabar d’una vegada per totes amb el sectarisme polític i social”, va denunciar a l’ARA la Nur, que va tornar a la plaça al saber la notícia. Als carrers es respirava una calma tensa. El pols dels libanesos al govern ha començat a donar els seus fruits. Però, d’altra banda, l’espectacle de força que van donar els acòlits de Hezbol·lah i Amal -els dos partits xiïtes en contra d’un canvi de govern, que van atacar els manifestants que mantenen bloquejats els accessos de la Ring Road, la circumval·lació que passa pel centre de Beirut- obre les velles ferides del sectarisme. Des de fa dies, grups de manifestants han fet una seguda pacífica en aquesta carretera i han tancat els accessos amb sofàs de casa, matalassos i neveres. Una multitud d’exaltats d’aquests dos partits van creuar el cordó de seguretat que hi havien instal·lat les forces de l’ordre i es van posar a destrossar les tendes de campanya i a cremar les icones revolucionàries de la plaça dels Màrtirs.

Sense violència

“Hi estem acostumats. No ens intimiden. Creuen que l’única paraula és la força i la nostra revolució és precisament tot el contrari, és pacífica i seguirà sent-ho”, va indicar la Nadia, una altra manifestant que porta una setmana dormint a la intempèrie a la Ring Road, en referència als seguidors violents de Hezbol·lah que han intentat en moltes ocasions trencar el caràcter pacífic de les protestes i crear el caos.

La dimissió del govern obre nous interrogants sobre el futur del Líban. Els libanesos tenen a les seves mans una oportunitat de canvi que no poden deixar passar. Però, al tractar-se d’unes protestes que van sorgir de manera improvisada, des del més profund afartament de la gent que fa 30 anys que rep promeses buides, la manca de lideratge entre els manifestants pot crear un buit de poder que acabi omplint-se pels sectors de sempre. Amb una crisi econòmica que, segons el Banc Mundial, ha deixat un quart de la població sota el llindar de la pobresa, els libanesos no volen reformes econòmiques ni rescat bancari, sinó que els polítics tornin els centenars de milions que han saquejat. “Els diners que han robat són més que els 86.000 milions de dòlars de deute”, denunciava el Hussein.

Des de fa dues setmanes el país sencer està cap per avall. El banc nacional, els bancs privats, les universitats i les escoles no obren des del 18 d’octubre i els dipòsits de gasolina s’estan esgotant. A causa del bloqueig de les carreteres i que els bancs no operen aquests dies, els vaixells de combustible estan ancorats en alta mar. El combustible no pot arribar a terra perquè no es poden fer transaccions bancàries i les vies de comunicació estan bloquejades. “Falten uns quatre dies perquè s’acabi la gasolina”, va advertir un responsable del sector de la distribució de carburants.

La caiguda del govern no ha esgotat la força de les protestes. Els manifestants continuaran a la plaça dels Màrtirs, convertida de nou en símbol de resistència, però aquesta vegada amb una revolució pacífica.