El president d'Israel encarrega a Netanyahu que formi govern tot i admetre que ho veu difícil

SabadellEl president d'Israel, Reuven Rivlin, ha encarregat aquest dimarts al primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, que intenti formar un nou govern, però amb poca convicció. D'una banda, perquè és conscient que, malgrat haver guanyat les eleccions del mes passat, el líder del Likud encara no ha sigut capaç de bastir una majoria parlamentària que li garanteixi ser escollit, i ara per ara no sembla que estigui en condicions d'aconseguir-ho a curt termini. I, de l'altra, perquè, com ha recordat el mateix Rivlin, Netanyahu està sent jutjat per frau, suborn i abús de confiança, en un judici que es va reprendre precisament dilluns amb les declaracions dels testimonis. El cap d'estat ha reconegut que, tenint en compte les seves circumstàncies judicials, proposar Netanyahu com a primer ministre "no ha sigut fàcil èticament ni moralment", però ha assenyalat que aquests càrrecs no poden afectar el seu nomenament.

"El diputat Benjamin Netanyahu té una probabilitat lleugerament superior [que la dels seus rivals] de formar govern. En conseqüència, he decidit encomanar-li la tasca d'intentar-ho", ha dit Rivlin, que ha afegit: "A desgrat meu, em sembla que cap dels candidats, en aquest moment, té opcions reals de formar un govern que pugui superar un vot de confiança al Parlament".

Rivlin ha fet l'anunci en un missatge televisat el mateix dia en què es constituïa la Knesset i l'endemà d'haver-se reunit amb els líders dels tretze partits que hi van aconseguir representació a les eleccions del 23 de març. En aquestes consultes, el president israelià ha constatat que Netanyahu té el suport de 52 diputats (els 30 del seu partit i 22 de tres formacions més) per formar un govern conservador i d'orientació religiosa, encara lluny dels 61 vots que necessitaria per a la majoria absoluta. Però el seu principal rival, Yair Lapid (líder del partit centrista Yesh Atid, que va ser el segon més votat a les eleccions i va obtenir 17 escons) només ha aconseguit sumar 45 suports, en un bloc heterogeni que va des de l'esquerra fins a la dreta nacionalista descontenta amb Netanyahu.

Compte enrere

Un cop rebut l'encàrrec, el primer ministre en funcions té un termini de 28 dies (ampliable a 42) per aconseguir formar un govern que obtingui l'aval del Parlament. Passat aquest període, Rivlin podria seleccionar un altre candidat o traspassar aquesta responsabilitat a la Knesset. Si el bloqueig es manté, en última instància caldria convocar unes noves eleccions generals, que serien les cinquenes des de l'abril del 2019.

Per evitar-ho, Netanyahu intentarà convèncer alguna de les quatre forces que, de moment, no han manifestat el suport a cap dels dos blocs, tot i que necessitaria el vot favorable com a mínim de dos partits més per arribar a la majoria absoluta. Dues d'aquestes formacions estan integrades per representants de la comunitat araboisraeliana (una d'orientació progressista i l'altra de perfil conservador), i les altres dues són partits nacionalistes de dretes.

És a aquestes dues forces conservadores, Yamina i Nova Esperança, a qui primer ha intentat seduir Netanyahu. El líder de Nova Esperança, Gideon Saar, ja ha deixat clar que no tenia intenció de pactar amb l'actual primer ministre, que acumula dotze anys al poder, perquè creu que cal un canvi al capdavant del govern. Per la seva banda, Naftali Bennett, cap de llista de Yamina, ha assegurat que participarà "amb bona predisposició" en "qualsevol conversa orientada a formar un govern de dretes estable". Això inclou també escoltar les ofertes que li arribin des de l'altre bloc. De moment, segons recull Reuters, Yair Lapid ha proposat a Bennett (que encapçala el cinquè grup del Parlament, amb 7 diputats) repartir-se la legislatura, de manera que Bennett seria el primer ministre durant el primer tram del mandat i Lapid li agafaria el relleu a continuació. El líder de Yamina ha remarcat que només donaria suport a un govern del bloc anti-Netanyahu si s'orienta cap a la dreta, perquè aquest és, diu, el sentiment majoritari que els israelians van expressar a les urnes.