El president egipci es reserva un poder absolut
Aprofitant la seva popularitat per la crisi de Gaza, Mohammed Mursi ha emès una declaració constitucional que prohibeix a la judicatura fiscalitzar els seus actes. També blinda el Parlament, dominat pels islamistes.
EL CAIREFins ahir, el rais egipci controlava el poder executiu i el legislatiu i tenia la capacitat de nomenar els membres de l'assemblea constituent, el Parlament. Després d'haver arribat a un acord amb l'exèrcit a l'agost, per rellevar-ne la vella guàrdia, només les altes instàncies del poder judicial li eren hostils.
Per això, abans que s'esfumessin els rèdits polítics del seu èxit diplomàtic en la mediació del conflicte de Gaza, Mursi va neutralitzar la independència del poder judicial amb la firma d'un paquet de mesures legals que el situen per sobre de la llei. Ni tan sols el dictador Hosni Mubàrak va arribar a acumular mai tant de poder, tot i tractar-se d'una situació temporal, fins que la nova Constitució estableixi la nova distribució de competències.
Les noves provisions, que tenen rang de declaració constitucional per l'absència d'una carta magna, tenen diverses conseqüències de gran importància. Per començar, cap de les ordres, lleis o decrets aprovats pel president Mursi des de la seva investidura podran ser revocats per qualsevol altra institució de l'Estat, inclòs el poder judicial.
En un gest de complicitat amb els joves revolucionaris, un dels decrets de Mursi ordena tornar a celebrar els judicis als acusats dels assassinats i abusos comesos durant els 18 dies de la revolució egípcia de l'any passat. Amb poques excepcions, entre les quals les de Mubàrak i el seu ministre de l'Interior de l'època, tots els responsables de les forces de seguretat han estat absolts per falta de proves. Precisament, reobrir els processos judicials era una de les principals demandes de les forces revolucionàries, que Mursi va prometre complir abans de la segona volta de les presidencials.
A més, el president va cessar el fiscal general de l'estat, Abdel Maguid Mahmud, i el va substituir per Talat Abdul·lah. Mahmud era una figura molesta per a Mursi i els Germans Musulmans. Romanent de l'antic règim, se l'havia culpat del fracàs de la majoria de judicis contra figures de l'era Mubàrak. El president ja va cessar fa un mes Mahmud, enviant-lo d'ambaixador al Vaticà. Però el fiscal general, un càrrec vitalici segons la normativa vigent, es va aferrar al càrrec, i va aconseguir que Mursi desistís, temporalment, del seu objectiu.
Finalment, el rais islamista blinda l'assemblea constituent i el Senat, tots dos òrgans sota l'amenaça de dissolució imminent pel Tribunal Constitucional. A més, Mursi amplia dos mesos el termini del comitè constituent per redactar la nova carta magna. L'assemblea, que havia d'acabar de treballar a principis de desembre, està en crisi, ja que la setmana passada van retirar-se els representants dels partits laics, així com també els d'institucions civils, argumentant que la majoria islamista vol imposar les seves tesis.
Un cop d'efecte aprofitat
Amb la seva sobtada decisió d'ahir, Mursi demostra que té determinació i una afilada intuïció per entendre les dinàmiques de poder i sobretot la importància en política del timing en un període tan confús com una transició. D'un sol cop el president deixa tocats els dos sectors de la societat egípcia més hostils al seu govern i en un conflicte obert amb el seu partit: les forces laiques i les altes instàncies de la magistratura.
Liderat pel Tribunal Constitucional, un sector del poder judicial ha desafiat diverses vegades els Germans Musulmans, adoptant sentències que comprometien els seus interessos vitals. Per exemple, la dissolució de la primera assemblea constituent i el Parlament, totes dues institucions dominades pels islamistes. D'aquí l'interès de Mursi per neutralitzar els seus poders, tot carregant-se el pilar central del feble estat de dret de l'Egipte postrevolucionari.
El cop d'efecte de Mursi és tan audaç com arriscat per dues raons. En primer lloc, embolica encara més el marasme legal en què està immers el país, que és conseqüència d'un procés de transició sense cap consens. La lluita descarnada entre diversos moviments polítics i centres de poder ha acabat provocant que els conflictes polítics s'acabin resolent als tribunals. I de retruc ha polititzat el poder judicial, que en les altes jerarquies està format per magistrats de la confiança de Mubàrak i hostils als islamistes.
En segon lloc, perquè el moviment pot servir per galvanitzar i unir els diversos grups d'oposició al poder dels Germans Musulmans, fins ara enfrontats entre ells. Avui hi ha convocada una manifestació a Tahrir contra la brutalitat policial en la repressió d'una manifestació a principis de setmana, però l'acte es pot convertir en un clam contra l'anomenada germanització de l'estat. El seu èxit o fracàs serà un bon termòmetre per mesurar el grau de suport del nou faraó entre la societat egípcia.