La presidència de la UE manté les retallades per als fons agrícoles i de cohesió en els futurs pressupostos

Els líders europeus debatran sobre la proposta en una cimera que es preveu complicada el dia 20

El president del Consell Europeu, Charles Michel.
Júlia Manresa
14/02/2020
3 min

Brussel·lesDes del moment en què es va saber la marxa d'un dels principals contribuents de la Unió Europea amb el Brexit, va quedar clar que seria molt difícil evitar les retallades al pressupost comunitari. I, per més que el Parlament Europeu avisi que vol ambició i que un grup de països partidaris de la cohesió faci pinya, els números són els que són, la UE funciona per unanimitat i els més rics no volen pagar la factura del Brexit. Després d'una ronda de trobades amb els líders europeus, aquest divendres el Consell Europeu, presidit per Charles Michel, ha presentat la seva proposta base de marc financer plurianual (MFP), sobre la qual espera que els Vint-i-set aconsegueixin un acord dijous que ve, en la cimera extraordinària fixada per marcar els diners amb què comptarà la Unió entre el 2021 i el 2027. Una base que previsiblement es convertirà en un ring de batalla. Suposaria un pressupost de només un 1,074% de la renda europea i, per tant, retallades en la política agrària comuna (PAC) i el Fons de Cohesió. Es preveu, en canvi, augmentar la despesa destinada a control de fronteres i seguretat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Aquest és un intent de col·locar el debat on és més possible l'acord", ha explicat aquest divendres una font comunitària. Tot i això, està clar que l'acord serà "molt difícil", deia dijous una altra font diplomàtica. Els països més rics ja han avisat per activa i per passiva que no pensen donar el sí a unes perspectives financeres que impliquin més de l'1% del PIB europeu. La Comissió Europea va començar a fer pedagogia tan aviat com es va començar a materialitzar el Brexit, i ja havia presentat una proposta que es quedava en un 1,11% del PIB. Per la seva banda, el Parlament Europeu reclama un 1,3%. La proposta de Michel està per sota d'aquestes dues i busca "gestionar" un enuig inevitable, perquè les xifres s'assemblen molt a les que va presentar el Consell abans que arribés al càrrec i que van encendre l'Eurocambra i els països receptors.

El marc financer plurianual que funciona actualment (2014-2020) comptava amb 186.000 milions d'euros, un 1,16% del PIB de la UE a 27. Amb aquest text sobre la taula, la PAC passaria dels 410.000 milions que té actualment a 329.000 milions per al període 2021-2027. En el cas del Fons de Cohesió passarien de 379.200 milions a 323.000 milions d'euros. Aquestes són justament les dues grans prioritats d'Espanya en la negociació, perquè Espanya és un receptor clar de fons de la PAC i de Cohesió, que suposen un 70% del total del pressupost i que per això es retallen amb la marxa del Regne Unit, que suposa un forat d'uns 14.000 milions d'euros anuals.

Les posicions són clares i estan enfrontades. Els països amics de la cohesió (Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia) rebutgen les retallades en aquestes partides, mentre que els més rics (els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Àustria amb Alemanya amb la boca petita) no volen assumir la factura. A aquests dos fronts cal afegir-hi l'Eurocambra. Ahir els presidents dels grans grups parlamentaris enviaven una carta en què avisaven que "vetaran" qualsevol proposta de MFP que no destini més diners al Green Deal, la transició digital i una reforma del sistema de finançament de la UE.

I justament la proposta de l'equip de Michel intenta acontentar en certa manera aquestes demandes amb diners per a la transició digital i el Green Deal i també amb flexibilitat per moure fons cap a Agricultura. També hi ha propostes noves i ambicioses per aconseguir ingressos extres com una taxa a les transaccions financeres que, fins ara, ha topat amb l'oposició dels països més ortodoxos. Tot i això, són propostes clarament insuficients per les posicions que reivindiquen els països de la cohesió i l'Eurocambra, cosa que no fa gens descartable el fet que la cimera del pròxim dijous acabi sense acord. Com admetien fonts diplomàtiques aquesta setmana, no caldria descartar una nova cimera a l'abril, encara que això suposi que tot plegat es continua entrellaçant amb la ja complexa negociació per la relació futura amb el Regne Unit.

stats