La presidència de Trump, un negoci familiar

BarcelonaEl mateix dia que Trump prenia possessió com a president, el departament de Justícia emetia un memoràndum per “aclarir” que la normativa antinepotisme no s’aplica a la Casa Blanca perquè -deia- el president té “especial autoritat per contractar”. Dos dies més tard, el gendre del president, Jared Kushner, era nomenat ajudant i assessor sènior del president. I dos mesos després, el març del 2017, la filla del president, Ivanka Trump, assumia el càrrec d’assessora del president. Un inversor immobiliari (i propietari del New York Observer ) i la propietària d’una línia de moda i joieria reconvertits en assessors polítics per mà del patriarca de la família, amb accés total al Despatx Oval i, fins i tot, en el cas de Kushner, amb una controvertida autorització -advocats i responsables d’intel·ligència s’hi havien oposat- per accedir a informació d’alt secret dels Estats Units.

Ni Ivanka Trump ni el seu marit cobren cap salari per aquesta feina, però els evidents conflictes d’interessos han fet aixecar moltes veus des de llavors. Tant és així que l’estiu del 2018 Ivanka Trump va decidir tancar la seva firma de moda. Va dir que ho feia per poder centrar-se en la seva tasca política, però la decisió arribava després d’algunes polèmiques pels acords amb la Xina que la marca havia tancat després que ella arribés a la Casa Blanca, i després també d’una gran caiguda de vendes a causa del boicot de diversos grans magatzems a la marca de la filla del president.

La seva feina a la Casa Blanca se centra en qüestions d’emprenedoria, drets de les dones i col·lectius discriminats, però el mite d’Ivanka com una força moderadora de les polítiques del seu pare -en aquests camps o qualsevol altre- s’ha perdut pel camí en aquests quatre anys.

La Kim Yo-jong dels Estats Units

Convertida al judaisme quan es va casar amb Kushner el 2009, la filla de Trump ha exercit com a representant de la Casa Blanca en diverses trobades internacionals, al costat de líders mundials com ara Angela Merkel o Christine Lagarde. La fusió sense precedents entre família i càrrec en aquesta presidència ha generat certs paral·lelismes odiosos, com el que va quedar patent durant la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern de Corea del Sud el 2018, on Trump va enviar com a emissària la seva filla (amb Mike Pence), i el dictador nord-coreà Kim Jong-un hi va enviar la seva germana, Kim Yo-jong, que alguns mitjans descrivien allà com “la Ivanka de Corea del Nord”.

Però qui ha tingut més pes en la política exterior de Trump no ha sigut Ivanka sinó el seu marit, Jared Kushner, una intromissió de la qual es queixa diverses vegades en el seu llibre John Bolton, exassessor de seguretat nacional de Trump. A Kushner, prominent representant de la comunitat jueva -i fins al 2012, un dels grans donants del Partit Demòcrata-, se li va encarregar la missió de forjar un acord de pau entre israelians i palestins. La seva proposta, totalment esbiaixada cap als interessos d’Israel, no ha arribat enlloc i finalment es va intentar substituir per la signatura d’acords diplomàtics bilaterals entre Israel i els Emirats Àrabs Units i Bahrein.

Però el nepotisme no s’acaba amb la família del president. Andrew Giuliani, fill de l’advocat del president, Rudy Giuliani, és ajudant especial del president amb un sou de 95.000 dòlars a l’any, i el gendre del fiscal general William Barr, Tyler McGaughey, també treballa per a la Casa Blanca per 125.792 dòlars a l’any. Uns exemples que la campanya demòcrata s’ha encarregat de ressaltar a les xarxes socials per respondre a les acusacions de nepotisme que Trump llança a Joe Biden per la contractació del seu fill Hunter en una gasística ucraïnesa quan ell era vicepresident d’Obama.

El germà gran d’Ivanka, Donald Jr., i el petit, Eric, no han entrat a treballar a la Casa Blanca, sinó que s’han quedat al càrrec dels negocis de la família. El 2017 van assumir el lideratge de l’Organització Trump en nom del seu pare i van prometre que mentre ell fos president no farien negocis a l’estranger, cosa que segons diversos mitjans especialitzats en fact checking no és certa. De fet, els hotels i resorts de la família Trump s’han beneficiat enormement de la presidència, i han acollit diverses vegades la comitiva presidencial -ja sigui a Mar-a-Lago o al resort de golf d’Escòcia, per exemple- a càrrec de l’erari públic. “Aquest president és un cas a part dels predecessors perquè ha fusionat els seus interessos personals i familiars amb els seus deures públics. Aquest tipus de potencial per a enriquiment personal a costa dels interessos públics no té precedents”, afirma Sheila Krumholz, directora executiva del Center for Responsive Politics. I afegeix: “Els seus seguidors diran que és un empresari savi i aprofita el que pot, però aquest tipus de comportament no s’havia vist mai”.

El president ha sobreviscut a desenes de grans escàndols, incloent-hi un procés d’‘impeachment’

El Russiagate entela els dos primers anys

El Russiagate entela els dos primers anysEl fiscal especial sobre la ingerència russa a les eleccions del 2016, Robert Mueller, no va trobar prou proves per establir un delicte de conspiració entre Trump i Rússia, però va deixar constància de moviments estranys com la famosa reunió a la Torre Trump el 2016 entre el fill de l’avui president i una advocada russa que deia tenir draps bruts sobre Hillary Clinton.

Stormy Daniels, l’amant silenciada amb diners

L’actriu porno Stormy Daniels va presentar el 2018 una demanda contra el president dels EUA per haver-la intentat silenciar, al·legant que l’acord de confidencialitat signat ja no és vàlid. Daniels assegura haver sigut l’amant de l’ara president els anys 2006 i 2007, quan ja estava casat amb Melania. El 2016 l’advocat de Trump Michael Cohen li va pagar 130.000 dòlars perquè callés.

Michael Cohen, el pitbull que va mossegar la mà

L’antiga mà dreta del president, considerat el fixer o fins i tot el pitbull de Trump durant molts anys, està condemnat a tres anys de presó i 1,39 milions de multa pels pagaments a Daniels. La seva compareixença al Congrés el febrer del 2019 va ser demolidora: “És racista, timador i trampós”, va dir de Trump, a més d’assegurar que ell havia mentit al Congrés per ordre directa del president.

Equidistància amb els supremacistes blancs

Quan un neonazi va atropellar mortalment una manifestant antisupremacisme a Charlosttesville el 2017, Trump va dir que “hi havia culpa en els dos bàndols”, i va equiparar així neonazis i antiracistes. Tot i defensar insistentment les seves paraules, la polèmica generada va precipitar la marxa del govern del seu estret col·laborador i veu pública del supremacisme blanc, Steve Bannon.

Una trucada telefònica, motiu d’‘impeachment’

En una trucada telefònica amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, Donald Trump li va demanar que obrís una investigació contra el fill del seu rival, Joe Biden. Trump hauria retingut ajudes militars al país a canvi d’això, és a dir, per un guany electoral, cosa que va dur els demòcrates a obrir un procés d’ impeachment al president, finalment rebutjat per la majoria republicana al Senat.

Nens separats de les famílies a la frontera

Les imatges de nens petits dins de gàbies metàl·liques, dormint a terra en estoretes, alguns de menys de 3 anys, van commoure el món l’any 2018. Trump havia imposat a l’abril una política de “tolerància zero” a la frontera per detenir tothom que la travessés encara que anés amb nens petits: els pares eren enviats a la presó i fins i tot deportats, mentre els fills, fins i tot nadons, anaven a centres de tutela. Al juny Trump va aturar la política, quan ja havien separat 4.368 nens dels seus pares.

Un nominat al Suprem acusat d’abús sexual

El segon nominat de Donald Trump al Tribunal Suprem, Brett Kavanaugh, va estar a punt de ser rebutjat pel Congrés després que es fes pública l’acusació de Christine Blasey Ford, una professora universitària que va explicar davant del Senat com Kavanaugh l’havia intentat violar quan tots dos anaven a l’institut. Dues dones més el van acusar d’assetjament sexual en la seva etapa d’estudiant, però el Senat finalment el va confirmar.

Fortuna familiar i declaració d’impostos

El New York Times ha fet dues grans investigacions sobre les finances de Trump en aquests quatre anys. La primera, publicada el 2018 amb tot de documents filtrats (es va saber més tard) per la neboda del president, explicava que havia fet fortuna gràcies a 413 milions heretats del seu pare, que els havia obtingut a través de l’evasió fiscal. El segon article, publicat fa pocs dies, revelava que Trump no ha pagat impostos en 10 dels últims 15 anys.

Injectar desinfectant contra el covid-19

La gestió del govern Trump de la pandèmia de covid-19 ha sigut molt qüestionada, per resistir-se a imposar mesures estrictes i a fer cas a la ciència. Però les rodes de premsa diàries de Trump sobre el tema -autèntics mítings electorals- es van haver de suspendre temporalment després que el president proposés injectar desinfectant als pacients de covid. Les empreses de desinfectants van haver d’aclarir que els seus productes no es poden beure ni injectar.

Les cintes secretes de Bob Woodward

El tòtem del periodisme nord-americà Bob Woodward va publicar aquest setembre el llibre Rage, el segon que escriu sobre Donald Trump però el primer en què havia pogut parlar directament amb el president. Woodward va fer públiques llavors gravacions de les seves converses amb Trump, com una del febrer en què el president li admetia que el covid era “molt mortal” i una greu amenaça, quan públicament insistia en treure-li importància.