El president de Sud-àfrica critica des de Brussel·les que encara no s'hagin alliberat les patents

Brussel·les"Els governs que són realment seriosos quan parlen d'assegurar que el món té accés a la vacuna contra el coronavirus haurien de garantir que s'aprova l'alliberament de les patents, en comptes d'amagar-se darrere dels beneficis dels que en tenen la propietat intel·lectual". Amb aquesta contundència s'ha dirigit aquest divendres el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, als líders de la Unió Europea a Brussel·les, on s'ha celebrat la sisena cimera entre la UE i una quarantena de països africans aquesta setmana.

Ramaphosa no ha dubtat a posar en evidència que la UE és una de les potències globals que ha dificultat fins ara que hi hagi un alliberament de les patents: "Tot el que s'ha demanat és que s'alliberin les patents durant un cert temps per permetre que aquells que ho tenen més difícil hi puguin accedir. Parlem de les vides de centenars de milions de persones, no dels beneficis d'unes poques empreses". A aquesta petició, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen ha respost que "cal trobar un punt mig", una mena de compromís d'arribar a una solució que ha quedat per escrit en la declaració conjunta de la cimera en què s'ha escenificat una "renovada relació" entre la Unió Africana i la UE. Brussel·les continua escèptica a alliberar les patents però està disposada a intentar arribar a un acord a la primavera, segons Von der Leyen.

Ramaphosa ha pronunciat aquestes paraules en el marc de la cimera africana, quan anunciaven la posada en marxa d'un hub de transferència de la tecnologia ARN missatger a Sud-àfrica en què participaran altres països com Nigèria, Tunísia, el Senegal o Egipte, per poder produir les seves pròpies dosis. Però el president del país que va ser castigat amb l'aïllament internacional quan va notificar la detecció de l'òmicron, ha deixat clar que amb aquestes iniciatives no n'hi ha prou, que el continent africà necessita un compromís que vagi molt més enllà d'aquestes petites transferències i, sobretot, de les donacions: "Apreciem les donacions, però no seran mai un mecanisme sostenible per construir resiliència. Acceptem l'assistència rebuda fins ara, però no és sostenible. Hem de demostrar al món que l'Àfrica té l'habilitat dels científics i les indústries per proporcionar les vacunes i els medicaments necessaris per gestionar la salut dels seus ciutadans".

Aquest hub d'ARN missatger, que va arrencar fa un any a Ciutat del Cap, ja ha desenvolupat la primera vacuna anticovid africana basada en aquesta tecnologia i similar a la de Moderna, però tot just ha començat els assajos clínics aquest any i si tot va bé la vacuna no estaria disponible fins al 2024. Per això, alliberant les patents de les vacunes que fa temps que s'administren s'acceleraria molt més la vacunació dels països més pobres. Arreu del món ja s'han administrat més de 10.000 milions de vacunes, cosa que significa que s'ha pogut immunitzar com a mínim amb una dosi el 60% de la població mundial, però l'Àfrica és l'exemple que aquest percentatge es reparteix de manera molt desigual. Mentre a Europa hi ha taxes de vacunació que superen el 80% al continent africà passa tot el contrari: vuit de cada deu persones no han rebut ni una dosi.

De fet, una altra de les crítiques que ha posat Ramaphosa sobre la taula és que iniciatives com Covax no s'hagin compromès encara a comprar vacunes fabricades a l'Àfrica. Una vegada els petits productors de fàrmacs africans i d'altres països amb rendes baixes comencin a produir, caldrà que aquestes plataformes globals les comprin i no posin per davant els contractes amb les grans farmacèutiques que, a més, les venen a uns preus que la majoria de països pobres no poden assumir: "La falta d'un mercat de vacunes produïdes a l'Àfrica ens hauria de preocupar a tots. [...] No podem continuar consumint vacunes produïdes a preus no assequibles i fora del nostre continent".