El preu del burca es multiplica per cinc a Kabul

BarcelonaA la Roqia li tremola la veu quan parla per telèfon des de Kabul. Explica que, poques hores abans que els talibans entressin a la capital afganesa diumenge, va anar a comprar un burca per a ella i les seves dues filles de 16 i 18 anys. De moment els fonamentalistes no han imposat que les dones hagin de cobrir-se amb el vel integral quan surten al carrer, però ella els volia tenir per si de cas. Amb tot, la Roqia va tornar a casa amb les mans buides. No tenia prou diners per pagar els burques. El preu s'ha multiplicat per cinc al Kabul sota domini talibà: abans valien 500 afganis (uns 3,8 euros) i ara no se'n troben per menys de 2.500 (uns 18).

No són els únics preus que s'han disparat. També ha pujat l'arròs, el pa, la gasolina..., tot. I al mateix temps s'ha desplomat la moneda afganesa. Fins al 2014, quan la majoria de tropes internacionals encara eren a l'Afganistan, un euro equivalia a uns 58 afganis. Ara un euro val 128 afganis. Una barbaritat.

La Roqia assegura que els talibans han col·locat cartells en alguns carrers del seu barri, el de Khair Khana, al nord de la capital, en què adverteixen que castigaran els comerciants que apugin encara més els preus. Ella no ha tornat a sortir al carrer des de diumenge, però l'hi han explicat els seus dos fills que aquest dilluns han anat a comprar pa. Algunes botigues estan obertes, altres no han gosat aixecar la persiana. Els seus fills també han vist passar talibans amb motocicleta o en vehicles de la policia afganesa, que ara estan en mans dels fonamentalistes després que els agents desertessin en massa. Segons diu, onejaven la bandera blanca que caracteritza el seu règim i corejaven “Al·lahu-àkbar”, Al·là és el més gran.

És difícil saber quina és la situació en el conjunt de la capital afganesa, perquè la ciutat és enorme. Hi viuen cinc milions de persones. El Sameem, que resideix a la zona de Darwaz-e-Kabul, assegura que al seu barri també hi ha botigues obertes i els talibans patrullen pel carrer. Alguns fins i tot es mouen amb els coneguts Humvees nord-americans, els vehicles blindats que Washington va cedir a l'exèrcit afganès.

"No em preguntis com estic", respon Shinkai Karokhail, amb la veu entretallada, també per telèfon. És una de les diputades més conegudes del Parlament afganès i també una de les més combatives. La Constitució que es va aprovar el 2004 després de la caiguda del règim talibà diu que el 25% dels escons s'havien de reservar a dones. Karokhail va impulsar el 2009 l'aprovació d'una llei contra la violència de gènere a l'Afganistan que estableix que és delicte que un marit pegui a la seva dona. Abans no ho era. I el 2016, després de patir un càncer de mama i d'haver de sotmetre’s a una traumàtica doble mastectomia, va moure cel i terra per aconseguir que a l'Afganistan arribés el primer mamògraf. Fins llavors no hi havia cap aparell d'aquest tipus al país, ni tan sols als hospitals privats.

"Ningú m'ha trucat", es lamenta la diputada, que no entén que, després de fer-se amb diplomàtics de les més importants ambaixades estrangeres, absolutament ningú s'hagi posat en contacte amb ella, ni s'hagi preocupat per la seva integritat física. Res. "He marxat de casa. Ara estic en un altre lloc més discret", diu la diputada, que abans residia en una bonica casa prop de la carretera de Darulaman, a l'oest de Kabul. Ara s'amaga, a l'espera, com tantíssims altres, per ser evacuada als Estats Units, al Canadà o on sigui. Però fora de l'Afganistan perquè allà no se sap què pot passar.

De moment els talibans no han anunciat quines restriccions imposaran a les dones, però durant el seu règim els van prohibir treballar fora de casa, estudiar i fins i tot tenir accés a la sanitat. També van prohibir les fotografies de persones, i les perruqueries de Kabul i les botigues de vestits de núvia i maquillatge ja han començat per si de cas a tapar les imatges on apareixen cares femenines. Els seus propietaris no volen tenir problemes.

Robatoris i pillatge

"Tothom em recomana que marxi del país, almenys mentre dura el caos", explica Palwasha Hassan, que dirigeix l'associació AWEC, una de les tantes organitzacions del país que treballen pels drets de les dones. Falta saber si aquestes associacions continuaran en actiu. Entre els anys 1996 i 2001, quan els talibans van estar al poder, totes les organitzacions també van quedar prohibides i es van veure obligades a operar en la clandestinitat.

Hassan continua a casa seva, ella no s'ha amagat enlloc, malgrat que ha rebut amenaces per telèfon. El seu conductor va sortir aquest matí i homes armats el van aturar al carrer. "Primer li van demanar la documentació del cotxe, i després el van obligar a baixar i es van endur el vehicle", relata. Hassan no sap especificar si els lladres eren talibans. Només sap que anaven armats i que molta gent està aprofitant l’ocasió per robar el que sigui.