Els “presos polítics” centren el primer dia de Macron a Còrsega

ParísNo és fortuït que el programa del primer viatge del president francès, Emmanuel Macron, a Còrsega fos incert pràcticament fins a la vigília. Un senyal, un més, que posa en evidència una realitat: la qüestió corsa és delicada per a París. Macron va viatjar ahir a Ajaccio per presidir l’homenatge al prefecte Claude Érignac, assassinat fa vint anys per un comando nacionalista cors. “És la justícia de la República que ha sigut restablerta, i serà controlada sense complaença, sense oblit, sense amnistia”, va dir Macron durant el seu discurs.

El president francès va deixar clar, doncs, la seva negativa a una de les demandes dels nacionalistes de Còrsega, liderats pel president del Consell Executiu, Gilles Simeoni, i el president de l’Assemblea, Jean-Guy Talamoni. Si bé l’amnistia per a almenys 19 “presos polítics” depassa una de les línies vermelles de l’executiu central, el govern francès podria accedir a traslladar-los a la presó de Borgo, l’única que té Còrsega. De fet, Macron va assegurar ahir a la dona d’Yvan Colonna, condemnat per l’assassinat del prefecte Érignac, que garantirien el trasllat dels reclusos corsos. “El meu fill fa més d’un any i mig que no veu el seu pare”, va etzibar-li la dona, que va interpel·lar el president quan sortia del Museu Fesch.

Si Talamoni no va assistir ahir a l’acte d’homenatge a Érignac és precisament perquè ha demanat reiteradament l’amnistia per a Colonna. “Tenint en compte els meus antecedents, no només la meva presència estaria fora de lloc sinó que segurament els pròxims del prefecte Érignac no ho desitjarien”, va afirmar. Simeoni, en canvi, sí que va assistir-hi. Però el president del consell executiu de l’illa potser va acabar penedint-se’n. “El que va passar aquí no es justifica, no es defensa, no s’explica, va ser un assassinat, un atemptat”, va recalcar Emmanuel Macron. Una fletxa directa a Simeoni, que va ser un dels advocats de Colonna.

De fet, ahir el president francès va mostrar-se especialment ferm en el seu discurs. No va semblar apreciar la crida “per la democràcia i pel respecte del poble cors” dels líders nacionalistes. De fet, entre 5.000 i 25.000 persones es van manifestar dissabte passat pels carrers d’Ajaccio per “convèncer” París que “s’ha d’obrir un diàleg”. Tampoc li devia agradar la polèmica per la bandera francesa.

Una de les condicions que l’Elisi posava a Simeoni i Talamoni -si es volien reunir amb el president francès- era la instal·lació de la bandera. “Intrínsecament, sempre està present allà on va el president”, sostenien des de l’Elisi. Problema? Des de les eleccions regionals del 2015, Simeoni i Talamani l’han fet desaparèixer dels seus despatxos. De fet, només hi tenen la bandera de Còrsega i la de la Unió Europea. “Si rebéssim el president d’una altra República, també hi hauria la seva bandera”, va dir l’independentista Talamoni revifant la polèmica. Els dos homes forts de l’illa es van acabar reunint ahir amb Macron durant més d’una hora. La trobada, però, no va ser al despatx d’un dels líders sinó en una altra sala de la Col·lectivitat Corsa.

“Els corsos esperen un missatge per iniciar un veritable diàleg i una nova relació entre Còrsega i París”, declarava el president de l’Assemblea a Franceinfo abans de la trobada amb el president francès. “És un moment important per a Còrsega i caldrà que tothom estigui a l’altura de les circumstàncies”, va afegir.

“El moment de Còrsega”, titulava ahir en portada Libération. Macron pronunciarà avui un discurs molt esperat on hauria de precisar, de nou, les línies vermelles de la qüestió corsa. Però sobretot les concessions que està disposat a fer.