La dreta europea presideix les tres institucions de la UE

Brussel·lesFeia gairebé 40 anys que no es necessitava una quarta volta per escollir president del Parlament Europeu, però les dificultats que va tenir ahir el popular italià Antonio Tajani (PPE) per coronar-se com a màxim dirigent de l’Eurocambra no canvia el resultat: des d’ahir, les tres grans institucions comunitàries -Comissió, Consell i Parlament- estan dirigides per membres del PPE. Tant Tajani com Jean-Claude Juncker i Donald Tusk són de la família popular europea, la mateixa que la de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Es permetrà finalment l'ús del català a l'Eurocambra?Els grans damnificats del monopoli de la dreta són els socialistes. El resultat d’ahir és un autèntic malson per als socialdemòcrates europeus, que lluiten per sobreposar-se als estralls polítics que la crisi ha provocat a la família. Assumida la derrota a l’Eurocambra, ara lluitaran perquè el pròxim president del Consell Europeu -Tusk acaba mandat a la primavera- sigui un socialdemòcrata.

Tajani, que substitueix el socialista alemany Martin Schulz per als dos anys i mig que queden de legislatura, es va imposar als seus rivals gràcies a l’acord d’última hora amb els liberals (ALDE), que van retirar el seu candidat minuts abans de l’inici de la primera votació, i al suport i abstenció de partits de dretes. Va obtenir, per exemple, el suport del tercer grup de l’Eurocambra, el dels conservadors i reformistes, que agrupa els tories britànics i els catòlics conservadors polonesos.

Tajani, exportaveu de Berlusconi i excomissari europeu, va ser escollit a la quarta i última volta, l’única en què s’imposa el candidat que té més vots encara que sigui per majoria simple. L’última vegada que es va arribar a la quarta votació va ser el 1979. Ahir l’italià es va imposar al candidat socialista, Gianni Pittella, per 351 vots a 282.

Davant el poc suport amb què compta de les formacions d’esquerres i euroescèptiques, Tajani, que fins ara era un dels vicepresidents del Parlament Europeu, va fer una crida a la unitat i es va comprometre a representar i “donar suport a tots els grups polítics” de la cambra. “La llibertat és la clau de la UE, de la nostra civilització, de la nostra història i del futur de la Unió -va subratllar-. Necessitem un president que treballi en benefici de tots i que compti amb experiència”, va dir Tajani en un breu discurs que va fer abans de la primera votació.

Elecció oberta

La d’ahir era l’elecció més oberta per a la presidència del Parlament des de feia tants anys per la disputa política entre els dos grans grups de l’Eurocambra que formen, o més ben dit, formaven, l’anomenada gran coalició, el Partit Popular Europeu i el grup socialista. El trencament, per part dels socialistes, de l’acord a què arribaven cada legislatura per repartir-se la presidència del Parlament ha suposat la fi de l’aliança dels dos principals grups de l’hemicicle.

Liquidada l’entesa amb els socialdemòcrates, els populars van inaugurar ahir una nova aliança amb els liberals, el quart grup de l’Eurocambra, que suposa una declaració d’intencions per a la segona part d’aquesta legislatura. A canvi del seu suport a Tajani, els liberals obtenen contrapartides, com ara que el seu líder, el belga Guy Verhofstadt, segueixi sent el representant del Parlament Europeu en les negociacions del Brexit.

Alguns eurodiputats d’ALDE, com el català Ramon Tremosa (PDECat), es van desmarcar de la consigna del grup i es van abstenir. “Prou xecs en blanc als homòlegs del PPSOE [sic] al Parlament Europeu, que callen davant les males pràctiques del govern espanyol a Catalunya”, va piular Tremosa.

El nom del conservador Antonio Tajani (Roma, 1958) com a substitut del socialista Martin Schulz no va començar a sonar fins fa unes setmanes. El seu nom no era a les travesses i es va imposar per sorpresa a les primàries del Partit Popular Europeu (PPE). La tria dels populars va sorprendre perquè el perfil de Tajani no genera simpaties entre l’esquerra. Més aviat al contrari. L’excomissari europeu és difícil de dissociar d’un dels primers ministres més controvertits que ha tingut Itàlia: Silvio Berlusconi. Tajani va ser el portaveu del Cavaliere durant el seu primer govern, als anys 90. La relació personal dels dos polítics era estreta perquè junts van ser fundadors, el 1994, del partit que va catapultar Berlusconi al govern italià, Força Itàlia.

Antonio Tajani, llicenciat en dret i poliglot (parla italià, castellà, anglès i francès), abans d’entrar en política va exercir de periodista en mitjans com la RAI, la radiotelevisió pública italiana, i el diariIl Giornale. En el seu currículum també hi figura una altra feina si més no curiosa. Va ser oficial de l’exèrcit de l’aire del seu país.

De la política italiana va fer el salt a la política europea primer com a eurodiputat i després com a comissari de Transports i d’Indústria. L’esquerra europea li retreu la seva inacció davant l’escàndol de les emissions de gasos contaminants de Volkswagen, el Dieselgate, que es va gestar durant el seu mandat a Brussel·les.