La pressió per desconfinar l'estiu encén la polèmica del passaport de vacunació
La salut pública, la igualtat i la privacitat col·lisionen amb la fatiga pandèmica i les necessitats econòmiques en el debat per crear un certificat d'immunització
Brussel·lesA mesura que avança la campanya de vacunació creixen les esperances de tornar a la normalitat. Amb la immunització s'espera recuperar la tranquil·litat per abraçar els éssers estimats, tornar a la feina, al cinema, a pujar a un avió. I mirant-ho des de la butxaca, es busca reiniciar unes economies en quarantena. Experts, autoritats i actors econòmics busquen la manera més segura de prémer el reset, i va guanyant força la idea d'un passaport de vacunació. La mesura, però, arriba acompanyada de diverses polèmiques que s'intensifiquen com més s'acosta l'estiu. Amb el bon temps s'agreuja no només la pressió del potent sector turístic, sinó també la fatiga pandèmica.
A principis de mes, Dinamarca i Suècia anunciaven que tiren endavant la creació d'un passaport de vacunació que permeti viatjar a les persones vacunades, però també que els obri la porta a participar en esdeveniments culturals o esportius, per exemple. Des del 21 de gener, Islàndia reparteix certificats digitals a les persones que han rebut la segona dosi. També ho fa Israel, l'exemple més citat en la velocitat de vacunació arreu del món. A mitjans de gener, Grècia demanava per carta a la Comissió Europea que creï un passaport de vacunació europeu pensant especialment en la temporada turística, una proposta secundada per Xipre, Espanya i Itàlia. L'administració de Joe Biden als Estats Units ja ha demanat que s'estudiï la mesura i al Regne Unit el debat també ha guanyat força aquesta setmana.
A escala europea, està en marxa la creació d'un certificat digital comú de vacunació. Però és un problema amb múltiples arestes. Primer cal distingir entre un certificat mèdic i un passaport. No hi ha consens europeu per crear un passaport, sinó per a un "certificat" mèdic, com remarca constantment la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Un passaport de vacunació donaria al seu titular drets com el de viatjar o accedir a certes activitats (teatres, restaurants, botigues..) i es podria exigir en els controls fronterers", apunta la investigadora de l'Institut Jacques Delors Isabelle Marchais.
Brussel·les rebutja la idea del passaport per diverses raons. D'entrada, la lliure circulació a l'espai Schengen. Un passaport de vacunació podria discriminar les persones que encara no han tingut accés a la vacuna i trencar el principi d'igualtat. Per això, Marchais explica que hauria de servir com una "alternativa senzilla perquè els ciutadans puguin continuar movent-se a la UE, respectant les proves i les quarantenes". Però governs com l'alemany insisteixen que fins que no hi hagi un percentatge molt significatiu de la població vacunada una mesura com aquesta discriminaria els ciutadans que encara no han tingut l'opció d'immunitzar-se. El repte, doncs, seria tant legal com ètic, perquè més enllà de la UE la discriminació s'estén als països pobres, que estan molt lluny dels ritmes de vacunació europeus.
També hi ha motius científics. El metge i investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip ho té clar: "Un passaport com a carta blanca per fer vida normal és un error. Les vacunes et protegeixen (i no amb un 100% d'efectivitat) de les versions més virulentes de la malaltia però no està garantit que no segueixis contagiant un cop vacunat". Aquest és l'argument que esgrimeixen Alemanya o els Països Baixos per frenar les demandes encapçalades per Grècia. A més, les noves variants del coronavirus encara afegeixen més incertesa al nivell d'immunització que s'aconseguirà.
L'ètica i la salut versus l'economia
Però la pressió dels agents econòmics i també social augmenta de cara a l'estiu. L'Associació del Transport Aeri Internacional (IATA) ja ha desenvolupat un passi de viatge digital que començaran a provar Etihad Airways i Emirates. "Els passis podrien ser essencials per reobrir la indústria turística", deia en declaracions al New York Times Zurab Pololikashvili, secretari general de l'Organització Mundial del Turisme. Els interessos econòmics, doncs, topen de nou amb els científics: "És un error, la política de restriccions ha d'estar basada en criteris epidemiològics i no en funció de l'època de l'any", lamenta Macip.
Des d'aquesta perspectiva s'entén l'interès de Grècia, Espanya o Xipre en la creació de passaports, però per què tenen tanta pressa Dinamarca o Suècia? Entren en joc les llibertats individuals, amb molt pes a les societats nòrdiques. Com recull un article de The Lancet, "Les mesures de confinament coarten considerablement la llibertat de la gent. No és ètic restringir les llibertats si no hi ha un risc per a altres persones". Macip no hi està gens d'acord: "No vivim en illes, el problema és global, s'ha de pensar de manera global. No es pot pensar que com que un està vacunat ja està tranquil. Fins que no estiguem tots vacunats, no podrem estar tranquils".
I la polèmica no acaba aquí. La creació de certificats sanitaris ve acompanyada del debat sobre la privacitat de les dades, sobretot quan es parla d'opcions digitals, que al mateix temps exclouen les persones que no hi tenen accés. A més, què passa amb els milions de persones que ja no tenen accés a un passaport de viatge? El passaport digital podria convertir-se en un altre pretext per tancar portes. Totes aquestes són les arestes d'una iniciativa que, amb tot, es veu com una de les claus per recuperar la vida normal.
