El candidat laïcista, favorit a les presidencials tunisianes

El CaireEl veterà polític laic Béji Caïd Essebsi serà -segons tots els sondejos a peu d’urna- el pròxim president de Tunísia, l’únic país sacsejat per la Primavera Àrab que ha sigut capaç de completar una transició cap a la democràcia. Essebsi, de 88 anys, va disputar ahir la segona volta de les primeres eleccions presidencials lliures contra l’actual rais, Moncef Marzouki, un opositor històric i activista dels drets humans. Segons les enquestes, Essebsi s’hauria imposat amb un 54% de vots contra el 46% del seu rival.

Els comicis han estat marcats per les fortes mesures de seguretat i la baixa participació. Tunísia ha patit diversos atemptats de grups jihadistes els últims mesos, i Ansar al-Xaria, una filial de l’Estat Islàmic, havia advertit que sabotejaria les eleccions. Segons la Junta Electoral, a mitja tarda havien votat només un 36% dels electors registrats, és a dir, menys d’un 25% del cens. Tot i que s’havia aconseguit la fita històrica d’aprovar una Constitució que consagra la democràcia i les llibertats, al carrer es respira un gran desencant amb el procés polític.

Amb un atur del 15% i l’economia estancada, molts tunisians, i especialment els més joves, creuen que el període postrevolucionari no ha satisfet les expectatives de canvi i prosperitat generades ara fa just quatre anys. Llavors, Mohamed Bouazizi, un venedor ambulant de la ciutat de Sidi Bouzid, es va immolar, un fet que va generar una onada de protestes a tota la regió.

L’apatia també està motivada per una sensació de fatiga electoral. Entre les eleccions legislatives i les dues voltes de les presidencials, els tunisians han sigut convocats a les urnes tres cops en només dos mesos. A les generals, ja es va imposar el partit liderat per Essebsi, Nidaa Tounes, una coalició heterogènia que agrupa polítics d’esquerra i personatges vinculats a l’antic règim. El que cohesiona la formació és el laïcisme i el rebuig a l’islamisme polític, encarnat per Ennahda, el segon partit més votat a les legislatives.

Tensió bipartidista

La contesa entre Essebsi i Marzouki s’ha interpretat com una pugna indirecta entre els dos grans partits del país, Ennahda i Nidaa Tounes, ja que Marzouki, tot i que és laic, va signar un acord amb els islamistes a finals del 2011 per formar un govern interí durant el període de redacció de la nova carta magna. La campanya electoral s’ha desenvolupat en un to negatiu, caracteritzada pels atacs personals entre els dos aspirants. “Essebsi no és un demòcrata. No sap el que és la democràcia”, va etzibar en un míting Marzouki, que no s’ha cansat d’insistir que una victòria del seu adversari representaria un retorn al sistema autocràtic de l’exdictador Ben Ali.

Béji Caïd Essebsi, el polític incombustible

En les seves més de cinc dècades de carrera política, Béji Caïd Essebsi ha ocupat diversos alts càrrecs. L’únic que li falta al seu extens currículum és la presidència del país. El 1956 va convertir-se en conseller personal d’Habib Bourguiba, el pare de la independència. Posteriorment, encara amb el règim de Bourguiba, va exercir de ministre de Defensa i d’Afers Estrangers. Durant el període de Ben Ali va estar menys vinculat al govern, però va ser nomenat president del Parlament. Per la seva llarga experiència, va ser designat primer ministre interí just després de la revolució, un càrrec que va ocupar durant mig any. El 2012, quan molts ja donaven la seva carrera per acabada, va fundar Nidaa Tounes, fent una sonada rentrée.