El president sortint de Gàmbia s'atrinxera en el càrrec
El govern en funcions tanca tres ràdios crítiques amb Jammeh
BarcelonaEl govern de Gàmbia ha ordenat el tancament de tres emissores de ràdio privades i independents en un intent desesperat de silenciar les veus crítiques que reclamen que el president Yahya Jammeh accepti la derrota a les urnes i cedeixi el poder al seu substitut, Adama Barrow. El relleu presidencial està fixat per al 19 de gener, però ara per ara ningú sap què passarà, ja que Jammeh s’ha atrinxerat en el càrrec i es nega a abandonar el poder, ignorant els clams que arriben no només dels carrers gambians sinó també dels seus col·legues africans.
El president del Sindicat de Premsa de Gàmbia, Emil Touray, va explicar que diumenge a la nit ja no van emetre Teranga FM ni Hilltop Radio, i segons l’agència Reuters hores després agents de seguretat i intel·ligència van desconnectar Afri Radio. Teranga és una emissora molt popular entre la població perquè repassa les notícies de la premsa local traduïdes a les llengües locals. Aquest és l’enèsim atac que pateix de les autoritats polítiques gambianes després que a l’estiu fos detingut el seu director. Per la seva banda, Afri va ser represaliada per haver donat detalls de com anirà la presa de possessió de Barrow.
Apagades habituals
L’1 de desembre Adama Barrow es va imposar inesperadament en unes eleccions presidencials plantejades per Jammeh com la legitimació del seu poder absolut. Però la mobilització entre els joves gràcies a les xarxes socials va ser una de les causes que van acabar per desmentir les enquestes, i això que el president -conscient del poder de la comunicació online - va tallar internet durant la vigília dels comicis. Aquesta és una pràctica cada cop més comuna entre els autoritaris africans.
Així que es van conèixer els resultats de les urnes, Jammeh va reconèixer la derrota, un gest que va sorprendre a tothom, perquè havia arribat a manifestar la seva voluntat de perpetuar-se a la presidència gambiana durant “milers d’anys”, o fins que Al·là ho volgués.
Tot i això, els bons auguris que van fer somiar en la primera transició política pacífica a Gàmbia des que el 1965 va deixar de ser una colònia britànica es van acabar de cop 10 dies després. El president es va fer enrere i va decidir mantenir-se en el càrrec, cosa que va originar aldarulls als carrers. Tot i que al principi l’exèrcit es va alinear amb Barrow, el gir de Jammeh ha dividit la institució i ara és molt difícil preveure quin serà el seu paper.
Jammeh no troba aliats fora de les seves fronteres. L’ONU, la Unió Africana i una delegació de Nigèria, Libèria, Sierra Leone i Ghana han intentat mediar en el conflicte i han insistit perquè plegui. El risc d’inestabilitat en aquest petit estat es pot acabar encomanant als seus veïns.
La solitud del president es nota també a la regió, i des de la CEDEAO -l’organització que aplega els estats de l’Àfrica Occidental- han advertit que enviaran tropes militars si el dia fixat perquè faci el relleu continua al poder. En el seu tradicional discurs de Cap d’Any, Jammeh va considerar l’avís com una “declaració de guerra”.
En aquests 22 anys de poder, Jammeh s’ha caracteritzat pel menyspreu absolut als drets humans, i s’ha convertit en un dels abanderats contra les minories sexuals -amb penes de presó per a les pràctiques homosexuals- i en un dels pocs que encara neguen el risc del VIH i la sida.