La 'primavera negra' a Burkina Faso

BarcelonaNo era el primer cop que Blaise Compaoré intentava modificar la Constitució de Burkina Faso per anar sumant legislatures. Però, ahir, l’intent va ser frustrat i el govern es va veure obligat a retirar el projecte de govern que hauria donat al dirigent la possibilitat de tornar-se a presentar a les eleccions del 2015. Feia dies que centenars de milers de persones havien començat a protestar als carrers de la capital i ahir, el dia previst per a la votació de l’esmena, els manifestants van incendiar i irrompre al Parlament i van aconseguir aturar l’emissió de la televisió pública. La policia i l’exèrcit van reprimir amb bales i gas lacrimògens les protestes. Amb l’aeroport internacional tancat, es desconeixia el parador de Compaoré i no es va poder confirmar si havia abandonat el país en direcció al Senegal, com apuntaven alguns.

Les protestes han deixat desenes de morts, segons algunes fonts no oficials, i suposen les mobilitzacions més importants que s’han viscut en aquest país. “Ja n’hi ha prou, amb 27 anys ja n'hi ha prou”, cridaven ahir els manifestants a la porta de l’edifici del Parlament, en referència als anys que Compaoré fa que és al govern. El president va arribar al poder l’agost del 1987 a través d’un cop d’estat tutelat per França que va suposar l’enderrocament i la mort del seu excompany revolucionari, Thomas Sankara, conegut com el Che Guevara negre. En els seus quatre anys a la presidència, el marxista Sankara va intentar fer foc nou de l’antiga colònia Alt Volta amb programes contra la fam i la nacionalització de terres i recursos. Seu és el canvi de nom del país, que traduït té un missatge clar: la terra dels incorruptibles.

Moviment ciutadà

Què està passant en aquest petit país de 16 milions d’habitants que, lluny de les notícies dels seus veïns, no acostuma a donar grans titulars? Antonio Lozano, un escriptor canari membre del Comitè Internacional Sankara, apunta que els aldarulls podrien ser els inicis d’una revolució popular. Fa un any es va posar en marxa Le Balai Citoyen [L’escombra ciutadana], un moviment prodemocràtic, que estaria al darrere de les últimes mobilitzacions, batejades ja com la 'primavera negra'.

L’arribada de Compaoré va acabar traumàticament amb el somni revolucionari d’un país lluny de la corruptela i la pobresa i el va tornar a situar com a un satèl·lit de París, que sempre ha tingut el president Compaoré com un aliat en la geopolítica de la inestable regió, sacsejada en els últims anys per la presència de milicians islamistes que atemoreixen locals i turistes. És també un estratègic soci comercial, gràcies a les riqueses minerals del país. Per tot plegat, França i la comunitat internacional han considerat el president com un subjecte que cal tenir present en la pacificació regional, sense tenir en compte que la seva democràcia multipartidària és una façana que amaga privacions i restriccions de llibertat.

L’oposició política no ha aconseguit en aquestes gairebé tres dècades de Compaoré d’anar tots a una i presentar-se unida, un fet que ha anat debilitant els seus partits i ha facilitat que el partit del president renovés la majoria i tingués carta blanca per fer i desfer. Fins ara, havia anat modificant l’article 37 de la Constitució per autopermetre’s noves candidatures, en un intent que li havia sortit bé, de perpetuar-se en el càrrec. “Esperem que aquesta revolució acabi amb el reagrupament de l’oposició perquè no siguin els militars els que puguin apropiar-se del poder”. De fet, alguns testimonis han apuntat que les forces de seguretat han cedit i s’han posat al costat de la ciutadania, malgrat que a primera hora del dia van reprimir durament. “Els soldats s’han adonat que el canvi constitucional només beneficiava Compaoré i el seu clan”, analitzava el professor Luc Ibriga, dirigent d’un dels moviments ciutadans. “Ja no tenen la voluntat de seguir el president”, afirma en declaracions a l'emissora de ràdio francesa RFI.