La fiscalia de la Haia demana "l'ajornament indefinit" del judici al president kenià

BarcelonaEl president de Kènia, Uhuru Kenyatta, ha complert amb l'expedient. Ha comparegut a la vista prèvia de la Cort Penal Internacional (CPI) per decidir si es tirava endavant el seu judici per genocidi però la Fiscalia del tribunal ha demanat "l'ajornament indefinit" del procés en evidenciar "la falta de cooperació" del govern africà que no li ha facilitat proves de càrrec. Kenyatta és el primer cap d'estat que se sotmet a la jurisprudència d'aquest tribunal, amb potestat per jutjar crims de guerra, contra la Humanitat i genocidis comesos en els últims 12 anys.

La fiscalia ha demanat que s'estableixin "mesures excepcionals" i "l'avaluació" per part de la CPI de "l'obstrucció inapropiada" de l'executiu de Nairobi, que des de l'any passat presideix Kenyatta. Es dóna la circustància que el vicepresident del país africà, William Ruto, també està acusat pels mateixos càrrecs però el seu cas es jutja a part.

Kenyatta està acusat de genocidi. La fiscalia l'assenyala com a presumpte responsable d'organitzar l'onada de violència ètnica que va assolir el país africà després de les eleccions presidencials del 2007, en què van morir al voltant de 1.300 persones i d'altres 600.000 es van veure obligades a fugir de casa seva per por a represàlies, en els episodis més virulents des de la independència del país, el 1963.

El kenià, que sempre ha defensat la seva "innocència" ha acusat els jutges de moure's per "motivacions polítiques", ha arribat a la Cort entre els aplaudiments de desenes dels seus seguidors que l'esperaven a la porta. El president va avançar la setmana al Parlament que mentre durés el procés, el vicepresident Ruto assumirà la presidència per evitar, va dir, que "la sobirania del poble sigui jutjada". Kenyatta tornarà a Nairobi lliure.

Violència després d'un resultat sota sospita

Els fets es remunten als comicis del 27 de desembre del 2007. Les eleccions va acabar amb el 47% dels vots per al president que es presentava a la reelecció, Mwai Kibabi, mentre que el líder opositor, Raila Odinga, del grup ètnic luo, es va fer amb el 44%. L'estret resultat va fer créixer les sospites de frau, avalades per part dels observadors internacionals que motoritzaven el recompte. No obstant, Kibabi, pertanyent a l'ètnia kikuyu, va proclamar-se vencedor i va jurar el càrrec tres dies després, desencadenant una onada de protestes protagonitzades per ciutadans luo als carrers que la policia no va trigar a reprimir violentament.

Durant els dos següents mesos, el país va quedar trencat per la violència, en què van morir 1.300 persones. Finalment, el febrer del 2008 Odinga i el president van consensuar un govern d'unitat nacional, un gest que va pacificar el país. En aquell moment Kenyatta era ministre de Finances i Ruto pertanyia al partit opositor però per als comicis del 2013 van fer una coalició que va resultar guanyadora. Tots dos estan acusats pels mateixos càrrecs però la CPI ha separat els dos casos.

El cas de Kenyatta posarà en evidència l'autèntic pes de la CPI, constituïda el 2002 i ratificada per 122 països a través del Tractat de Roma. En els últims temps, el tribunal ha rebut les crítiques de la Unió Africana de perseguir només els presidents d'aquest continent.

En els 12 anys d'història, la Fiscalia de la CPI ha obert nou investigacions per crims a l'Àfrica i en té d'altres nou en examen, com per exemple, a Ucraïna, Nigèria, l'Iraq o l'Afganistan. A més, 32 presidents, líders polítics o milicians han estat acusats formalment.

De moment, el tribunal només ha dictat una sentència condemnatòria. Es tracta de la del líder la Unió Patriòtica del Congo, Thomas Lubanga, que va ser condemnat a 14 anys de presó per haver reclutat i utilitzat nens soldats a la regió d'Ituri de la República Democràtica del Congo, entre el 2002 i 2003. Lubanga està pres als locals de la CPI mentre espera que els jutges resolguin el seu recurs.