El president nord-americà fa el cim a l’Àfrica

Goma (congo)Al cim de l’Àfrica, a la ciutat més elevada del continent, Barack Obama passa la segona etapa de la seva gira africana. La visita del president nord-americà a Addis Abeba -la muntanyosa capital d’Etiòpia, a 2.500 metres d’altitud- no ha provocat tant enrenou com l’eufòria i el bullici kenians, i això que l’amistat és intensa entre les dues nacions.

És cert que Obama no té parents a Etiòpia, però potser és també que les restriccions per expressar-se que pateixen els etíops (hi ha activistes i periodistes empresonats) han apagat el soroll mediàtic. O potser perquè la bandera de la llibertat i la democràcia és més difícil d’enarborar en un lloc on és una autocràcia la que satisfà les preocupacions militars i de seguretat dels EUA.

Fa gairebé tres anys que va morir el dictador etíop Meles Zenawi, però el règim ha mantingut la seva essència. Durant el seu funeral les paraules més sentides van ser les de Susan Rice. La contundència de la veu dels Estats Units a l’ONU va ressonar fort a través d’uns altaveus atrotinats per tota la plaça, gairebé acaronant el fèretre. “En nom del president Obama, del govern dels EUA i dels nord-americans”, Rice va presentar “el condol profund” per la mort “massa d’hora” de Zenawi, un personatge que va dir que admirava “políticament i personalment”.

La fidel Etiòpia

La “guerra contra el terror” americana compta amb la fidel Etiòpia. Va ser Zenawi qui va envair Somàlia el 2006, com a braç executor dels EUA. Des de llavors sempre els ha acompanyat en la seva “caça de bruixes contra el terrorisme” i, actualment, els americans aixequen drons armats des d’una base al sud d’Etiòpia. L’estratègia dels EUA de lluita contra el terrorisme a l’Àfrica està rodejada de secretisme, però es dibuixa en forma de forces especials, bases de la CIA, operacions d’espionatge i incursions aèries. La fórmula és: màxim d’equipament i d’inversió amb el mínim de personal. L’episodi dels Black Hawk a Somàlia encara els té traumatitzats.

Però és també entre les altures i les esglésies coptes d’Addis Abeba que s’aixeca l’altre gran enemic dels EUA a l’Àfrica: la Xina. L’amenaça asiàtica, que ha superat els EUA com a soci comercial del continent, s’erigeix en forma de gratacel: la seu de la Unió Africana, instal·lada a Etiòpia, és un regal xinès. I Obama ha vingut a l’Àfrica a fer negocis.

Però mentre Obama ha dit a Kènia que el resultat del muntatge electoral a Burundi no és “creïble” o ha deplorat la “terrible guerra civil al Sudan del Sud”, no ha dit res sobre Ruanda -el tercer gran aliat, petit però poderós-. L’any 2010 els EUA van implementar una llei, la Dodd-Frank, per evitar que els minerals de sang que surten de les mines congoleses i alimenten els telèfons mòbils financessin la pitjor guerra del planeta, la del Congo. Van imposar un procés de certificació que ha tingut efectes demolidors a l’est del Congo. En canvi, la veïna Ruanda s’ha convertit en la primera exportadora de la regió, i això que els seus jaciments són mínims.

L’Àfrica produeix i creix. I els EUA volen ser-hi. Però els entrenaments de soldats congolesos a Botswana, els vols de drons des de Djibouti o les operacions de les forces especials es fan amb discreció.