Presons i habitatge: les primeres ordres de Biden contra el "racisme sistèmic"

El supremacisme blanc ja no té cap aliat al Despatx Oval. Només sis dies després de la marxa de Donald Trump, el nou president dels Estats Units, Joe Biden, ha volgut posar en marxa les polítiques contra el racisme que va prometre en campanya, hereves del "punt d'inflexió" que va suposar la mort de George Floyd, ofegat pel genoll que un policia blanc li va posar al coll el març de l'any passat a Minneapolis. "Els vuit minuts i 46 segons que van prendre la vida a George Floyd van obrir els ulls a milions de nord-americans i a milions de ciutadans arreu del món" sobre "el racisme sistèmic que ha suposat una plaga per al nostre país durant massa temps", deia Biden just abans de signar aquest dimarts les seves primeres quatre ordres executives sobre justícia racial. Acabar amb la discriminació dels negres en l'accés als habitatges de compra i de lloguer, posar fi a les presons privades dependents del departament de Justícia, assegurar el procés de consulta de les tribus nadiues en qualsevol decisió del govern que els afecti i combatre la xenofòbia contra els asiàtics o originaris de les illes del Pacífic que s'ha desfermat a causa de la pandèmia de covid-19. Aquestes han sigut les quatre ordres aprovades per Biden, que ha signat escortat per la primera vicepresidenta afroamericana de la història del país, Kamala Harris, que dilluns mateix va prendre jurament també al primer secretari de Defensa negre, Lloyd Austin.

La reforma de la policia, principal demanda del moviment Black Lives Matter, que ha liderat la protesta racial als Estats Units després de la mort de Floyd, haurà d'esperar una mica més. "Abordarem altres temes com la reforma del sistema criminal de justícia i la policia en les propers setmanes", ha avançat als periodistes la consellera d'Afers Interns, Susan Rice. Un altre assumpte que Biden deixa per a més endavant és "una reforma de la llei del dret a vot" per posar fi a les restriccions electorals que pateixen els nord-americans negres en alguns estats.

A més de signar les quatre ordres racials, en el seu sisè dia a la Casa Blanca Biden també ha parlat per telèfon amb el president rus, Vladímir Putin. En la trucada han acordat la renovació del tractat antinuclear New Start per cinc anys més, i Biden ha confrontat el líder rus en assumptes com Ucraïna, l'enverinament i empresonament de l'opositor rus Alexei Navalni, els ciberatacs als ordinadors del govern dels Estats Units que s'atribueixen a hackers russos i les suposades recompenses que Rússia hauria ofert per la mort de soldats nord-americans a l'Afganistan. Segons la seva secretària de premsa, Jen Psaki, el president nord-americà ha volgut deixar clara la seva postura “ferma” contra les “accions malignes” del Kremlin. També ha trucat al secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, per deixar-li clara la intenció de la nova administració nord-americana de "treballar i consultar" els seus aliats i "enfortir la seguretat transatlàntica".

Però de portes endins també ha volgut reforçar la seva gran prioritat interna, "unir i curar" la societat nord-americana, començant per atacar les divisions racials, un assumpte que les protestes de l'any passat van posar al centre de les seves prioritats com a nou president. "Avui un ciutadà negre mitjà té només una desena part de la riquesa que té un blanc mitjà, i la bretxa entre blancs i negres pel que fa a la propietat immobiliària és més gran que no era el 1960", ha explicat Susan Rice en roda de premsa. El covid-19 també afecta de forma desproporcionada les comunitats negra i llatina, tant sanitàriament com econòmicament: un 40% dels negocis propietat d'afroamericans han hagut de tancar després de la pandèmia.

"La discriminació en l'accés a l'habitatge té una llarga història als Estats Units. L'esclavitud dels afroamericans es va acabar però els prejudicis han continuat i, encara que la llei no ho permeti, quan un propietari veu la petició d'un ciutadà negre per llogar o comprar el seu pis, no l'accepta", explica a aquest diari Delores Jones-Brown, de la Universitat John Jay de Justícia Criminal, a Nova York. Jones-Brown recorda que el mateix expresident Donald Trump va afrontar demandes en la seva època de magnat immobiliari per discriminar els negres en els seus blocs d'apartaments. Jones-Brown està convençuda que la discriminació racial als Estats Units és encara pitjor després de quatre anys de presidència de Donald Trump. "La seva influència continua: molts blancs pobres que van formar la seva base electoral avui llueixen obertament símbols de supremacisme blanc que fa un temps no s'haurien atrevit a lluir. I el més trist és que a Trump mai no li ha importat el més mínim aquesta gent, ha governat per als rics", reflexiona.

Per a Jones-Brown, tot i no afrontar encara alguns dels reptes més grans com la reforma policial, les primeres ordres executives d'aquest dimarts són "un bon primer pas" en el camí de l'equitat racial. Lluitar contra el nacionalisme blanc i el terrorisme intern neonazi serà també un repte per al futur, i Biden ha encarregat ja als serveis d'intel·ligència un informe sobre l'amenaça que suposa. També ha encarregat una revisió de l'equitat i diversitat a cada agència federal. "No prometo que acabarem demà [amb la injustícia racial] però lluitarem per eliminar el racisme sistèmic a cada branca que penja d'aquesta Casa Blanca", ha dit Biden.