Còmoda victòria del populista Vucic a Sèrbia
El president capitalitza la seva posició pragmàtica entre Rússia i la UE i encara el segon mandat
BarcelonaEl populista Aleksandar Vucic ha guanyat les presidencials d'aquest diumenge a Sèrbia i encara un segon mandat de cinc anys. El líder del conservador Partit Progressista de Sèrbia (SNS), que ha dirigit el país durant més d'una dècada, també dominaria el Parlament, després que els seus socis de govern retiressin les seves candidatures per facilitar-li un millor resultat. L'oposició va boicotejar les últimes eleccions legislatives, del 2020, per falta de garanties.
La participació ha estat del 54,6%, deu punts per sobre del 2020 i, segons les primeres projeccions de vot, de la televisió pública RTS, obtindria un 59,8% a les presidencials, mentre que el seu principal rival, el general retirat Zdravko Ponos, que liderava una aliança de partits de centre i proeuropeus, no superaria el 17%.
La invasió russa d'Ucraïna ha sigut un regal per a Vucic, que ha centrat la campanya en la retòrica de la pau i l'estabilitat del país. "Tot i venir del partit nacionalista de dretes, Vucic s'ha caracteritzat pel seu pragmatisme: s'ha situat al centredreta i s'ha erigit en un líder fort que aporta estabilitat al país. Projecta una imatge de serenor que fa que els serbis li facin confiança", explica Pol Bargués, investigador del Cidob. "És un aliat de Rússia, encara que ha condemnat la invasió d'Ucraïna i defensa la integració de Sèrbia a la UE, i es mostra a favor del diàleg amb Kosovo tot i que diu que és part de Sèrbia", afegeix. Per això Belgrad ha condemnat l'agressió russa contra Ucraïna, però ha evitat imposar sancions contra Moscou, de qui depèn per al subministrament de gas. Vucic es vantava de les seves bones relacions amb el president rus Vladímir Putin, que sempre li havia fet costat en la seva negativa a reconèixer la independència de Kosovo, que Espanya tampoc admet en contradicció amb la majoria de països europeus. "Un altre exemple d'aquest pragmatisme és que durant la pandèmia va comprar vacunes Sputnik i va convidar la gent dels països veïns a vacunar-se a Sèrbia: sempre es presenta com algú capaç d'establir ponts amb Europa i també amb Rússia", apunta.
Crítiques de l'oposició
Vucic era ministre d'Informació al govern del president serbi Slobodan Milosevic, que va ser condemnat per crims contra la humanitat a la guerra de Bòsnia. Des del 2012 ha estat al poder a Belgrad, com a ministre de Defensa, primer ministre o president. El president serbi ha capejat el malestar social que es viu al país i que s'ha expressat en múltiples protestes els últims anys fent valer el seu missatge d'estabilitat. "L'oposició pro-europea, en el context de la guerra d'Ucraïna, no se'n surt perquè als Balcans fa por donar l'esquena obertament a Rússia. Molts nacionalistes serbis no volen posar tots els ous al cistell de la UE, perquè és Rússia qui avala la seva posició sobre Kosovo. Per això molts prefereixen el pragmatisme de Vucic". La memòria de les guerres dels anys 90 que van portar a la descomposició de l'antiga Iugoslàvia continua ben viva, així com la dels bombardejos de l'OTAN contra Belgrad el 1999 en la guerra de Kosovo. Per molt que el país hagi demanat l'entrada a la Unió Europea, la desconfiança amb l'Aliança Atlàntica és evident.
L'oposició l'ha criticat per haver instrumentalitzat políticament en benefici propi la por de la gent –abans amb la pandèmia, ara amb la guerra a Ucraïna– i també pels escàndols de corrupció, la repressió dels dissidents i el seu control sobre els mitjans. El principal rival és Zdvako Ponos, un exgeneral que lidera la Coalició per una Sèrbia Unida, una aliança de partits de centre i proeuropeus.
Els verds també han obtingut un bon resultat als comicis. Amb 12 escons segons les projeccions de vot, la coalició Moramo ("Ho hem de fer"), que es presentava per primer cop, ha capitalitzat les protestes de fa uns mesos contra l'impacte ambiental de les mines de liti i la contaminació atmosfèrica i dels rius.