Un president amb 783 casos de corrupció

BarcelonaEl passat truca a la porta del president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, i li pot acabar complicant el futur immediat, amb les eleccions locals aquest mes d’agost. El Tribunal Superior de Pretòria va ordenar ahir a la fiscalia que recuperi les carpetes dels 783 casos per corrupció contra el cap de govern relacionats amb contractes de compra d’armes quan era vicepresident del govern. Tots els càrrecs van quedar arxivats de cop l’abril del 2009 per una decisió del ministeri públic. L’historial judicial de Zuma va quedar net i polit i poc després guanyava la seva primera majoria absoluta a les urnes amb les sigles del Congrés Nacional Africà (ANC, per les seves sigles en anglès), les mateixes que governen el país austral des que Nelson Mandela es va imposar en les primeres eleccions democràtiques postapartheid.

La decisió judicial és un revés per a Zuma però alhora un triomf per a l’Aliança Democràtica (DA), el principal partit de l’oposició sud-africana, que va presentar un recurs contra l’arxiu de les causes al·legant la submissió de la fiscalia als interessos del govern. Set anys després, el jutge Aubrey Ledwaba va ser clar i directe durant la lectura del veredicte a l’hora de criticar la retirada de càrrecs, una decisió que va titllar “d’irracional” i que s’haurà de reconsiderar. A més, el magistrat sosté que “l’aturada del procediment judicial l’hauria d’haver pres un tribunal de justícia” i no la fiscalia, informa l’agència Efe des de Johannesburg.

“Avui en dia és una gran victòria per a l’estat de dret i en última instància creiem que Jacob Zuma ha de fer front a un judici i aquest judici ha de confirmar l’opinió que sempre hem mantingut”, va manifestar el líder de l’Aliança Democràtica, Mmusi Maimane, en conèixer l’acta del tribunal. Al govern de Pretòria es van limitar a expressar que Zuma “pren nota” del que diu la justícia i ha deixat entreveure que presentarà un recurs per intentar tornar a aturar-ho.

L’ANC no para d’apagar focs al voltant de la figura de Zuma, de 73 anys, assetjat per diferents bandes però que conserva tirada electoral, com va demostrar fa dos anys quan en les eleccions legislatives es va imposar amb el 62% dels sufragis. En aquella ocasió, analistes i enquestes es van equivocar de ple i el president no va ser castigat pels nombrosos casos de corrupció, com el tracte de favor a una família d’empresaris d’origen indi i, sobretot, pel cas conegut com a Nkandla.

Constitució violada

Nkandla és el nom del petit poblat on l’extens clan dels Zuma té la casa familiar. El president va gastar uns 15 milions d’euros de fons públics en obres “d’actualització” i de millora en la seguretat del complex familiar. Però un informe demolidor de la Defensora del Poble va revelar que havia aprofitat l’actuació pagada amb pressupost del govern per construir una piscina, un corral i una clínica privada. La contundència de l’informe va passar desapercebuda a l’electorat fidel a l’ANC i també a un Zuma que durant aquest temps ha ignorat les demandes que tornés una part dels diners de les obres. No va ser fins fa un mes que Zuma va reaccionar a aquest informe, apressat per la sentència del Tribunal Constitucional que l’acusava d’haver “violat la Constitució” en l’escàndol Nkandla. Zuma va demanar perdó i es va comprometre a tornar el que li diguessin. Però el president es va absentar en la sessió parlamentària en què l’oposició intentava presentar una moció de censura, conscient que l’aritmètica hi jugava en contra. Però Zuma també té problemes dins del partit, on cada cop són més i més simbòliques les veus que li demanen que faci un pas enrere.