El president ucraïnès alerta d'un imminent intent de cop d'estat

BarcelonaEl president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest divendres que té informacions sobre un intent de cop d'estat que s'estaria preparant per a l'1 de desembre. En una roda de premsa, ha assenyalat que l'alçament estaria fomentat per Rússia, que hi hauria involucrat el multimilionari ucraïnès Rinat Ajmétov, un dels homes més rics del país, segons ha informat Efe. "Crec que és una operació per arrossegar-lo a una guerra contra Ucraïna, i seria un gran error, perquè no pots lluitar contra el teu propi poble i el president que va ser elegit pels ciutadans", ha dit Zelenski. El mandatari ucraïnès ha afegit que no creu que el cop d'estat tingui èxit i que, per tant, no té intenció de fugir del país.

El govern rus ha respost negant que hi tingui res a veure. "Rússia no té cap pla de participar-hi. I Rússia no fa mai aquest tipus de coses", ha declarat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una roda de premsa. També hi ha hagut resposta d'Ajmétov, que ho ha titllat d'"absoluta mentida". "Estic indignat per la propagació d'aquesta mentida, siguin quins siguin els motius del president", ha manifestat. I ha afegit: "La meva posició ha estat i serà explícita i definitiva: una Ucraïna independent, democràtica i unida amb Crimea i la meva regió natal, el Donbass".

Zelenski ha assegurat que els ucraïnesos han de tenir plena confiança en el seu exèrcit, que controla "plenament" les fronteres i està preparat "per a una possible escalada", fent referència a l'augment de les tensions amb Rússia. L'increment d'efectius militars russos a la frontera d'Ucraïna ha posat en alerta Occident, especialment els Estats Units, que recentment han reforçat l'ajuda que proporciona a Kíev des que el 2014 Rússia va annexionar-se la península de Crimea, un conflicte que, segons les autoritats ucraïneses, ha causat uns 14.000 morts.

Aquest divendres, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha alertat que el reforç militar rus "dins i fora" d'Ucraïna "eleva la tensió i el risc d'errors de càlcul". Ho ha dit en una roda de premsa sobre la reunió que els ministres d'Exteriors dels membres de l'Aliança Atlàntica celebraran la setmana que ve a Riga, en la qual ha dit que s'abordarà aquesta qüestió. "Aquest reforç militar no ha sigut provocat i no té explicació", ha emfatitzat el polític noruec, que ha detallat que és el segon cop aquest any que Rússia fa "una gran i inusual concentració de forces" a la regió, incloent-hi tancs, artilleria, unitats blindades, drons i sistemes electrònics de guerra, a més de "forces preparades per al combat". Stoltenberg ha instat Moscou a "mostrar transparència, reduir les tensions i desescalar", i ha assegurat que l'Aliança està "oberta al diàleg".

100.000 soldats a la frontera

Fa dues setmanes, Zelenski va advertir que Moscou havia traslladat uns 100.000 soldats a les regions frontereres, moviment que ha posat en alerta l'OTAN (malgrat que Ucraïna no n'és membre) i la Unió Europea. Dijous, la cancellera alemanya en funcions, Angela Merkel, va conversar amb el president ucraïnès i li va garantir el suport a la seva independència i integritat territorial i va assegurar que qualsevol intent de soscavar-la tindria "conseqüències".

Els dos líders també van discutir la crisi migratòria a la frontera amb Bielorússia, al nord d'Ucraïna, que afegeix tensió a la situació. Moscou s'ha posicionat amb Minsk i, de fet, aquest dijous les forces aèries de Rússia i Bielorússia van incrementar les missions conjuntes de patrullatge a les fronteres. Algunes veus alerten que el Kremlin estaria aprofitant que tots els focus estan a sobre de Bielorússia per avançar els seus moviments al voltant d'Ucraïna, especialment a la regió del Donbass, amb una forta presència de rebels pro russos.

Ucraïna va llançar aquest dimecres una "operació especial" prop de la frontera amb Bielorússia i va desplegar 8.500 soldats addicionals, argumentant que tem que el país es vegi arrossegat a la crisi oberta, que la Unió Europea qualifica de "guerra híbrida" per generar inestabilitat. Kíev tem que aquesta zona pugui ser utilitzada per Rússia per iniciar un assalt militar. Amb tot, el Kremlin ha reiterat que no té plans d'envair Ucraïna i ha acusat els Estats Units i l'OTAN de ser els responsables d'incrementar les tensions a la zona.

Suport de Washington

Ucraïna, que aspira a unir-se a l'Aliança Atlàntica, va rebre a principis d'any una gran partida de municions i míssils dels Estats Units, fet que va provocar crítiques de Moscou. Aquest dimarts, la marina ucraïnesa va rebre també dues patrulleres de la Guàrdia Costanera dels EUA com a part d'un paquet d'assistència a Ucraïna de 2.500 milions de dòlars. El ministre de Defensa ucraïnès, Oleksii Reznikov, va visitar Washington aquesta setmana, on va reunir-se amb els seus homòlegs estatunidenc i britànic.