Merkel força la dimissió del president de Turíngia

Berlín“No hi ha hagut mai una col·laboració amb l'AfD. Ni hi és, ni hi serà”. Així ha tancat el seu discurs el president de Turíngia, el liberal Thomas Kemmerich (FDP), que va ser escollit dimecres i ha dimitit aquest dijous. La pressió de la cúpula del partit FDP a Berlín i dels conservadors alemanys, CDU-CSU, que governen en coalició amb els socialdemòcrates SPD, ha acabat provocant que deixés el càrrec 24 hores després. El motiu? Kemmerich es va proclamar contra tot pronòstic president de la regió de Turíngia, a l'est del país, amb els vots a favor del seu partit, la CDU i de l'ultradretà AfD, liderada a Turíngia pel polèmic Björn Höcke, a qui un tribunal alemany va declarar oficialment feixista.

Però en aquest procés de dimissió exprés s'ha notat especialment la pressió de la cancellera Angela Merkel (CDU). No és gens habitual que Merkel faci declaracions sobre temes de política interna quan està de viatge oficial a l'estranger. Aquest dijous, en canvi, ho ha fet: des de Sud-àfrica. També és poc habitual en la cancellera demanar una clara reacció, i aquest dijous també ho ha fet. “L'elecció a Turíngia ha sigut un dia dolent per a la democràcia i ha sigut imperdonable: ha trencat una convicció de base del nostre partit, que és no aconseguir majories amb l'ajuda de l'extrema dreta, per això preveig que el resultat es corregirà”, ha dit Merkel.

El nou president ara dimitit ha rectificat i ha qualificat el suport dels ultres de “taca”, i ja ha sol·licitat que es dissolgui el Parlament de Turíngia i es convoquin noves eleccions. Serien abans de l'estiu.

Amb la composició actual del Parlament, els liberals de Kemmerich podien governar amb un govern de minoria amb el partit de Merkel, la CDU (5 + 21 diputats), però haurien necessitat els vots dels radicals del l'AfD per formar majories. “Els demòcrates necessiten majories democràtiques, que és evident que no es poden assolir en aquest Parlament. Els liberals seguirem lluitant per un canvi polític i contra els extrems, tant de dreta com d'esquerra”, ha afegit Kemmerich. Si els conservadors, els liberals i la ultradreta van donar suport dimecres a la candidatura de Kemmerich va ser per evitar un govern d'esquerres.

Des del 2014 la regió de Turíngia l'havia governada un president d'esquerres, Bodo Ramelow, que preveia repetir càrrec, si bé amb un govern en minoria ecosocialista. Es preveu que Ramelow es torni a presentar a les noves eleccions. El seu partit va obtenir a l'octubre els seus millors resultats a la regió (29 diputats), però un dels seus socis de govern, els socialdemòcrates, van perdre un terç dels diputats.

Caldrà veure com es redistribuiran les forces en els nous comicis, en un Parlament on ara mateix la ultradreta de Höcke és la segona força més votada, amb 22 diputats. L'FDP i els Verds en tenen 5. Intentar una coalició de l'SPD, els Verds, FDP i CDU també suposaria ara mateix dependre dels vots de l'Esquerra o de la ultradreta.

Aquest dissabte es reuniran les cúpules dels partits CDU-CSU i els socialdemòcrates a Berlín per fer balanç de la crisi d'aquesta setmana i per avaluar fins a quin punt la decisió unilateral de la CDU de Turíngia pot afectar la gran coalició federal. Per ara, els guanyadors han sigut els ultradretans de l'AfD, que, de facto, i encara que fos per 24 hores, han format part del bloc que els alemanys anomenen bürgerlich, és a dir, classe mitjana de centre.