A la presó per ridiculitzar Teodoro Obiang en una caricatura

BarcelonaFa quatre mesos que el dibuixant de còmics Ramón Esono està empresonat a Guinea Equatorial per un crim que no va cometre. El govern del seu país, liderat pel dictador Teodoro Obiang, l’acusa de falsificació de moneda i blanqueig de capitals, una denúncia falsa que busca tapar el veritable crim d’Esono: haver ridiculitzat Obiang a les seves il·lustracions i escrits. “No volen que consti com un atac a la llibertat d’expressió de cara al món”, explica a l’ARA la dona del dibuixant, l’espanyola Eloísa Vaello.

Esono va ser arrestat el 16 de setembre quan sortia d’un bar de Malabo, la capital del país. Durant noranta dies va estar a la presó sense càrrecs. “Al principi només li preguntaven per les seves publicacions a internet i el seu còmic”, explica Vaello, però passat aquest temps la policia el va acusar de falsificador.

“El Ramón viu des del 2012 fora de Guinea, de manera que és impossible que creés la xarxa de falsificació de moneda de què l’acusa el govern -explica Tutu Alicante, director d’EG Justice, una organització que promou els drets humans a l’excolònia espanyola-. El que sí que ha fet és dibuixar còmics i escriure articles que no agraden gens al govern”. La dona de Ramón Esono ho corrobora: “Això ha sigut una caça de bruixes. Ell era molt crític amb el govern. La detenció del Ramón és un assumpte personal del president i del seu fill”.

Teodoro Obiang, de 75 anys, dirigeix Guinea Equatorial des del cop d’estat del 1979. El seu fill, Teodorín Nguema Obiang, a més d’un playboyconegut pels seus excessos i corrupteles, és vicepresident del país i teòric successor del seu pare. Tots dos apareixen al còmic La pesadilla de Obi, editada per EG Justice i protagonitzada pel dictador. A l’àlbum, Esono retrata amb cruesa les vergonyes i crims del règim i fa viure a Obi -diminutiu d’Obiang- les penúries del ciutadà guineà comú.

“El país està malament -explica Tutu Alicante-. Hi ha molt d’atur i molta pobresa. Una situació que no hauria de ser compaginable amb el fet de ser un dels països amb més renda per càpita d’Àfrica”. La corrupció i la caiguda dels preus del petroli han passat factura a Guinea Equatorial, el tercer productor de cru del continent africà. “Tots els beneficis del petroli han desaparegut per la corrupció i el govern no ha invertit on havia de fer-ho”, explica Alicante.

A la gestió desastrosa del país s’hi suma la repressió i l’autoritarisme. "Fa 40 anys que ens governa la mateixa gent. No només el president, també tot el seu cercle", explica Tutu Alicante, que recorda com Obiang acostuma a guanyar les eleccions per més del 90% dels vots i empresona a l'oposició. “Guinea Equatorial és una dictadura medieval, on tot gira entorn del líder -explica Juan Tomás Ávila, escriptor guineà exiliat a Barcelona-. El cas més semblant que se m’acut és Corea del Nord. El president és molt violent amb la gent. Mata i tortura”.

La situació és encara més difícil per a comunicadors com Ávila o el mateix Esono. “A Guinea hi ha gent crítica amb el govern, però no poden dir res per la violència del règim”, explica l’escriptor. “El Ramón va cometre l’error de viatjar a Guinea a renovar el passaport pensant que es respectaria l’estat de dret. Però no va ser així”, diu Alicante.

Segons la seva família, Esono està bé, tot i que ha perdut pes i està més desanimat. Elisa Vaello, però, conserva l’esperança i agraeix els esforços dels funcionaris de l’ambaixada i el suport dels seus companys de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Es queixa, però, que rep més ajut d’ONGs internacionals que no pas de l’estat espanyol. El seu marit, per exemple, no té la nacionalitat espanyola tot i estar casat amb ella i tenir una filla en comú. “Si jo fos diplomàtica, al Ramón ja li haurien donat la carta de naturalesa”, denuncia.

El paper d’Espanya

“El cas del Ramón hauria d’interessar a Espanya i als seus ciutadans. No només perquè és marit i pare d’espanyoles, sinó perquè el que viu és injust”, diu Alicante, que espera més ajuda de l’Estat. “Espanya és el primer país de qui esperem ajuda els guineans -diu Alicante-. Lamentablement, però, Espanya manté relacions oficials amb Obiang i legitima un règim corrupte que viola els drets humans, i està més interessada en els beneficis econòmics de Guinea [turisme i petroli] que a denunciar la dictadura”.

Juan Tomás Ávila, per la seva banda, s’ha cansat d’esperar: “Ja n’hi ha prou d’actuar com captaires i pensar que Espanya ens ajudarà. Des que visc a Barcelona m’he adonat que Espanya no és un país democràtic, i no pot dir res a Guinea. A més, polítics espanyols com José Bono i Miguel Ángel Moratinos són amics d’Obiang. Abans esperàvem que Espanya fes alguna cosa. Ara ja no”.