Confusió a Tunísia després d'un cop de força del president Saïed
El president Kaïs Saïed destitueix el primer ministre, bloqueja el parlament i s'atribueix plens poders enmig de la crisi
TUNISLa transició democràtica a Tunísia viu les seves hores més delicades. Diumenge al vespre el president Kaïs Saïed va sorprendre a tothom anunciant la suspensió de les activitats del Parlament, va cessar el primer ministre, Hichem Mechichi, i va arrogar-se plens poders. Dilluns va intensificar la purga destituïnt els ministres de Defensa i de Justícia, a més de decretar el tancament de l'administració pública durant dos dies. El primer partit del Parlament, els islamistes moderats d'Ennahda, no han dubtat en qualificar l'acció de "cop d'Estat", però els seguidors del president ho neguen. Saïed es va recolzar en una interpretació forçada de l'article 80 de la Constitució, que li permet adoptar "mesures excepcionals" en una situació d'emergència nacional, per bé que ha de consultar-les amb el primer ministre i el president del Parlament.
La decisió de Saïed, que va anunciar en el seu discurs a la nació que governaria per decret i nomenaria un nou primer ministre de la seva confiança, va arribar hores després d'una jornada de protestes antigovernamentals que demanaven la dissolució de Parlament i una profunda reforma de sistema polític. A la capital, les protestes, que havien estat convocades a internet per grups ciutadans i no comptaven amb el suport de cap partit de pes, van ser dissoltes per la policia. En diverses ciutats, com Susa o Tozeur, els manifestants van irrompre a la seu d'Ennahda i van perpetrar-hi destrosses materials. Des de la Revolució del 2011, Ennahda ha estat present –en un grau o altre– en tots els executius, i això fa que sigui percebut com la quinta essència de l'establishment per a molts tunisians.
El cop de força de Saïed s'emmarca en una conjunció de diverses crisis. Tot i que el país ha aconseguit diverses fites en la seva transició, com la celebració ordenada de diverses conteses electorals i el respecte a la llibertat d'expressió, la seva economia no ha aconseguit enlairar-se després de la Revolució del 2011. A la crisi econòmica, política i social s'hi va sumar la sanitària. Tunísia és un dels epicentres de la pandèmia de coronavirus. Després del Ramadà van disparar-se els contagis, cosa que ha provocat el col·lapse del sistema de salut i fa que molts hospitals no tinguin prou oxigen. En un país d'onze milions d'habitants, la xifra de morts registrades per covid -19 supera les 200 diàries.
Minuts després del missatge de Saïed a la nació, i tot i haver-hi un toc de queda en vigor a partir de les 20.00 h, milers de persones van sortir a celebrar la decisió. Les botzines dels cotxes van sonar fins a altes hores de la matinada. “Saïed ens ha deslliurat dels islamistes d'Ennahda. Ells tenen la culpa que el país estigui tan malament, que no tinguem feina ni futur”, etziba Fawzi, un taxista que es declara nostàlgic del període de la dictadura de Ben Ali.
Escenari polaritzat
Els esdeveniments de les últimes hores han polaritzat l'escena política en dos fronts: els seguidors del president i els d'Ennahda. Els dos fronts lliuren un pols des de finals de l'any passat que explica en bona part la situació actual. Les seves relacions van empitjorar molt quan Saïed es va negar a sancionar el nomenament de diversos nous ministres després d'una remodelació de l'executiu decidida pel primer ministre, Mechichi. Tot i que la Constitució no li reconeix aquesta potestat, el cap d'estat assegurava tenir dret a veto en els canvis de govern. A més, va denunciar que alguns dels ministres proposats són corruptes. Saïed, un veterà professor de dret constitucional, és un outsider de la política i ha fet de la lluita contra la corrupció un dels eixos de la seva identitat política.
Hores després del cop de força, el país va caure en un estat de confusió. Les forces de seguretat van segellar el Parlament i la seu del govern i van impedir que hi entressin els responsables polítics. Centenars de persones, la majoria seguidors d'Ennahda, es van congregar davant de l'Assemblea Popular al crit d'“El poble vol l'obertura del Parlament!” Tot i alguns petits enfrontaments amb la policia, la situació no va degenerar en violència. Entre les accions que han aixecat les sospites dels detractors de Saïed hi ha el fet que la policia tanqués les oficines de la televisió panàrab Al-Jazira, de tendència islamista, a més de dos canals tunisians més.
De moment, la majoria de partits polítics i personalitats de la societat civil s'han declarat contràries al cop de Saïed. Qui encara no s'ha manifestat de forma clara és el totpoderós sindicat de l'UGTT. El seu líder, Nourreddin Taboubi, es reunirà aquesta tarda amb Saïed. De la posició de l'UGTT i dels països occidentals, aliats clau per a un estat al caire de la fallida financera, en dependrà l'èxit de les ambicions hegemòniques de Saïed. El desenllaç és del tot incert.